El lleure educatiu: una oportunitat per a la inclusió social
Actualment la crisi econòmica fa palesa la difícil i dura situació per a moltes famílies. El lleure educatiu ja fa temps que ha assumit una important responsabilitat cobrint necessitats de la població infantil i juvenil, responsabilitat sovint no massa coneguda per la nostra societat. Des de molts centres d’esplais ja fa temps que es realitza un treball diari per garantir drets i promocionar els infants que viuen en contextos de desigualtats socials.
Ja fa força anys que l’educació en el lleure ha adquirit una nova funció, cobrint necessitats socials de la població infantil i juvenil en risc d’exclusió, i alhora de les seves famílies. En aquest context, els centres d’esplais, que s’ubiquen en zones del nostre país on les desigualtats socials estan a l’ordre del dia, aporten noves perspectives a la manera com passar el temps de lleure i diàriament obren les seves portes a una població especialment afectada per la situació de crisi. Així, cada cop més centres esplais, tradicionalment oberts en cap de setmana, passen a ser també centres d’esplai d’atenció diària.
En l’actualitat els índexs de pobresa han augmentat i les famílies immigrades veuen minvats els seus recursos, atesa la seva posició especialment feble en la nostra societat. En alguns casos, les situacions límit formen part de la vida quotidiana, marcada per l’atur i la supervivència en uns moments difícils. El retorn al país d’origen ha estat i és una sortida per a aquestes famílies, però no sempre és la més fàcil, quan ja estan assentades al nostre país.
Els fills i les filles de famílies immigrades en risc social conformen una població d’atenció per als centres d’atenció diària. La tasca que realitzen no té a veure tan sols amb la seva integració cultural, sinó també amb la seva inclusió social, que és encara més important. Així, aquests centres ja fa anys que atenen població en risc i treballen per preservar els seus drets com a infants i joves.
Són espais d’atenció diària que han vist la necessitat de reconvertir les seves activitats per adaptar-les a la població infantil i juvenil del barri i/o ciutat on es troben. Des d’aquests centres es treballa des de l’òptica de l’educació en el lleure, conformant un espai relacional on es produeix una acció educativa, fora de les obligacions quotidianes. En aquest espai es promou una sèrie d’aprenentatges relacionats amb el desenvolupament de les persones i el civisme, tot atenent valors democràtics com la igualtat o la pau i des d’una perspectiva crítica respecte de l’entorn.
El valor fonamental de l’educació en el lleure descansa en la intencionalitat educativa i la transmissió d’una sèrie de valors, normes, pautes i models de comportament. Les activitats es planifiquen i es materialitzen en relació amb uns objectius educatius. Es treballa, doncs, el desenvolupament integral de les persones, gràcies a la capacitat que tenen les entitats de lleure educatiu per socialitzar els infants i els joves d’acord amb una sèrie de valors.
Els centres d’esplais d’atenció diària poden desenvolupar una certa funció compensatòria davant de situacions de risc o d’exclusió social, quan tant l’escola com la família no poden acomplir correctament les seves funcions en moments amb certes dificultats socials. En cap cas, aquest recurs no pot substituir altres agents com la família o l’escola, però sí pot facilitar la inclusió social dels infants i joves, compensant certes mancances, atès el format i el contingut que ofereix des de l’educació en el lleure.
El lleure educatiu no pot canviar les posicions que les persones ocupen en l’estructura social, sobretot perquè aquestes depenen de la interrelació de molts altres factors. Però les oportunitats que ofereix són rellevants per la seva incidència en la vida dels més petits. L’esforç que es fa des d’aquests centres cada vegada és superior. En aquests moments de manca de recursos generalitzada es treballa a cavall entre el voluntariat i la professionalització, suportant certes situacions de frustracions per la impossibilitat de cobrir la totalitat de les necessitats que es detecten. La derivació dels serveis socials d’atenció primària i de l’escola és una de les principals vies que faciliten l’entrada dels infants i joves als centres diaris. En aquest sentit el treball comunitari i en xarxa esdevé fonamental.
Des de la Fundació Pere Tarrés treballem per donar suport a aquests centres diaris, emmarcats en una nova dimensió del lleure, centrada en l’atenció als menors quan surten de l’escola o l’institut. Des de Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés acompanyem els centres d’esplai en la millora de la gestió i la intervenció i promovem estudis que posin en valor l’impacte social d’aquests serveis i les actuacions que afavoreixen la inclusió social de la part més fràgil de la nostra societat: la infància que viu en contextos de desigualtats.
Per a més informació podeu consultar els següents enllaços:
Sòria, Montserrat: Educació en el lleure i fills i filles de famílies immigrades en contextos de desigualtats socials. Treball de recerca de màster, Universitat Autònoma de Barcelona, 2009. (Dir. Rafael Merino i Joan Miquel Verd).
Herrera, D.; Albaigés, B.; Garet, M.: La immigració i el treball intercultural a les entitats d'educació en el lleure de Catalunya. Secretaria General de Joventut. Barcelona, 2003.
Per a més informació sobre Consultoria i Estudis: cie@peretarres.org
Montse Sòria i Bonich
Investigadora del Grup Infància i Famílies en Ambients Multiculturals
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.