El Tàndem Esmuc-Escola Poblenou Josep Lluís Zaragozà Josep Lluís Zaragozà Director del projecte Tàndem ESMUC - Escola Poblenou Posa't en contacte La pràctica d'un projecte educatiu singular i innovador

La Fundació CatalunyaCaixa és la promotora del projecte Tàndem Esmuc-Escola Poblenou, i a més a més de finançar-lo, en fa seguiment, assessorament i n’avalua el procés d’implementació. Aquest projecte vincula durant un període de tres anys l’escola pública Poblenou amb una institució de referència, l’Esmuc, amb la intenció que passat aquest temps el projecte tiri endavant de forma sostenible i autònoma. A hores d’ara, s’ha acomplert el primer any d’implementació, del qual tot seguit farem un balanç i una perspectiva dels dos anys que tenim per endavant. Abans, però, descriurem els fonaments d’aquest projecte i els programes que s’estan duent a terme.

El projecte es fonamenta en un procés col·laboratiu pel qual totes dues institucions uneixen esforços i estratègies per situar la música com a eix transversal del currículum obligatori dins del projecte curricular del centre. Per una banda, el professorat de les diverses matèries vincula els continguts amb la música, des de vessants diverses, de forma que aquesta relació enriqueixi la tipologia de les activitats per aprendre millor les matèries, al temps que els efectes de la música afavoreixen dinàmiques positives de treball. Per altra banda, la matèria pròpia de música en el currículum obligatori augmenta significativament la seva càrrega lectiva, de manera que tot l’alumnat rep diverses sessions de música a la setmana en lloc d'una classe setmanal com fins ara, centrant les activitats d’aprenentatge preferentment en la pràctica interpretativa i perceptiva de la música. Esperem que l’assoliment d’aquest objectiu de transversalitat i potenciació de la praxi repercutirà positivament en el rendiment acadèmic general de l’alumnat de l’escola, previndrà el fracàs escolar i dinamitzarà l’escola, fent que es converteixi en un centre educatiu atractiu, singular i de qualitat per a l’entorn social. En síntesi, aquestes són les intencions que descriuen aquest projecte d’innovació educativa singular.

El Departament de Pedagogia de l’Esmuc és el responsable del disseny i l’aplicació dels programes que conformen aquest projecte d’innovació educativa. Concretament, l’equip de treball el formem quatre professors: Javier Duque, Pepita Jorba, Ester Bonal, Margarida Barbal, Josep Lluís Zaragozà, i una estudiant de darrer curs de pedagogia, Albada Blay.

Concreció del projecte pedagògic: la música com a eix transversal de currículum de primària

En el cas que ens ocupa, la música com a praxi individual i grupal, duta a terme en formats de treball ad hocen cada àmbit del currículum dins de les aules de primària, permetrà comprovar la potencialitat instrumental, produir i transferir aprenentatges més enllà de la música, tal com figura en aquest model:

A- Pràctica individual de la música:

• Dimensió autotèlica: aprendre música per se, per saber-ne i gaudir-ne, com un art que conjuga i desenvolupa la tècnica i l’expressivitat comunicativa a través dels sons. Uns sons que no tenen càrrega semàntica, però sí sentit i ordre.
• Dimensió emocional: la música és una via d’expressió de les emocions de primer ordre. La psicologia de la música posa de relleu que el llenguatge de les emocions humanes, la vida interior, té una analogia més propera i vàlida amb la música que el mateix llenguatge oral.
• Dimensió cognitiva: habilitació de les capacitats d’abstracció, concentració, atenció selectiva, expectativa, anticipació, relació, etc. La música és un autèntic gimnàs per a la ment: poques activitats cognitives posen en relació tantes parts del cervell de forma simultània. Sempre que escoltem, o millor, fem música, encara que sigui de forma despreocupada, el nostre cervell es lliura a una complexa tasca executant amb habilitat i de forma automàtica una autèntica proesa de filtrat, ordenament i predicció.

