Estratègies per a la inclusió de l'alumnat amb discapacitat intel·lectual
Del "Retard mental" a la "Discapacitat intel·lectual"
L'any 1992, l'AARM (Associació Americana de retard mental) va canviar el concepte de retard mental. Va deixar de considerar el RM com tret característic de l’individu per a passar plantejar-lo com una forma d'interacció amb el context, és a dir, com una manera de funcionar de la persona dins el món que l’envolta. Així doncs, l'impediment no hauria de descriure la persona i només es tractaria d’un estat concret de les seves funcions. Des d'aquesta conceptualització, el retard mental no s'entén com un aspecte estructural de l'individu.
L'any 2002, l'AARM (Associació Americana de retard mental) planteja la definició de retard mental d'aquesta manera: ”Retard mental és una Discapacitat caracteritzada per limitacions significatives en el funcionament intel·lectual i la conducta adaptativa tal com s'ha manifestat en habilitats pràctiques, socials i conceptuals. Aquesta Discapacitat comença abans dels 18 anys”.1)
És a dir, la Discapacitat intel·lectual és un conjunt de condicions que tenen com a característica comuna la limitació de la intel·ligència tot dificultant el funcionament de l’individu en el seu entorn familiar, social i laboral. La Discapacitat intel·lectual compta amb tres components principals, que són:
1. Funcionament intel·lectual significativament inferior a la mitjana
El coeficient d’intel·ligència (QI) ha de ser menor o igual a 70 punts (incrementat segons definicions anteriors i pel qual s’elimina la categoria de retard mental lleuger). En la nova concepció de Discapacitat intel·lectual es planteja l’eliminació dels nivells de gravetat intel·lectual per classificar les persones amb retard mental.
2. Conducta adaptativa deficitària
S’aprecia un notable dèficit en la capacitat de l'individu a l'hora d'adaptar-se a las demandes diàries de l'entorn. Es presenta, amb altres limitacions, en dues o més de les següents àrees d’habilitats adaptatives (referents a l’autonomia personal i competència social):
- Comunicació
- Cura de si mateix
- Vida a la llar
- Habilitats socials
- Ús de recursos comunitaris
- Autodirecció
- Salut i seguretat
- Habilitats acadèmiques i funcionals
- Lleure
- Treball
3. Edat d'inici precoç
Apareix abans dels 18 anys.
Els objectius d’aquesta definició són 2):
- Ampliar el concepte de retard mental i evitar la confiança excessiva dipositada en el QI com a mesura de la intel·ligència.
- Oferir una visió més dinàmica de la intel·ligència, no com una entitat innata i inamovible, sinó com el producte del que l'infant construeix a partir de la seva interacció amb l’entorn.
- Avaluar l’individu en diverses dimensions sobre la base de la seva interacció amb els diferents contexts on es mou.
- Identificar les necessitats de l’individu en les diferents àrees del desenvolupament, tot posant en relació el seu nivell de competències amb les condicions i oportunitats presents en el procés de desenvolupament.
- Dissenyar estratègies i actuacions encaminades a facilitar el desenvolupament de l’individu.
- Determinar el tipus i intensitat de suports que necessita per avançar cap a la màxima integració possible.
- Fonamentar el treball en les possibilitats de la persona i no en les seves limitacions.
Els trets característics de la deficiència afecten primordialment l’aprenentatge, la comunicació, la independència personal i la socialització de l’alumne/a. Amb tot, poden estar associats a altres discapacitats i per aquest motiu les estratègies per a la seva avaluació i atenció educativa han d’adaptar-se a cada cas. Cada persona amb DI té, com totes les persones, unes característiques individuals, unes qualitats, capacitats i limitacions i una personalitat genuïna que la diferencien dels altres.
L’aplicació de la definició proposada parteix de cinc premisses per a la seva aplicació 3):
- Les limitacions han de considerar-se en ambients iguals en edat i cultura.
- L’avaluació ha de tenir en compte la diversitat lingüística i cultural i altres aspectes significatius.
- Les limitacions coexisteixen amb capacitats.
- Cal definir el perfils dels suports necessaris que necessita la persona.
- El funcionament en la vida d’una persona amb RM (retard mental) millora amb els suports personalitzats adequats.
Així doncs, cal buscar informació sobre les necessitats individuals de la persona amb RM en les diferents dimensions per relacionar-les amb els sistemes de suport adequats amb l'objectiu d'afavorir la bona evolució de l’individu.
