DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL i MALALTIA MENTAL

Definició: discapacitat que presenten les persones que, per causes tant congènites com adquirides, presenten deficiències mentals. Aquest col·lectiu es caracteritza pel fet de tenir una funció intel·lectual inferior a la mitjana i una facilitat de comprensió i informació reduïda. Aquesta categoria no inclou les persones amb malaltia mental.

ORIENTACIONS PER RELACIONAR-SE AMB PERSONES AMB DISCAPACITAT INTEL·LECTUAL
  • Utilitzeu llenguatge senzill i directe.
  • Eviteu conceptes abstractes.
  • Utilitzeu paraules curtes i relatives al llenguatge quotidià.
  • Personifiqueu els textos tan com sigui possible.
  • Feu ús d’exemples pràctics.
  • Dirigiu-vos-hi de manera respectuosa.
  • Utilitzeu majoritàriament frases curtes.
  • Incloeu una idea principal en cada frase.
  • Utilitzeu un llenguatge positiu.
  • No introduïu paraules d’un altre idioma.
  • Eviteu les abreviacions i les inicials.
  • La major part de persones amb discapacitat intel·lectual volen parlar i expressar-se per si mateixes, i per tant se’ls ha de donar temps perquè ho facin. No us poseu nerviosos, tingueu paciència i no us anticipeu al que vulgueu dir o fer.
  • També us podeu trobar la persona amb discapacitat intel·lectual acompanyada i que sigui l’acompanyant qui us sol·liciti l’ajuda. Cal que estigueu pendents de les seves necessitats, eviteu sobreprotegir-la i li respecteu el ritme. Us heu de limitar a ajudar-la en allò necessari i parlar-ho directament, és a dir eviteu parlar en presència seva però «com si no hi fos».
  • Heu d’evitar parlar en to alt o cridant, i també parlar d’una manera massa senzilla o simple.

MALALTIA MENTAL

Definició: discapacitat que pateixen les persones afectades per trastorns cognitius, d’afectivitat o de conducta.

ORIENTACIONS PER RELACIONAR-SE AMB PERSONES AMB MALALTIA MENTAL
  • Recordeu la condició de persona per sobre de la situació de malalt, respecteu-ne la dignitat.
  • Tracteu les persones amb malalties mentals de manera similar a la resta de les persones: amb naturalitat, respecte i discreció.
  • Manteniu una comunicació clara, sense ambigüitats i evitant confusions.
  • Mostreu-vos naturals en la relació per evitar suspicàcies i situacions de tensió o rivalitat.
  • Quan es doni una situació de nerviosisme o desconcert, comenceu tranquil·litzant-vos vosaltres mateixos.
  • Respecteu els silencis i l’espai vital de les persones amb discapacitat.
  • Escolteu les persones i no les jutgeu. Manteniu-vos al seu costat, tot i que no les comprengueu o no hi estigueu d’acord, i accepteu les diferències.
  • Obteniu informació. Si podeu comprendre el que li passa al malalt, el
  • podreu ajudar més i millor.
  • Si fomenteu la integració de les persones amb malalties mentals en activitats normalitzades en millorareu l’autoestima i el concepte social de la resta de la societat.

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

“La psicología biogenética de la adolescencia, según Stanley Hall” Stanley Hall es considerado padre de la "psicología de la adolescencia" ya que utilizó métodos científicos para su estudio. Hall tendió en puente entre el enfoque filosófico y especulativo del pasado y el científico y empírico del presente. Tomó el concepto darwiniano de la evolución biológica y elaboró la “TEORIA DE LA RECAPITULACION”, sostiene que el organismo individual atraviesa etapas, que corresponden a aquellas que se dieron durante la historia de la humanidad.El individuo vuelve a vivir el desarrollo de la raza humana desde un primitivismo animaloide, a través, de un periodo de salvajismo, hasta los modos de vivir civilizados más recientes que caracterizan la madurez.  Hall suponía que ese desarrollo obedece a factores fisiológicos. Los mismos están determinados genéticamente, son universales e independientes del ambiente socio-cultural. Etapas en el desarrollo humano: Período
Més informació

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Imatge
1. INTRODUCCIÓ 1.1 QUÈ ÉS UN CENTRE DE MENORS? Hi ha molts tipus de centres i la majoria estan explicats a l’ apartat “tipus de centres de menors”, en aquest apartat fem una petita introducció de cada tipus de centre i d’un dels tipus d’educadors. 1.1.1 Centres d’acolliment Farem un petit resum d’aquets centres, ja que més endavant ho aprofundirem. El centres d’acolliment són centres residencials per a l’atenció immediata i trasllat de l’infant i adolescent de zero a divuit anys que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre “s’estudia” la situació. L’objectiu d’aquests centres és, per tant, l’observació, la guarda i l’educació en les situacions d’urgència de les persones menors en alt risc social. Fent un petit anàlisi dels centres d’acolliment, podem dir que quan un noi/a ha de deixar de viure a casa seva urgentment, se’n va a un centre d’acolliment on i passa un temps ( poc) mentre s’avalua la situació, desprès normalment o el noi/a torna. 1.1.2 Centre de p
Més informació

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.

Comunitat Infantil Sant Andreu Camp del Ferro, s/núm. 93 340 76 00  Residència Kairós Bòbila, 19-23, bxos 93 454 36 76 / 93 454 87 51  Casa de Família Natzaret Av. d’Esplugues, 42-52 93 280 22 02 Casa de Família Trafalgar Trafalgar, 32, pral. 93 268 37 72  Centre Les Palmeres Gran de St. Andreu, 388 93 274 04 27  Religiosas de Jesús María-Llar Claudina Carrer del Vallès, 51 93 311 84 87 Llar Turó Blau DGAIA 900 30 07 77  Llar Sant Josep de la Muntanya Av. del Santuari Sant Josep de la Muntanya, 25 93 284 05 00  CRAE La Salle DGAIA 900 30 07 77 Obra Nostra Senyora de Fàtima Santuari, 94 93 215 15 93  CRAE Minerva Alexandre Gali, 6 93 352 08 10  Llar Infantil: La Llar DGAIA 900 30 07 77 LLar Residencia EL NINO (ASPASIM) Comtes de Bell-lloc, 150 93 406 84 09  Llar Maria Reina Dominics, 33-35 93 417 73 05 / 93 417 73 04  La Puça (ASPASIM) Av. Francesc Cambó, 15 93 221 09 93
Més informació