B- Pràctica grupal de la música:

• Emocions compartides: quan es canta, es toca o el balla, tota persona que ho viu intensament eleva el seu nivell fisiològic d’endorfines. La pituïtària i d’hipotàlem segreguen aquest neurotransmissor que és font dels estats plaents i gratificants.
• Dimensió axiològica de la música: és de gran rellevància per als objectius del projecte. La música feta en grup de forma pràctica, participativa i vivencial, tant del procés d’aprenentatge com en el resultat, emergeix valors i actituds socialitzadores de gran instumentalitat i transferència, actuant d’inhibidor  de conductes disruptives, agressives o passives.
  • Pel que fa al procés de fer o crear música: es treballa la sincronia, la cooperació i l’aprenentatge entre iguals, el respecte, la empatia, la cohesió de grup, i tot un seguit d’aprenentatges pràctics i vivencials directament vinculats amb els indicadors de les competències bàsiques.
  • Resultat: èxit compartit, de tots, interdependent, no competitiu.

Aquest efectes individuals i de grup, si es duen a terme amb una didàctica eficaç, reflexiva, planificada, amb docents competents i implicats, es transferiran a actituds i motivació acadèmica general que millorarà el rendiment acadèmic i la dinàmica pedagògica i social.

Un projecte d’innovació educativa singular

El projecte Tàndem Esmuc-Escola Poblenou (música) és un projecte singular d’innovació perquè te uns objectius i un disseny d’implementació que no té antecedents ara per ara en el nostre sistema educatiu. Trobem, però, exemples singulars d’organització escolar a Catalunya en què la música té un paper complementari i rellevant dins del marc lectiu. És el cas de l’escola La Concepció de l’Eixample, que va iniciar aquest model, i l’escola Oriol Martorell, que en l’actualitat és un centre públic de referència. És un model d’organització en què l’alumnat cursa estudis musicals especialitzats en un règim complementari dins de la mateixa escola rebent formació de música (instruments) o dansa. Aquest estudis són independents del currículum ordinari i preparen l’alumnat per a l’accés a estudis musicals en escoles de música i conservatoris.

En el cas del projecte Tàndem, la música no es situa en un àmbit independent del currículum sinó de forma integrada, com a eix de referència, i el seu objectiu principal no és preparar l’alumnat per a l’accés a estudis professionals de música. L’objectiu, com s’ha esmentat en apartats anteriors, és que l’aprenentatge i l’experiència de l’alumnat amb la música des de totes les matèries del currículum millori el rendiment escolar, el clima social i dinàmic del centre, la motivació i la cohesió social, la implicació del professorat i de les famílies, de forma que es transformi en un centre d’excel·lència educativa per la seva qualitat i singularitat. Aquests objectius primordials no són contraris, lògicament, a l’assoliment d’uns coneixements i unes habilitats musicals que incentivin l’alumnat a realitzar estudis musicals especialitzats fora del centre. En tot cas, però, són subsidiaris de l’objectiu educatiu i d’aprenentatge que justifica aquest projecte.

En la seva concreció la singularitat i innovació del projecte es presenta en dues línies d’implementació:

1. Eix transversal del currículum

Per una banda, des de l’epistemologia de les diverses àrees de coneixement del currículum, el professorat (no especialista de música) vincularà els continguts i activitats d’aprenentatge propis de l’àrea de coneixement corresponent a determinats àmbits de coneixement musical amb l’objectiu d’aprendre la matèria corresponent (Medi, Llengües, Matemàtiques, Educació física, etc.). Les connexions permetran establir de forma interdisciplinar la relació del coneixement musical, des dels seus diversos apropaments, amb les altres àrees del currículum. D’aquesta manera, la música esdevindrà un eix de referència que no només serà abordada des dels procediments singulars de l’àrea (percepció, interpretació, i creació), sinó com un art, una tecnologia, un llenguatge, una ciència acústica, matemàtica i un coneixement axiològic de fortes implicacions formatives i socialitzadores. Les vinculacions interdisciplinàries de la música són més que evidents por poc que se’n faci una recerca i un anàlisi. Uns quants exemples evidenciaran aquesta relació i la seva versemblança didàctica en els diversos formats d’aprenentatge propis de l’ensenyament primari.

