La infància és el present
 |
| Verònica Bronstein Smud és fundadora i directora de l'Institut de la infància de Barcelona. |
Imagines un món sense infants? Ciutats, parcs o escoles sense nens? I si s'hagués complert la frase “la infància és el futur”? Pot ser, si són el futur, que en el present estiguessin esperant en un altre món, per venir a acompanyar-nos d'aquí a 20 anys quan ja siguin adults? Com seria la vida? Un paisatge emocional trist, gris i fred.
Ara imagina que tens 8 o 11 anys i que escoltes “la infància és el futur”. Com et sentiries? Potser ignorat, amb la sensació que no tens present. Entendries que com que “ets el futur”, les decisions que es prenen ara no són pensant a fer-ho tot el millor que es pugui. En fi… que “el teu avui no existeix” i, per tant, tu tampoc.
La idea que “la infància és el futur” és terriblement perillosa i massa freqüent entre gent que té poder. Sigui per ignorància, per repetir la frase feta o per creure que efectivament per a ells la infància no té valor, molts polítics i agents socials prenen decisions que aviat deixen fora de joc la població 0 -18.
Les conseqüències? No s’ofereix l'atenció que cal. Un exemple? El nostre país encapçala el llistat a escala mundial de nens que prenen medicació; és més fàcil que a un nen “molt mogut” li donin fàrmacs que amaguin el malestar al fet que li donin atenció psicoterapèutica per entendre i resoldre el conflicte.
Un altre exemple, l’actual medicalització (procés que converteix en trastorn, un aspecte de la vida quotidiana). Ser mogut o lent, estar distret o tenir rebequeries s’estan convertint en trastorns. Hi ha etiquetes per nomenar tot allò que els nens denuncien a través dels seus símptomes o angoixa.
A Sant Cugat, els nens tenen bona qualitat de vida. Però no som una illa. Existeixen abusos, violència, canvis de col·legi causats per desnonaments, divorcis malavinguts, “nens clau”, nens amb duels. I, per tant, molt a fer per atendre les famílies.
Silvia Ayala, d'UNICEF, en una entrevista molt interessant al Diari de Sant Cugat diu: ”Cal treballar en un Pla municipal d’infància”. Com entitat, no puc estar més d’acord.El títol Ciutat Amiga de la Infància és un préstec i no un regal. En els propers 4 anys haurem de treballar Administració i entitats per mantenir el reconeixement. Aportar serveis innovadors i de qualitat. Sentir que construiïm dia a dia la ciutat dels infants amb el pla, creant una xarxa de participació de les entitats que treballem amb infants. Confio que l’Ajuntament tregui profit de tot el que l’Institut de la Infància ofereix des de fa 9 anys a escoles i famílies de la ciutat. Perquè com diu el nostre lema “La infància és el present”.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.