Em van portar a un centre de menors i el malson va acabar
La Hanae té 18 anys i acaba de signar contracte per un any com a dependenta en una botiga de roba. Tenint en compte que l'atur juvenil al nostre país ascendeix a més del 50%, això ja és una molt bona notícia. Però quan coneixem la història de la Hanae, el fet esdevé extraordinari.
Hanae, com has aconseguit aquesta feina?
Un dia em va trucar la Cori, de Fundació Adsis, per a dir-me que hi havia l'oportunitat d'entrar en un programa especial per a començar fent una formació de dependenta i en cas de superar amb èxit aquesta fase entrar a treballar en una multinacional de la moda. No vaig dubtar dos segons a dir-li que m'hi apuntés.
Però tu no eres l'única candidata, no?
No! Hi ha molts joves buscant una oportunitat com aquesta. Però crec que la Cori em va triar perquè sabia que m'ho prendria molt seriosament. I un cop em van acceptar per fer el curs, vaig donar tot el que vaig poder i més. I si t'esforces, al final obtens resultats. Estava convençuda que acabaria aconseguint la feina.
I en què ha consistit la formació?
Al llarg d'un mes vam estar fent una formació específica d'atenció al client. Si la superaves, el següent mes era de pràctiques. He après moltíssim, sobre el món del tèxtil, de la moda, l'atenció al client. Una experiència molt bona. Al final gairebé perdo l'oferta de treball perquè tenia un problema amb els papers, però la Cori va ser molt hàbil i va fer que l'empresa s'adonés que precisament si em feia una oferta de treball jo podria regularitzar la meva situació i aconseguir els papers.
Però aquest no va ser l'únic problema, no?
No ..., la veritat és que pel camí hi ha hagut de tot. També vaig estar a punt de no poder fer les pràctiques. Tinc una nena d'un any, i per a assistir al curs l'havia de cuidar la meva parella (no tinc a ningú més), però com fins que he complert els 18 anys he estat vivint en una residència de menors tutelats només per a noies, ell no podia entrar a cuidar-la. I a la casa on ell vivia tampoc volien a nens petits. I jo em negava a que es passessin el dia al carrer, amb el fred que ha fet aquest hivern! Quan vaig explicar el problema a la gent d'Adsis de seguida van parlar amb la residència i van aconseguir que la meva parella pogués entrar-hi quan jo no hi era per a cuidar la nena.
Segon obstacle superat.
Sí, però encara n'hi ha més. A meitat de curs vaig complir la majoria d'edat i ja no podia viure a la residència. Amb la meva parella vam estar buscant una casa per a viure els tres, però a Barcelona només ens podíem permetre habitacions en les que no volíem criar la nostra filla ... Al final hem anat a viure Manresa, a un pis perfecte per a formar una família. Jo pensava que això seria un problema per al lloc de treball que m'oferien des de les pràctiques, però amb la Cori vam parlar amb l'empresa i em van buscar una botiga aquí. Treballo a cinc minuts de casa! Estic contentíssima!
Hanae, com és que has estat vivint en una residència de menors tutelats?
Doncs perquè el marit de la meva mare em pegava, em cremava ... de tot. A mi i a la meva germana petita. Vam estar així força temps fins que gràcies al meu xicot vaig decidir no amagar-me més. En dir-ho, a la meva germana i a mi ens van portar a un centre de menors i aquest malson es va acabar.
Què li diries a un jove d'avui que no troba feina?
Que es mogui! Jo he tingut molta sort, però crec que també he aconseguit moltes coses perquè m'he mogut i he demanat ajuda. A llocs com Adsis, per exemple, t'orienten per saber quines opcions tens, si tens problemes, t'ajuden per solucionar-los i sempre -fins i tot ara que ja tinc la feina- et van trucant per saber com estàs.
Com et veus d'aquí a deu anys?
Amb la meva nena ja gran i, si tot segueix igual de bé, amb la meva parella. La veritat és que m'agradaria tenir la meva pròpia botiga i tenir un altre fill. Encara que per això últim esperaré un temps, a estar segura que li puc donar un bon futur.
Hanae, gràcies pel teu temps. I que tots els teus somnis es facin realitat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.