• Matemàtiques: treball amb les figures rítmiques per aprendre a sumar, restar, dividir i multiplicar. Per aplicar proporcions i equivalències. Les fraccions d’indicació de compàs, la pulsació, els intervals, els acords, etc. Són continguts musicals que es treballen matemàticament.
• Llengües: la prosòdia i el ritme. Les analogies entre frases i estructures sintàctiques i els temes melòdics les estructures musicals. Els accents, les síl·labes tòniques i àtones en relació als accents musicals, el temps, contratemps i les síncopes. L’anàlisi de textos de cançons, la traducció de les lletres aprofitant per cantar-les a classe, ja sigui a capella, o amb suport d’instruments i de les TIC.
• Medi social i natural: les ones sonores i la física del so. La contaminació acústica. L’ús social de la música en la història i la cultura. La funció de la música en la societat, els valors i la identitat social. Les festes, la tradició, la nació, etc. Cantar cançons temàtiques i que expliquin històries...
• Educació visual i plàstica: les analogies entre pintura i música són múltiples i totes dues arts conflueixen en una integració interdisciplinària.
• Educació física: el moviment, la rítmica i la dansa són continguts que música i educació física comparteixen i es complementen harmònicament des de temps immemorials, concretament des de la Grècia clàssica de Plató i Aristòtil.

2. Augment de la càrrega lectiva de l’assignatura específica de música

La matèria específica de l’assignatura de música haurà d’assolir una càrrega lectiva significativa, per tal que tot l’alumnat de l’escola desenvolupi unes habilitats musicals pràctiques, perceptives i interpretatives contrastades, amb la instrucció i la guia del professorat especialitzat. Com s’ha argumentat, aquesta experiència musical compartida i dinàmicament potent promourà, a més a més d’unes habilitats musicals específiques, altres competències bàsiques que determina el currículum obligatori (competència social i ciutadana, iniciativa i autonomia personal, aprendre a aprendre, artística i cultural, per citar les més vinculades), afavorint aprenentatges axiològics, relacionats amb valors socials de cohesió, respecte, empatia, esforç, motivació, compromís, curiositat, etc.

Implementació del projecte a partir de quatre programes en un període de tres anys

Programa de formació del professorat: partint del compromís i la implicació del claustre de l’escola Poblenou (manifestat i demostrat des de l’inici del projecte), i dels seus coneixements previs sobre la música (del saber de música i del saber fer música), s’implementa un procés de formació de tot el professorat del claustre. Els àmbits d’apropament a la música des de qualsevol matèria del currículum són diversos: apropament musicològic (saber-ne, parlar-ne, relacionar-la amb les matemàtiques, llengües, medi, etc.). Apropament perceptiu (escoltar, analitzar, relacionar audicions musicals). Apropament interpretatiu (tocar, cantar, dansar, percudir, etc.) i apropament creatiu (inventar melodies, ritmes, lletres, etc., vinculades al coneixement o com a exemple per aprendre millor un determinat contingut). Tots aquests apropaments seran abordats en la formació del professorat de manera que es puguin assolir progressivament els coneixements i les habilitats suficients que els permetin fer un ús didàctic de la música en les respectives matèries. És a dir, en primer lloc formar-se en competències musicals i, en segon lloc, fer-ne un ús vinculat i aplicat a la didàctica de cada matèria.

Programa de disseny curricular, d’orientació pedagògica i col·laboració amb recursos de l’Esmuc: paral·lelament a la formació del professorat, es durà a terme un treball de recerca i adaptació de recursos musicals diversos amb la finalitat d’imbricar-los en les programacions de les àrees curriculars respectives. D’aquesta manera es modificarà el projecte curricular actual per tal de plasmar en la programació de les àrees aquest eix musical de referència i facilitar al professorat els recursos i les orientacions didàctiques per fer-los servir de forma vinculada i justificada per a cada matèria. Amb la intenció de fer operatius de cara al professorat els recursos i les orientacions didàctiques que s’han anat treballant al llarg del curs, es va crear un repositori online perquè tothom que volgués fer-ne ús pogués accedir-hi. Aquest repositori té l’estructura que tot seguit es pot visualitzar:

Aquest nou disseny curricular anirà acompanyat d’intervencions de suport al professorat in situ, per part del l’equip de professors de l’Esmuc que treballen en el projecte i/o d’altres col·laboradors que en el seu moment siguin necessaris per facilitar eines i orientacions al professorat. Tanmateix, aquestes col·laboracions s’estendran en accions més generals del centre quan s’organitzin activitats, concerts, audicions, ponències, celebracions, visites, etc., que permetran visualitzar el projecte Tàndem més enllà de l’espai de les aules.

