Pares, Mares i Fills
-“Fill, no creus que ja és hora que parlem de sexe?”
-”Com vulguis papa…què vols saber?”
Cada dia més, estem confrontats a l’ús que en fan els nostres fills de les xarxes socials. Són part d’una nova generació que ha nascut en l’era digital, i que de ben petita ha estat en contacte amb Internet i les “noves tecnologies”. Així, tot i que les descobreixen al mateix temps que nosaltres, “immigrants” digitals, sovint ells arriben molt més ràpidament i de forma molt més intuïtiva a utilitzar-les o a reinventar-les. Ens resulta doncs molt més difícil donar les claus correctes i els consells necessaris per evitar mals importants.
El consell més important i fonamental que hauríem de saber transmetre, és que Internet i les xarxes socials no són una zona de “no dret”. Avui són una part més de la nostra societat, que està regulada per les mateixes lleis i codis socials que en el món real. Tot i que quan interactuem, mitjançant un ordinador, una tauleta, un mòbil o les consoles de jocs, estem sols davant la pantalla, no vol dir que no es pugui saber qui som, quan i com ho hem fet perquè SEMPRE deixem rastre. Aquí s’ha de saber transmetre als nostres fills que no s’ha de fer online el que un no faria en el món real, i això inclou revelar informació d’àmbit privat o actuar de manera impròpia o fins i tot il·legal.
Un altre punt important a explicar, és la perennitat de la informació que posem en línia. Les paraules se les emporta el vent, els papers es deterioren i son fàcilment eliminables, però avui, els escrits, fotos, vídeos i més coses que pengem a Internet, romandran anys i panys gràcies a empreses com Facebook, Twitter, Instagram, Pinterest, o Google. Estaran indexades, arxivades, i seran consultables online per gairebé tothom. Si no prenem un mínim de precaucions, tot i els treballs sobre el “dret a oblidar”, que diferents parlaments i organismes estan desenvolupant. Tots sabem que és molt fàcil penjar, però molt difícil per no dir gairebé impossible esborrar, i el que avui pot semblar “cool” o divertit, pot ser un problema en el futur. Davant del dubte, no ho facis.
Finalment, com a pares i adults responsables, no hem de donar mal exemple. No podem incitar-los a mentir per crear comptes de les xarxes socials, no podem deixar-los navegar sense control, i nosaltres mateixos hem de ser curosos amb el que posem o deixem de posar. Hem d’evitar males praxis, i saber controlar el temps que passem a la xarxa per ensenyar a dosificar l’ús d’aquests dispositius i tenir una vida social equilibrada.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.