La importància de l'autoestima infantil per Patricia de la Sierra Diez
Tots sabem que l'autoestima en els adults és necessària per al bon desenvolupament de la nostra personalitat, però hem de tenir en compte que aquesta s'ha de començar a treballar en la infància. Les edats més importants per al desenvolupament de l'autoestima estan situades entre els primers anys.
Constantment la nostra autoestima es veu afectada per les experiències i exigències que rebem del món exterior. Un nen necessita tenir una alta autoestima. Aquesta es construeix a través d'un procés d’interiorització que es va modelant al llarg de tota la vida i que va augmentant i disminuint. Durant els primers anys de la nostra vida i sobretot en l'adolescència és quan més vulnerables som i és aquí on s'ha de treballar amb més intensitat. Si ho aconseguim el nen tindrà més confiança, més interès i serà més positiu en tots els aspectes. Si això ve acompanyat d'una mostra d'afecte per part dels pares el nen tindrà molt camí recorregut. El nen que no sent que és valorat pels seus pares, pot desenvolupar por, angoixa, dolor, indecisió, descoratjament, mandra, entre d’altres.
La millor manera és ajudar-lo a desenvolupar l'autoestima. És dintre del nucli familiar, principal factor que influeix en l'autoestima, on el nen van creixent i formant la seva personalitat. El que la família pensa i sobretot el que exterioritza és bàsic.
Com podem estimular l'autoestima dels nostres petits?
Donant-li més responsabilitats. És important que ell senti que és partícip i responsable de tasques dins l'ambient familiar, crear compromisos que l’ ajudin a la interacció amb la resta dels familiars. Que aquest desenvolupament de tasques li serveixi com aprenentatge, i que es generi en un ambient càlid.
Oferir-li la possibilitat que prengui decisions i que sigui útil resolent algun problema que es planteja en el dia a dia. Donar-li la confiança necessària perquè pugui veure les seves capacitats i habilitats.
Reforçant positivament les conductes que realitzi correctament, mostrant-li allò que ha fet bé i sobretot fer-li saber ja sigui amb paraules o amb premis. Aquests, sovint, juguen un paper molt important en l'educació dels petits ja que es converteixen en grans aliats per als pares, però cal tenir en compte que no es pot fer servir en excés aquest recurs ja que deixa de tenir efectivitat i així no transmetem els valors adequats als nostres fills. Ha de saber que la gran majoria de vegades les coses es fan perquè són necessàries i no per a obtenir alguna cosa a canvi.
Hem d'ajudar-lo a comprendre que dels errors també s'aprèn i que de cada error que pugui cometre ha de saber que els seus pares estan donant-li suport i que per a la pròxima vegada ja coneixerem que és el que no hem de fer. De res servirà culpabilizar-lo, el millor serà animar-lo i ajudar-lo a que s'esforci un mica més la pròxima vegada. Així podrem ensenyar-li a resoldre adequadament el conflicte i això els servirà perquè no torni a cometre els mateixos errors.
Les paraules són bàsiques i hem d'aprendre a donar-li les instruccions precises. Per exemple, en comptes de dir-li que és un despistat o un desordenat li direm que no ens agrada veure la seva habitació desordenada, d'aquesta manera el que fem és subratllar que el que no ens agrada és l’habitació desordenada i no incentivem que pensi que ell és el desordenat.
Tots aquests reforços són necessaris amb unes pautes i límits que els nens han de tenir clarificats des del principi. Establir una autodisciplina posant límits clars, ensenyar-li que els seus actes tenen conseqüències, així es reforça allò positiu però tenint en compte que ell ha de tenir present que han de conèixer les conseqüències dels seus actes.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.