Programa d’intervenció en l’entorn de la comunitat escolar i màrqueting educatiu: un altre dels objectius rellevants del projecte Tàndem és fer visible a l’entorn social de l’escola aquest nou plantejament pedagògic, tant el seu procés com els seus resultats. Si el projecte assoleix els objectius educatius de millora del rendiment i de les dinàmiques de treball, és lògic que l’escola augmenti el seu prestigi i es converteixi en un centre atractiu i demandat per les famílies de l’entorn. Aquesta és la raó per la qual un dels programes d’intervenció es dedicarà a gestionar les relacions externes del centre, amb persones, institucions i d’altres estaments de l’entorn social del barri, per tal de visualitzar la singularitat del projecte Tàndem Esmuc-Escola Poblenou. Per això, les activitats musicals transversals fora de les aules han de ser publicitades de forma eficaç perquè aquest entorn social del barri en sigui partícip. La Fundació CatalunyaCaixa té una funció rellevant en aquest programa de promoció del procés i els resultats del projecte Tàndem. La difusió en els mitjans escrits, digitals i audiovisuals de les activitats i els progressos del projecte permetrà visualitzar-lo socialment i així l’entorn social i les famílies de la zona que tenen fills en edat escolar podran interessar-se i conèixer el projecte de primera mà.

Programa d’avaluació del projecte: aquest programa pretén reflectir per escrit els processos i els resultats de tot plegat, des d’una avaluació diagnòstica que ens ha permès determinar amb objectivitat les variables més rellevants a l’hora de construir un disseny d’intervenció amb la màxima validesa i fiabilitat.

Estat de la qüestió després del primer any i expectatives de futur

Aquest primer any d’implementació s’ha centrat preferentment en el programa de formació del professorat. Tanmateix s’ha iniciat el programa del nou disseny curricular i la recerca de recursos didàctics de connexió de les matèries amb l’eix de música. Pel que fa al programa d’intervenció en l’entorn, s’han fet diverses accions i col·laboracions amb la Fundació com tot seguit es descriurà.

Formació del professorat

Es va dissenyar un programa de formació del professorat partint de la informació recollida en uns qüestionarisad hoc que plantejaven al professorat diverses qüestions al voltant dels seus coneixements previs sobre música, sobre els usos pràctics que en feien, i sobre l’expectativa que s’havien format respecte a la possibilitat de millorar les seves competències i fer-ne un ús didàctic des de les respectives matèries. L’anàlisi de les respostes ens va obrir una perspectiva optimista de formació; tothom manifestava el seu interès inicial i també alguns dubtes sobre les pròpies capacitats per dur a terme la proposta d’eix transversal, qüestió lògica davant una proposta innovadora com la que presentàvem.

Aquesta formació s’ha dut a terme en format claustre (hi ha participat tot el professorat) en sessions de dues hores, en intervals de tres/quatre setmanes. Al mateix temps, les professores de l’etapa infantil han rebut formació i assessorament complementari directament relacionat amb la aquest tram d’edat.

El programa ha tingut tres fases diferenciades. La primera de sensibilització, en la qual l’objectiu ha estat fer emergir totes aquelles competències latents que hom porta dintre a través de la pràctica, la cançó i el moviment, i així obrir-se i desactivar les pors inicials a fer música plegats. La segona fase ha consistit en iniciar un procés d’aprenentatge teòric, pràctic i aplicat a l’aula, centrat en la cançó com eina didàctica, tant en la vessant que vincula el text amb les matèries, com en el sentit d’assolir habilitats vocals interpretatives que facilitin l’ús normalitzat de la cançó en la praxi didàctica diària. També s’ha dedicat temps a la vinculació directa entre la música, les matemàtiques i les llengües, en la línia que s’ha descrit en paràgrafs anteriors. La tercera fase de la formació ha consistit en un acompanyament del professorat a l’aula durant les classes de la seva matèria, per dur a terme in situ l’aplicació real de la música com l’eix transversal. En aquest cas, s’han tractat tots les àrees i cicles, des d’infantil fins a sisè de primària, per la qual cosa el professorat ha comprovat en primera mà la viabilitat i les implicacions didàctiques d’aquest eix. Ha estat una formació que ha causat majoritàriament una gran impressió en el professorat, gràcies al treball de disseny que s’ha realitzat des del nostre equip.

