En l'adquisició del llenguatge, els infants busquen les regles abans que la combinació de les paraules

Un llenguatge natural és una estructura complexa, que comprèn milers de paraules i centenars de regles. Com aprenen els nens en un curt període de temps i sense esforç aparent segueix sent un misteri. Com a mínim, en el procés d'adquisició del llenguatge, els infants han d'extraure significat d'una biblioteca de paraules i d'aquesta, les regles que governen la correcte combinació.

Però els dos problemes -aprendre les paraules i aprendre les regles d'una llengua- estan enllaçats, perquè les paraules també tenen la seva pròpia estructura interna. Per exemple, "rejovenir" és una paraula que conté afixos "ir" i sufixos "re", i un element que apunta al significat (re-joven-ir) i com a tal, la seva estructura és similar a "embellir", "envellir" "emportar" i a moltes altres paraules. Un cop identificada la regla de construcció, un nen podria conèixer els principis de generació de noves paraules -- verbs, adjectius, etc. -- a partir d'elements de base de la significació.

Luca Bonatti, investigador ICREA del Departament de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions (DTIC) i membre del Centre de Cognició i Cervell de la UPF, conjuntament amb Erika Marchetto, investigadora de del SISSA (Itàlia) i del Laboratori de Ciències Cognitives a París (França), publiquen un treball a Cognitive Psychology en què mostren que en l'adquisició del llenguatge els infants cerquen en primer lloc l'estructura del llenguatge. És a dir, en l'aprenentatge d'una llengua els infants desenvolupen abans una sensibilitat a l'estructura de les paraules que la capacitat d'anàlisi distributiva de la informació.

Sensibilitat a l'estructura versus sensibilitat a l'estadística

Una teoria molt compartida avuí dia és que l'aprenentatge del llenguatge comença amb la identificació d'un vocabulari extens de paraules, gràcies a la capacitat de calcular les relacions estadístiques entre les síl·labes del llenguatge parlat, la qual cosa no requeriria la identificació de les regles que regeixen la composició de paraules. Aquesta teoría parteix de la hipòtesi que la sensibilitat a l'estadistica hauria d'apareixer abans que la sensibilitat a l'estructura de les paraules.

L'estudi publicat per Bonatti i Marchetto mostra el contrari, que l'aprenentatge de la llengua semble ser un procés molt més sofisticat i que, en els nens, la recerca d'estructura en el llenguatge és molt potent i molt primigènia.

Com ha manifestat Bonatti: "tot i que sembli paradoxal, els nens intenten trobar les regles de combinació molt abans que posseir un vocabulari extens, com si la preocupació principal del nen que descobreix una llengua fos la identificació del seu sistema generatiu, més que el seu vocabulari".

Per arribar a aquestes conclusions, els investigadors han estudiat el comportament d'infants, entre els 12 i 18 mesos d'edat ,exposats a llenguatges artificials dissenyats per incloure un conflicte entre els càlculs estadístics que condueixen a la identificació de paraules, i les informacions estructurals sobre la seva composició.

Els autors de l'estudi han observat que quan els infants estan familiaritzats amb seqüències curtes d'un determinat discurs, els nens de 18 mesos són capaços d'extraure, siguin les paraules que siguin, les seves regles de construcció i els nens de 12 mesos poden extraure les regles de construcció molt més senzillament que les paraules. 

Com ha comentat Bonatti "aquest fet prova que allò essencial en els infants és la capacitat generativa del llenguatge, cosa que els nens volen dominar al més aviat possible quan comencen a aprendre la seva llengua natural". Així doncs, aquests resultats obliguen a redefinir moltes de les pressuposicions acceptades sobre el desenvolupament cognitiu infantil precoç.

Treball de referència:

Erika Marchetto i Luca Bonatti (2013), " Words and possible words in early language acquisition", Cognitive Psychology, vol. 67 (3), pp. 130-150.