Les qüestions que ens preocupen de l'àmbit social a les Balears.
EL Grup d’Educadors de Carrer i Treball amb Menors (GREC) és una associació sense afany de lucre dedicada, des de fa vint-i-sis anys, a treballar amb població en dificultat social. Menors desprotegits; adolescents i joves vulnerables; famílies amb escasses capacitats parentals; reclusos i ex-reclusos; malalts mentals; són, entre d’altres, els qui ens han donat les nostres senyes d’identitat. Des del bagatge que ens dóna la nostra trajectòria volem compatir la preocupació que tenim davant el panorama, gens encoratjador, de la situació de crisi que patim.
Ens preocupa l’augment considerable de la situacions de vulnerabilitat i desigualtat. La crisi no ha fet més que incrementar les necessitats de les persones i col·lectius vulnerables. Per altra banda, constatam la minva de recursos i l’esgotament dels sistemes de protecció. Si bé la família continua sent l’espai protector, no podem aventurar fins quan. Són moltes les famílies que estan en el límit. Tot plegat aboca a un deteriorament social que afecta directament als drets com a ciutadans. Aquets són tals si es poden exercir. I avui sabem de la dificultat d’exercir molts drets bàsics, com és ara el dret a l’habitatge i, fins i tot, a una alimentació adequada i suficient. No sabem si tenen raó els qui auguren un creixement econòmic a curt termini. En qualsevol cas, no cal oblidar que ni quan l’economia estava en el millor moment, augmentà el llindar d’igualtat. No tot es resol amb creixement econòmic, si no hi ha redistribució de la riquesa els vulnerables continuaran en la seva feblesa.
Ens preocupa l’escassa atenció a determinades problemàtiques que es repeteixen des de fa molt temps. Només a tall d’exemple: la fallida de l’escolarització. L’absentisme escolar i l’abandonament prematur de l’escola és quelcom que tothom, sense excepció, valora negativament. Hi ha consens a l’hora de considerar que una escolarització problemàtica dificulta l’inserció social del qui la pateix. Dit positivament: una escolarització reeixida, si bé no ho garanteix tot, facilita el futur d’aquells que l’han assolida. Com s’explica, idó, la mancança de recursos per lluitar contra l’absentisme i el fracàs escolar? Qui entén que els escassos programes d’escolarització compartida pengin sempre d’un fil molt prim? Tots ens omplim la boca a l’hora de valorar la prevenció. Però sembla que ho entenem com quelcom màgic i que no cal posar-hi recursos. És vera que en l’actual situació molts recursos van a atendre situacions urgents i de primera necessitat. Ho entenem. Si bé cal mantenir un equilibri per tal de no descuidar les intervencions de caràcter preventiu i comunitari. Un menor que abandona el sistema educatiu abans d’hora, a més de minvar la seva condició de
ciutadà, suposarà un cost altíssim en el futur en programes de formació i capacitació professional. Insistim, és només un exemple. En podríem posar molts d’altres en relació a la integració social d’immigrants; acompanyament de malalts mentals sense suport familiar; dones soles amb càrregues familiars; etc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.