Mentoria social, una eina per reduir l'exclusió d'infants i joves en risc
Sovint sentim parlar de mentoria, però, sabem què és? La mentoria és una eina d’intervenció social, que promou la relació entre persones que s’ofereixen voluntàriament per proporcionar un suport individual a una altra persona que es troba en risc d’exclusió social. Aquesta relació és motivada i tutoritzada per un professional.
L’objectiu és que el mentor "ajudi a fer camí" al mentorat, perquè a aquest li sigui més fàcil el seu desenvolupament personal i/o professional. Aquesta ajuda pot prendre direccions diferents en funció del tipus de mentoria i l’àmbit sobre el qual pretén actuar: pot emfasitzar-se l'adquisició de coneixements, habilitats, destreses, coneixements, o bé pot encaminar-se cap a facilitar-li suport emocional i oferir-li una xarxa de suport social informal. Alguna vegada actua sobre diverses qüestions de manera simultània.
El concepte de mentoria no és nou. Recull una idea molt antiga, basada en la transferència d'experiència d'uns a uns altres. S'ha desenvolupat des de fa mil·lennis entre pares i fills, entre mestres i alumnes, entre treballadors i aprenents. La mentoria és una metodologia que ajuda els infants i joves de tota circumstància a desenvolupar el seu potencial. Els mentors són persones que, junt amb els pares o educadors, mostren interès per proporcionar als infants i joves suport, consell, amistat, reforç i un exemple positiu. (Recerca i immigració. J. Feu i altres. Universitat de Girona, 2010).
Els darrers anys, els programes de mentoria s’han treballat molt en el món anglosaxó, i, de manera especial, en els països nord-americans. És just a Nord-amèrica on s’han fet la majoria de recerques sobre els beneficis dels programes de mentoria per als infants i joves que hi participen. L’avaluació de Tierney, Grossman i Resch (any 2000) conclou que aquests infants i joves tenen un 46% menys de probabilitats que els joves del grup de control d’iniciar-se en el consum de drogues, i el 27% són menys propensos a iniciar-se en el consum d’alcohol. També s’observa que tenen menys probabilitats d’agredir físicament algú i de faltar a l’escola (el 50% que el grup de control). Els mentorats se senten més segurs d’ells mateixos, i evolucionen més positivament en els estudis, aconseguint notes lleugerament superiors que els infants i joves del grup de control, i estableixen relacions positives amb els amics i familiars propers.
A la darrera recerca feta a 5.000 joves de la ciutat de Nova York, s'ha observat un descens dels símptomes de depressió en els joves en risc, més acceptació per compte dels seus iguals, i uns resultats millors en els estudis i l’increment de la continuació dels estudis (The role of risk. Mentoring experiences and outcomes for youth with varying risk profiles. Herrera, DuBois i Grossman, EUA, 2013).
Els mentors i la societat també en surten beneficiats, ja que s'enforteix la cohesió social i aquesta promou, a la vegada, un sentiment de pertinença i de benestar col·lectiu.
Aquests són els beneficis dels programes de mentoria en els infants i joves, però quines característiques ha de complir una relació de mentoria perquè tingui èxit?
La doctora Jean Rhodes, de la Universitat de Massachusetts, Boston, en el seu article “What makes mentoring work” planteja que cal tenir en compte quatre aspectes perquè les relacions de mentoria siguin fortes i efectives:
•Fer un procés acurat de selecció dels futurs mentors.
•Fer les parelles basant-se en els interessos que el mentor i el mentorat comparteixen.
•Oferir una bona formació, de com a mínim sis hores, als futurs mentors.
•Oferir supervisió, seguiment i suport després de fer les parelles.
A més dels factors anteriors, cal tenir en compte també altres factors d’èxit en la posada en marxa de programes de mentoria, sense que sigui una llista exhaustiva:
1.Establir uns objectius clars i assumibles.
2.Dissenyar un model organitzatiu funcional i ben definit per al programa de mentoria.
3.Fer que hi intervingui alguna institució educativa, formal o no formal, que tingui un bon coneixement dels mentorats és quelcom positiu.
4.Aconseguir que les famílies dels mentorats (si n'hi ha) tinguin un paper actiu.