Les quatre dimensions del sistema proposat l’any 1992 van ser les següents:
- Dimensió I: Funcionament Intel·lectual i Habilitats Adaptatives
- Dimensió II: Consideracions Psicològiques / Emocionals
- Dimensió III: Consideracions Físiques / Salut / Etiològiques
- Dimensió IV: Consideracions Ambientals
La definició de l’any 2002 proposa un nou sistema amb les següents dimensions:
- Dimensió I: Habilitats Intel·lectuals
- Dimensió II: Conducta adaptativa (conceptual, social i pràctica)
- Dimensió III: Participació, Interaccions i Rols Socials
- Dimensió IV: Salut (salut física, salut mental, etiologia)
- Dimensió V: Context (ambients i cultura)
Es llisten les cinc dimensions esmentades que condicionen el Funcionament Individual i aquest defineix el Suport corresponent.
Trobareu l’article complet de VERDUGO ALONSO, M.A. Análisis de la definición de discapacidad intelectual de la Asociació Americana de Retard Mental de 2002 a:
Aquest article fou publicat a la “Revista Española sobre Discapacidad Intelectual SIGLO CERO”, núm. 205. Us n'aconsellem la lectura.
Dimensions i àrees afectades
Intentarem aprofundir en el contingut de cadascuna de les dimensions proposades l'any 2002 per l'AARM.
Dimensió I
Habilitats Intel·lectuals: La intel·ligència es considera com la capacitat mental general que inclou el raonament, planificació, solució de problemes, pensament abstracte, comprensió d’idees complexes, aprendre amb rapidesa i aprendre de l’experiència. Va més enllà del rendiment acadèmic o la resposta als tests. Mai no es pot considerar com una dimensió aïllada sinó conjuntament amb les altres dimensions. Es continua utilitzant el QI per avaluar el funcionament intel·lectual d’una persona sempre que es realitzi amb els instruments adequats i les persones qualificades amb la col·laboració, si cal, d'altres especialistes.
Dimensió II
Conducta adaptativa (conceptual, social i pràctica): És el conjunt d’habilitats conceptuals, socials i pràctiques apreses per la persona per funcionar en la seva vida diària (vegeu taula de l’article M.A. Verdugo, p. 10).
Dimensió III
Participació, Interaccions i Rols Socials: Planteja les oportunitats i restriccions que té l’individu per a participar en la vida de la comunitat. S’analitza el rol social i les interaccions amb els altres. El rol social s’haurà d’adaptar a aquelles activitats normals del seu grup de referència d’edat. La participació es pot veure alterada per la manca de recursos socials i per la presència de barreres físiques o socials que existeixen en la seva comunitat.
Dimensió IV
Salut (salut física, salut mental, etiologia): Els efectes de la salut física i mental d’un individu poden ser facilitadors o inhibidors. En algunes ocasions, la DI (segons quin sigui l’origen) pot anar acompanyada de problemes de salut que afecten directament l’individu. Les persones amb DI poden tenir dificultats per al reconeixement de problemes físics i/o de salut mental, per gestionar la seva atenció al sistema de salut o comunicar símptomes i sentiments, així com comprendre els tractaments mèdics.
Dimensió V
Context (ambients i cultura): Descriu les condicions de relació de les persones en tres nivells diferents: el microsistema (l’espai immediat: persona, família, amics…), el mesosistema (veïns, comunitats i organitzacions de serveis i recolzaments) i el macrosistema (cultura, societat, països…). En els ambients d'integració (educatius, laborals, de vivenda i oci) s’afavoreix el creixement i el desenvolupament de les persones. Els recursos ambientals condicionen el benestar de l'individu (a més i millors recursos, més possibilitats d’una vida amb més qualitat). L’ambient ha de ser estable, predicible i controlat per ajudar al desenvolupament de les persones amb DI.
L’objectiu de la definició de les cinc dimensions és establir i concretar els suports necessaris per afavorir el funcionament de cada persona ubicada en un context concret i amb limitacions i qualitats particulars.
La nova concepció de DI exposada per l'AARM l’any 2002 no va adreçada a classificar l'individu, sinó que està dissenyada per a poder planificar els suports per a la millora de la qualitat de vida de persones concretes amb DI, en un context específic.
Hem de deixar de considerar els continguts escolars com el principal plantejament de progrés intel·lectual. Cal tenir en compte les diferents dimensions en relació a l'àmbit competencial propi cada alumne/a amb DI. El coneixement del nivell de competències de l'alumnat i de les necessitats de suport, considerant les barreres per a l'aprenentatge i la participació, faciliten una mirada i una intencionalitat educatives que van més enllà dels continguts escolars tradicionals.
La DI no és un concepte estàtic ni invariable. Amb l'acompanyament necessari, la persona pot millorar els diferents aspectes de la seva vida quotidiana. L'aprenentatge significatiu i funcional és de gran rellevància.
1) Article de VERDUGO, M.A., Análisis de la definición de DI de la AARM de 2002, Pàg. 6
2) Article de la Fundació Catalana de la Síndrome de Down Guia pràctica per al professorat, Pàg. 13, 2007
3) Article de VERDUGO, M.A. Análisis de la definición de DI de la AARM del 2002, Pàg. 6
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.