El sentit dels "deures"
Avui he pogut escoltar el següent comentari:
“Ja s’acaben les vacances, demà al col·legi! Has fet els deures?”
Us podeu imaginar la cara del xiquet: “Uf... No he fet totes les tasques... Em queden els exercicis de matemàtiques, els de Coneixement del Medi, els de Valencià, els de Castellà, dos dibuixos de Plàstica, acabar de llegir un llibre, fer la fitxa corresponent...”
També estareu imaginant la vesprada i la nit que espera al nostre protagonista: “Deures, deures i més deures”.
Quin és el sentit dels “deures”?
Aquestos dies el tema dels deures està d’actualitat: vaga de “deures” per part d’associacions de pares en França, deures sí, deures no,...
Estaria bé reflexionar al voltant del sentit dels “deures”, per què s’encomanen?, quin és el seu objectiu?, quina és la seua utilitat?, quines les seues conseqüències?, com afecten a la convivència familiar?, com afecten als estudiants?,...
La realització d’activitats escolars fora de l’escola ha d’anar adreçada a la reflexió i a l’autoavaluació. Ha de constituir-se en element bàsic d’un aprenentatge conscient i no ser un afegit més o menys encertat.
El següent esquema mostra d’una manera senzilla l’adquisició de nous coneixements:
Assimilació: Comprendre el que s'està aprenent i incorporar-ho als coneixements previs.
Autoavaluació: Avaluació efectuada per un mateix dels propis coneixements.
Acció: Presa conscient de decisions adequades basant-se en les dades de l’autoavaluació
Retroalimentació: Modificacions o decisions originades en els resultats del procés d’ensenyament-aprenentatge.
Els “deures” han d’incidir en els dos processos centrals potenciant una Acció conscient i una Retroalimentació (feedback ric en informació) contínua i immediata.
Conseqüentment les tasques que des de l’escola s’encomanen han d’afavorir l’assimilació, impulsar l’autoavaluació i potenciar una acció conscient. Aquestos serien els objectius dels “deures”.
És important analitzar amb un poc més d’aprofundiment el procés de retroalimentació o feedback. Quan s’ha finalitzat una activitat o exercici, és molt important saber si s’ha realitzat de forma correcta o no; és a dir, s’ha de corregir i informar dels resultats per tal de que l’alumne puga anar construint el seu coneixement sobre plataformes lliures d’errades. Açò no és pot aconseguir amb una correcció massiva, una correcció diferida o sense correcció. De què serveix corregir unes activitats sense la presència dels alumnes i realitzades molt de temps abans? Com es pot informar d’una errada quan l’alumne ja no recorda ni l’exercici ni les dificultats trobades? Té alguna utilitat realitzar correccions en la pissarra i que siga l’estudiant qui, amb una suposada voluntat de progrés, realitze les correccions oportunes?
Està clar que amb “els exercicis de matemàtiques, els de Coneixement del Medi, els de Valencià, els de Castellà, dos dibuixos de Plàstica, acabar de llegir un llibre, fer la fitxa corresponent...” no es poden assolir els objectius que es pretenen. Aleshores, quin és l’objecte d’encomanar moltes tasques diàries? I, sobretot, què es vol aconseguir amb els “deures” per a les vacances?
Com que des d’una perspectiva pedagògica la utilitat d’encomanar una quantitat excessiva de tasques per a casa es pràcticament nul·la, caldrà cercar la idoneïtat en altres indrets. Des del punt de vista dels docents podríem enumerar motius com: repàs d’allò aprés o mantenir el ritme de treball durant les vacances. Pel que fa a la visió dels pares tenim objectius com: plenar l’excessiu temps lliure, millorar en l’aprenentatge o tornar més preparats de les vacances.
Malgrat que tots els objectius es plantegen des de la idea d’ajudar als alumnes/fills, els resultats són totalment contradictoris i majoritàriament negatius. La realitat és la següent:
“Deures” diaris: Molt sovint són tasques que no s’han acabat de realitzar a l’escola i, com no!, han de fer-se a casa (pobre de l’alumne amb un ritme lent d’aprenentatge!). Poden ser activitats encomanades per al repàs, l’autoavaluació i l’aprenentatge conscient, però no és l’objectiu generalitzat. La realitat és que cal fer els exercicis perquè venen en el llibre i com que s’ha comprat un material prou car, cal aprofitar-lo. De vegades es tracta de millorar el “prestigi” del docent: “És molt bona mestra, és molt dura i mana molts deures”. En altres casos té a veure amb la percepció de l’aprenentatge per part dels pares: “Com aprendrà alguna cosa el meu fill si a casa no fa res?”.
Els “deures” diaris són adequats si s’adrecen a que l’alumne fique a prova les seues capacitats d’aprendre i avalue allò que aprèn. La correcció d’aquestes activitats ha de ser immediata per a propiciar la redirecció de l’aprenentatge si s’observen errades importants. Açò és impossible d’aconseguir encomanant diàriament una llarga llista d’activitats en cadascuna de les àrees del currículum.
“Deures” per a les vacances: D’entrada s’aprecia una contradicció: “deures” (treball) front a vacances (descans). Quantes vegades es fan fotocòpies de fitxes que els alumnes s’emporten l’últim dia de classe? Amb l’objectiu de que es repassen continguts i no es perda allò aprés s’encomanen bateries d’activitats en totes les àrees. El resultat probablement siga el contrari a l’inicialment plantejat i lluny d’impulsar un ritme regular de treball, el que s’aconsegueix és un alt grau d’ansietat les últimes setmanes o els últims dies abans de tornar al col·legi.
En els “deures” per a les vacances no existeix retroalimentació, cosa per la qual cal dubtar de la seua utilitat. És millor que, a mode d’orientació, es marquen línies d’actuació per a les vacances que puguen servir de guia a les famílies.
Aleshores, “deures” sí o “deures” no?
Si els “deures” persegueixen un aprenentatge conscient, reflexiu, actiu: “deures” sí.
Si els “deures” són una simple bateria d’activitats amb l’objectiu de fer per fer, si la correcció no impulsa una retroalimentació el més immediata possible, si es realitzen a última hora, si augmenten l’ansietat o si requereixen l’ajuda de pares, acadèmies o professors particulars; “deures” no.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.