ELS JOCS DELS NENS ROMANS

Els nens romans eren uns nens que jugaven a qualsevol lloc, al carrer, a casa, en un jardí... interior, exterior, on fos! 

Igual que nosaltres quan érem ben petits, tenien jocs per tot! 

Tot i que està clar, les seves joguines, no eren tan avançades ni tecnològiques com les nostres. Ells jugaven amb daus, jocs de taula, de pilota, nines...
Ara us en posaré alguns d'exemples per què veieu com era la infantesa de la majoria dels nens romans.

Els nens, com nosaltres de petitets, tenien joguines i jocs adaptades a l'edat que els hi pertocava, des de que eren nadons tenien alguna joguineta, entre elles estaven elcrepundia, o el sistrum

Sistrum: Tenia forma de ferradura i a dalt normalment hi duia la figura d'un ocell o un gat. De punta a punta de les parets d'aquesta "ferradura" hi havia unes varetes amb uns platerets, si els agitaves sonaven. Es podria dir que era l'antic sonall.

Sistrum romà, de metall. (falten els platerets)

Crepundia: s'anomenava a qualsevol tipus de joguina petita, com ara un sonall, un ninot, una figureta, similars a les que pots imaginar que un nen d'avui dia tingui. Aquestes moltes vegades eren lligades amb un cordill, de manera que els nadons les agafaven, jugaven amb elles i sonaven. També els pares se les lligaven al coll dels seus fills en forma de amulet o adorn. 

Nadó amb una Crepundia penjada al coll

Quan ja eren una mica més grans, els nens jugaven a jocs més elaborats, i/o amb joguines diferents. Jugaven a coses com:

Musca aenea: era un joc en què hi havien de jugar més de 3 nens perquè fos divertit. A un d'ells se l'hi tapaven els ulls, i havia d'atrapar als altres nens m'entre cridava "Jo caçaré la mosca de bronze" i els altres responien " Tu la sentiràs, però no l'atraparàs". Era un estil "Marco, Polo" d'avui dia.

Alea: aquest és un joc en què nosaltres encara hi juguem. Es tracta de tirar un parell de daus, i qui treu el número més alt guanya. Quan guanyaves en aquest joc, també es deia la famosa frase d'en Juli Cèsar Alea iacta est.

Dau romà

Caput et navis: el típic "Cara o creu". Tiraves una moneda a l'aire, i guanyava qui havia acerat la cara en la que cauria la moneda.

Terni Lapilli: aquest joc, com tots els altres, també té una similitud amb els nostres. Es tracta del nostre "tres en ratlla", un joc en què tens tres fitxes i has d'intentar col·locar-les en línia en el tauler sense que el contrincant t'ho impedeixi. La diferència que té amb el nostre, és que el tauler en comptes de ser quadrat era rodó.

Còpia de Terni Lapilli

Pupa: una Pupa era una joguina que tota nena romana tenia, una nina! No totes les pupeseren iguals, a més a més van evolucionar amb el temps. Quan una ja noia romana es casava, donava la seva pupa a Venus com a senyal de deixar la infància enrrere. 

No totes les nines eren iguals, n'hi havia de pedra, ivori, fusta, tot depèn de l'època i el grau social de la nena. N'hi havia d'articulades, i n'hi havia que no. Les nines romanes no eren com les nostres que semblen nadons, les seves semblaven realment donetes.

http://classicsalaromana.blogspot.com.es/2012/12/els-jocs-dels-nens-romans.html