De cara a aquest curs, la formació del professorat incorporarà una segona modalitat, a més a més de la general de claustre. Aquesta nova modalitat es centrarà en petits grups de professorat vinculats als cicles, de manera que es cercaran recursos didàctics i s’aplicaran tot pensant en un perfil d’edat determinat, de manera que l’eix transversal de la música assolirà un grau d’especialització al voltant de les matèries i els cicles. Així, es planificarà una sessió mensual per cada cicle, complementada amb la general, que mantindrà l’objectiu de millorar els procés d’aprenentatge i competències musicals en la vessant interpretativa (veu i cos), perceptiva i musicològica.

L’avaluació de la formació del professorat i de les intervencions que s’han dut a terme a l’escola fora del marc de les aules, s’ha anat recollint a través de qüestionaris, entrevistes i reunions de claustre. El balanç és molt positiu i permet afrontar el futur del projecte amb una base consolidada després d’un any.

Aquest curs que tot just s'ha iniciat serà el de la implementació general atès que el professorat posarà en pràctica els coneixements i els recursos treballats en la formació, al temps que seguirà formant-se i autoformant-se. Serà la prova de foc de la validació funcional del projecte.

Disseny curricular, activitats transversals i programa d'entorn social

Des de l'inici del projecte s’ha treballat en la recerca d'una aproximació conceptual del tractament dels recursos que vinculen la música amb la resta de les matèries. Al repositori esmentat es troben a l’abast materials, recursos en línea, programari i orientacions que han de permetre cercar concrecions vinculades a les unitats de programació de les matèries en qualsevol dels cicles.

Aquest curs es pretenen aportar més recursos i orientacions que concretin aquesta vinculació, de forma que el professorat de cada cicle obtingui les eines i els tractaments dels continguts adreçats al cicle i matèria concreta, facilitant així la tasca de connexió. Una tasca que a la llarga s’ha de demostrar autònoma i sostenible en el temps un cop finalitzada la nostra col·laboració en els termes que prescriu el projecte.

Les activitats de col·laboració i d’altres accions tendents a fer visible el projecte  vers l’entorn i la comunitat educativa han estat les següents:

• Concert de Nadal. Es va dissenyar un repertori de cançons i es van fer uns arranjaments per a conjunt instrumental. Van participar al concert, a més a més del professorat que formem l’equip, un grup d’estudiants de pedagogia de l’Esmuc que va col·laborar de forma altruista formant un conjunt instrumental de suport als nens i nenes de l’escola.
• Concert de Sant Jordi. En aquest cas, es va organitzar una cantada general al pati de l’escola amb acompanyament dels instruments Orff per part del mateix alumnat.
• Jornada de portes obertes. Es van dissenyar uns díptics informatius del Projecte Tàndem per les famílies que visitaven l’escola.
• Visita guiada amb activitats musicals de tots els nens i nenes de l’Escola Poblenou a l’Esmuc el mes de Juny.
• Entrevistes amb l’equip directiu de l’escola per crear sinèrgies i cercar estratègies de promoció del projecte.
• Atenció als mitjans de comunicació escrits, de ràdio i televisió que han realitzat entrevistes i reportatges sobre les accions pedagògiques dutes a terme a les aules i a les sessions de formació del professorat.

De cara al curs actual s’ha pensat potenciar l’organització de la jornada de portes obertes amb una mostra d’activitats i audicions musicals a fi que les famílies interessades en el projecte visualitzin el significat i les implicacions educatives que aporta el Projecte Tàndem a l’Escola Poblenou. Creiem que és la clau de volta, entre d’altres accions, perquè l’entorn social conegui de primera mà el Projecte Tàndem, el valori i això comporti un augment de noves inscripcions al centre de cara al curs següent.

Aquest projecte se sustenta, com s’ha argumentat en els paràgrafs  anteriors, en dos pilars bàsics perquè a la llarga sigui sostenible autònomament. Per un banda, la implicació, el compromís i la determinació del claustre de docents del centre, protagonistes sens dubte de la seva implementació; el convenciment de portar-lo a terme a través d’una formació musical i didàctica imprescindible que implica autoformar-se. Per altra banda, la realització de més d’hores lectives de la matèria de música a fi que l’alumnat assoleixi des de la pràctica unes habilitats musicals interpretatives i perceptives de primer ordre, tot acompanyat de la dotació i dels recursos materials necessaris. Així, musicalitzant el centre, s’aconseguiran els objectius primordials que justifiquen aquest projecte d’innovació educativa singular.

http://www.esmuc.cat/esmuc_digital/Esmuc-digital/Revistes/Numero-11-octubre-2012/Article