BULLYING: Maltractament entre alumnes
QUÈ ÉS?
Un/a alumne/a està éssent maltractat/da quan està exposat/da, repetidament i al llarg del temps, a accions negatives per part d'un o més estudiants.
El maltractament entre alumnes té cinc característiques:
1. L'agressió pot ser física, verbal o relacional.
2. Existeix un desequilibri (abús) de poder.
3. No hi ha provocació per part de la víctima.
4. Són repetits incidents al llarg d'un periode de temps.
5. Hi ha intencionalitat per part de l'agressor o agressors.
Dan Olweus, el primer investigador que va estudiar el tema defineix el bullying(maltractament entre alumnes) com una conducta de persecució física i/o psicològica que realitza un alumn@ contra un altr@, al que tria com a víctima de repetits atacs. Aquesta acció, negativa i intencionada, situa la víctima en una posició de la que difícilment pot sortir pels seus propis mitjans. La continuïtat d’aquestes relacions provoca en les víctimes efectes clarament negatius: ansietat, descens de l’autoestima, i quadres depressius, que dificulten la seva integració en el medi escolar i el desenvolupament normal dels aprenentatges.
• No es tracta de conductes organitzades o espontànies on es busca el mal mutu ni actes de vandalisme que es poden manifestar obertament en l’entorn escolar.
• És un tipus de violència difícil d'identificar, que a l'escola es manifesta sota la superfície de les relacions observables. Oculta gairebé sempre per als adults, però ben coneguda per l'alumnat.
Suposa una vulneració dels drets fonamentals de l’alumne: dret a no estar sotmès a la humiliació intencional i repetida i a estar segur a l’escola i en tots els àmbits socials.
SIGNES D’ALERTA
Si observem l'aparició d'alguns d'aquests signes en el alumnes o en els nostres fills, cal esbrinar-ne les causes. Poden ser indicador que estan patint una situació d'intimidació.
Signes individuals
Els infants o joves víctimes de maltractament presenten generalment diversos indicis, d'entre els quals destaquen:
A l'escola són objecte de burles, bromes desagradables, els anomenen amb malnoms, els insulten, els molesten, sovint estan implicats en discussions i baralles en les que es troben indefensos i sempre acaben perdent, en el joc són els últims en ser triats, al pati solen quedar-se prop del mestre, no tenen gaires amics...
A classe tenen dificultat de parlar, donen una impressió d'inseguretat i/o d'ansietat, tenen un aspecte contrariat i trist, presenten un deteriorament gradual del rendiment escolar...
A casa: tornen a casa amb la roba trencada, amb els llibres fets malbé, han "perdut" objectes i/o diners, demanen que els acompanyin a l'escola, o no hi volen anar, presenten conductes d'evitació de determinats llocs, determinats dies o classes..., fan camins il·lògics per anar a l'escola, no els conviden a casa dels altres, tenen malsons, trastorns psicosomàtics, senyals de cops i esgarrinxades, canvis d'humor sobtats...
Signes col·lectius
A vegades el maltractament apunta a grups concrets que presenten trets diferencials ètnics, culturals o d'un altre tipus (bullying racista, homòfob, sexista...). D'altres vegades hi ha un deteriorament generalitzat del clima de convivència on l'abús de poder i el maltractament són la forma habitual de relació entre els alumnes.
En ambdós casos sempre representa un boicot al desenvolupament de l'activitat a l'aula, al treball dels altres companys i al treball del mestre. Afecta el compliment de les finalitats, les relacions i els processos d'ensenyament - aprenentatge en el seu nivell més bàsic.
Són indicadors d'aquestes situacions l'aparició freqüent de graffitis insultant alumnes o grups d'alumnes, l'ús habitual de malnoms, baixos resultats acadèmics i dificultats d'atenció generalitzats, situacions d'exclusió social, distanciament envers els adults, manca de capacitat de gestió i resolució de conflictes, entre d'altres.
La única manera de combatre el maltractament és la cooperació entre tots els implicats: mestres, pares, alumnes.
COSES QUE PODEU FER ELS PARES
Donar models positius: Mantenir unes bones relacions familiars. Resoldre amicalment els vostres conflictes. No acceptar la violència.
Parlar cada dia amb el vostre fill: Escoltar les seves opinions. Ajudar-lo a trobar solucions als seus problemes. No permetre que provoqui els altres. Ajudar-lo a aprendre a reflexionar. Tenir present que la primera defensa contra la intimidació és l'autoconfiança.
Educar-lo en uns valors de respecte i tolerància: Vetllar pel seu creixement emocional i ajudar-lo a sintonitzar amb els sentiments de les altres persones.
Definir unes normes clares i consistents: Explicar clarament què està permès i què no ho està, donant els arguments que calgui. Aplicar les normes de manera consistent.
Donar-li oportunitats de construir amistats: Preguntar-li com el tracten els seus amics i companys de classe. Interessar-se per conèixer-los, convidar-los a casa.
