La crisi de l’adolescència: peripècies a les relacions entre pares i fills adolescents

L’adolescència en aquests últims anys ha despertat un gran interès i ha estat motiu de reflexió i estudi des d’àmbits i mirades molt diferents i variades. Aquest fet ve donat per que aquesta etapa evolutiva de l’ésser humà ha experimentat grans canvis i alguns a un ritme vertiginós, associats als que s’han donat a la nostra societat. L’adolescència ha passat de ser una època de trànsit de la infància a l’edat adulta, reduïda en el temps, a uns pocs anys, a tenir una entitat pròpia amb característiques, dificultats i expressions que la diferencien de la resta d’etapes evolutives de l´individu.

L’adolescència és, en moltes ocasions, sinònim de sofriment. Si abans es parlava dels canvis socials i de la seva velocitat, podríem fer un paral·lelisme amb els canvis que en sentit físic i emocional es donen en l´individu durant aquesta etapa vital, tant pel que fa a celeritat com a intensitat. Hi ha autors que parlen dels múltiples dols que ha d’afrontar l’adolescent i equiparen el trànsit per l’adolescència a un procés depressiu. L’adolescent desplegarà defenses en front del patiment que es genera i que en moltes ocasions se li fa intolerable. Aquestes defenses poden ser de molts tipus, però cal destacar aquelles que son més importants per la transcendència que tenen a la nostra societat: fugida cap endavant, endinsant-se directament al món de l’adult o la contrària, perpetuant comportaments infantilitzats.

El títol d’aquesta comunicació no és gratuït, ja que de les seves dificultats, l’adolescent sol fer partícip a tota la família, en especial als pares, i a l´inrevés, de les dificultats de la família, en aquesta època marcada per la permeabilitat i hipersensibilitat als estímuls i vivències d’allò que ve de fora, es fa partícip l’adolescent. Aquesta conjunció de factors fa que el fenomen de l’adolescència sigui complex, intens i en ocasions marcat per la violència.

Els adolescents poden col·locar els seus pares, i els adults en general, en contacte amb les seves pròpies limitacions en tant a les seves capacitats. L’autoritat i la competència paterna constantment es posaran en contradicció, tot i que hi ha una dependència material i emocional de l’adolescent envers els progenitors. Aquests aspectes, el desig de l’autonomia i la dependència, fan que siguin més complexes i difícils les relacions dels adults amb l’adolescent, ja que costa acceptar, tolerar i comprendre la seva fragilitat, la labilitat en les seves decisions i afirmacions així com les seves conductes canviants. En definitiva, que l’adolescent es troba en un procés de creixement que li genera un gran patiment.

http://www.canvis.net/ca/crisis-adolescencia-descripcio.htm