Vull un conte cada dia

Admiro la il·lustradora Marta Altés (vegeu-la a baix, en una foto que li vaig fer aquest estiu). Hem compartit publicació gràcies a les editores Pema Maymó iBerta Bruna (Vull esmorzar petons), i tinc a casa els seus contes, que devoro, perquè a cada dibuix hi ha tot un món.

És clar, sóc lectora de contes infantils. M’apassionen. I m’alegra saber que a moltes biblioteques tenen espais d’àlbums il·lustrats, contes, per a adults.

El cas és que la Marta Altés està d’enhorabona, perquè el seu conte I am an Artist ha estat seleccionat a la longlistdels UkLa Literacy Association Awards, uns premis prestigiosos, que la fan situar com una de les grans, que ja ho és.

A part del conte esmentat, us recomano El meu avi, publicat per Macmillan.

Com us imagineu els avis si els haguéssiu de dibuixar? La Marta en retrata un com un os, gran, amb ulleres, amb bastó, que es fa vell, perquè perd la memòria, però que quan està amb el nét és feliç, molt feliç. I la criatura, també, perquè el fa volar, perquè juguen, perquè s’estimen.

Més contes. Kalandraka acaba de publicar El llibre dels porcs. No penso aixafar guitarres avançant-ne el guió però us asseguro que a les criatures no els deixarà indiferents i que és una bona eina per treballar els rols familiars.

I parlant de rols familiars, sabeu que hi ha escoles que treballen les intel·ligències múltiples?

“Segons Howard Gardner, en el seu estudi Teoria de les Intel·ligències Múltiples, la intel·ligència és pluralista. Això vol dir que la capacitat d’aprenentatge d’una persona no depèn d’una única mesura sinó de diverses. Seguint les darreres investigacions, actualment es treballa amb vuit intel·ligències, tot i que segons cada persona unes estan més desenvolupades que altres. Així, un nen pot tenir més estimulada la intel·ligència logicomatemàtica i un altre la intel·ligència musical. Això vol dir que un d’ells és més intel·ligent que l’altre? Definitivament, no”.

Extret aquest text del llibre Intel·ligències Múltiples, publicat per Santillana Grup Promotor.

No trobeu fantàstic que, per fi, les escoles ho reconeguin i ho reforcin amb una assignatura homònima?

Ja sabem que les escoles no ho han de fer tot, absolutament tot. Els mestres es mereixen un aplaudiment cada dia del món, però passos com aquest, els fan encara més sublims. És la meva opinió.



L’AUTORA és 


Trinitat Gilbert va néixer a Vilanova i la Geltrú el 1974. 
Escriu sobre societat, gastronomia i educació al diari ARA. 
També col·labora en la revista digital www.etselquemenges.cat

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.