Controlar els programes de TV: Molts programes de TV i videojocs reforcen la idea que l'agressió és la única manera de resoldre els conflictes. No es tracta de prohibir-ho, però sí de ser crític, comentar-ne la influència i oferir alternatives.
Engrescar-lo en alguna afició: Implicar-lo en activitats que desenvolupin habilitats valorades pels nens de la seva edat. Facilitar-li materials i oportunitats per fer activitats en grup. Tingueu en compte que la intimidació sovint s'esdevé quan els nens estan junts i no tenen res per fer.
Parlar amb ell sobre com afrontar els problemes: Ajudar-lo a tenir respostes adequades en el cas que sigui molestat i/o intimidat. No l'animeu a tornar-s'hi. Tornar-s'hi és la pitjor defensa i dóna a l'agressor més motius per reprendre els seus atacs.
Implicar-se en la seva educació escolar: Mantenir contactes regulars amb l'escola. Recolzar l'escola i els mestres. Si teniu dubtes és bo parlar-los amb els mestres però sense desautoritzar-los davant del vostre fill.
Acompanyar els fills i filles en el seu procés de creixement és responsabilitat dels pares
INTERVENCIÓ
La única manera de combatre el bullying a l'escola és la cooperació entre tots els que hi estan implicats: mestres, pares, alumnes, personal no docent...
COSES QUE PODEM FER DES DE L'ESCOLA
En general qualsevol actuació encaminada a millorar les relacions interpersonals de la comunitat educativa és una bona pràctica. La consciència i implicació activa dels adults són components bàsics per a l'èxit de qualsevol programa d'intervenció.
La intervenció es concreta en dues línees: prevenció i actuació una vegada detectat el cas. En cada línia convé actuar en els tres àmbits: personal, aula i escola.
Prevenció
Definir i prendre consciència del fenomen i posicionar-se públicament i clarament en contra d'aquestes formes de maltractament i d'abús de poder. El professorat, l'alumnat, el personal no docent i les famílies han de conèixer el fenomen i saber detectar les situacions de risc.
Avaluar mitjançant qüestionaris la naturalesa i la magnitud del fenomen i dissenyar estratègies d'intervenció més concretes segons el cas.
Contemplar en el currículum el tractament sistemàtic de l'educació sòcio-emocional, la competència social, la resolució de conflictes, la mediació escolar, etc.
Donar eines al professorat per treballar la gestió de les emocions i la provenció dels conflictes.
Fomentar el treball en grups cooperatius com a metodologia que permet practicar i aprendre a fons els beneficis de la convivència pacífica i democràtica.
Integrar en el funcionament del centre la mediació escolar com a eina per afrontar i resoldre els conflictes pacíficament i per la via del diàleg.
Utilitzar un codi disciplinari positiu, amb poques normes, definides clarament, consensuades i aplicar-lo de manera contundent (sempre i a tothom).
Gestionar democràticament el centre fomentant la participació de totes les persones, establint canals d'informació, consensuant les decisions, establint mecanismes de revisió, buscant la coherència en totes les actuacions i activitats instructives.
Intensificar el control de les zones de risc com els patis, el menjador, els canvis de classe, els passadissos…
Millorar l'ecosistema de l'escola, crear zones més atractives d'oci...
Actuació una vegada detectat el cas
En casos aguts de bullying, on per definició hi ha un desequilibri important de forces cal actuar amb un procediment altament estructurat que asseguri d'un banda, que s'aturaran els actes de maltractament, i de l'altra que la seguretat de la víctima queda garantida.
Tot i que no hi ha dos casos iguals i que en cada situació caldrà vetllar aspectes i necessitats diverses, de la mateixa manera que els recursos de que disposa cada persona i cada institució també són diferents, el procediment global d'intervenció té uns fonaments:
L'enfoc no culpabilitzador és bàsic per afrontar qualsevol situació. Cal centrar-se i posar tot l'esforç en la resolució de la situació, centrar-se en què pot aportar o què pot fer cadascú i intentar arribar a uns pactes de convivència.
Entrevistes individuals amb els pressumptes agressors i després amb la pressumpta víctima. A vegades convé establir possibles acords de col·laboració amb les famílies. Quan es tracta d'un grup contra una sola persona és molt eficaç aplicar el Shared Concern Method (SCm) d'Anatol Pikas. És un mètode de mediació terapèutica que va més enllà de la mediació tradicional i tracta de reindividualitzar els membres del grup i retornar-los la seva responsabilitat individual.
Intervenció en els grups dels alumnes implicats, com una activitat de tutoria, per tractar el fenomen en la seva dimensió social, amb l'objectiu de mostrar el rebuig dels adults per aquestes accions, sensibilitzar els alumnes de la gravetat de la situació, modificar els rols i els patrons de reacció davant les situacions d'intimidació.
Seguiment dels incidents amb registre escrit i enquestes repetides per veure els canvis temporals de les conductes. Verificar que no continua la situació de maltractament.
Jordi Collell, www.xtec.net
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.