5.Ha de tenir una durada mínima de sis mesos.
6.Establir un protocol que reguli els moments clau de la mentoria: procés de selecció dels mentors, perfil i procés de selecció dels mentorats, acompanyament en l'inici i l’acabament de la mentoria, etc.
7.Establir un compromís actiu amb el mentor per trobar-se regularment amb el mentorat.
8.Reconèixer la tasca dels mentors.
9.Avaluar els resultats del projecte.
El passat mes de desembre de 2012 es va constituir la Coordinadora Mentoria per a la Inclusió, impulsada per les entitats Associació Punt de Referència, Fundació Èxit, Fundació Servei Solidari i Universitat de Girona - Projecte Rossinyol. La Coordinadora, com a plataforma de segon nivell, té la missió d'enfortir els programes de mentoria de les entitats perquè esdevinguin una metodologia eficaç per reduir la marginalitat i l'exclusió d'infants i joves en situació de risc social a Catalunya.
Els programes que desenvolupen les entitats de la Coordinadora Mentoria per a la Inclusió ressalten els valors que dibuixen un determinat model de societat: compromís dels qui tenen més amb els qui no tenen tant, solidaritat amb les persones i col·lectius que van més enrere en determinats processos, aposta per la transformació individual i social, etc. Els programes de mentoria, a través de l'acció del mentor, són una eina de prevenció que facilita l'estabilitat emocional i millora les competències personals.
No obstant això, cal tenir en compte que la mentoria no és un genèric que serveix per a tots els propòsits. Cada infant i jove que pot beneficiar-se d'una relació de mentoria té necessitats individuals. Els programes de mentoria efectius ofereixen la flexibilitat suficient per satisfer les necessitats personals de cada mentorat, permeten que les relacions de mentoria es desenvolupin en el marc d'una estructura segura.
Trobem diferents tipus de programes de mentoria arreu del món:
•Programes de mentoria un a un. A cada mentor li correspon un mentorat. Es tracta de fer parelles entre un adult i un nen/a o jove, per crear una relació propera i íntima que faciliti el traspàs de rols positius.
•Programes de mentoria grupals. Cada mentor forma una relació amb fins a quatre nens/es o joves, mantenint tant activitats amb el grup com individuals.
•Programes de mentoria en equip, en la qual s’involucren diferents adults treballant a la vegada amb grups petits de joves.
•Programes de mentoria entre iguals, en la qual és un jove el qui orienta i acompanya una persona també jove de menor edat.
•Programes de mentoria electrònica (o mentoria en línia). La relació entre l’adult i el jove es fa per mitjà d’Internet; si bé puntualment també fan algunes trobades presencials.
Els programes de mentoria que trobem a Catalunya els hem classificat per les característiques de la situació de vulnerabilitat dels mentorats als quals aquests programes volen donar resposta. Així, tenim:
•Programes adreçats a joves extutelats
•Programa Referents: s’estableix una relació d’un jove més un adult. És un programa d’acompanyament voluntari que ofereix als joves una persona voluntària que dóna suport en el dia a dia d’un jove, tant pel que fa a les qüestions pràctiques com a les emocionals.
•Programa Acull: s’estableix una relació d’un jove més un nucli familiar. És un programa d’acolliment familiar per a joves que conviuen amb una família catalana durant 8 mesos, facilitant la creació d’un vincle emocional perdurable en el temps.
•Programes adreçats a infants i joves escolaritzats
•Programa Rossinyol: s’estableix una relació d’un jove més un estudiant. És un programa que promou la inclusió social de menors provinents de famílies nouvingudes amb baix nivell social i econòmic a partir de la confiança i l’amistat amb el mentor. A la vegada vol sensibilitzar els joves estudiants universitaris catalans perquè s’impliquin en un projecte social comú.
•Programes adreçats a joves que cerquen feina
•Programa Coach: s’estableix una relació d’1 jove + 1 treballador/a. És un programa que forma voluntaris corporatius de grans empreses perquè puguin fer d’entrenadors (coach) a joves en risc d’exclusió social, perquè el jove conegui el món de l’empresa per dins i rebi suport d’un professional amb trajectòria durant el procés de creació del seu projecte professional.
En resum, l'ús de la mentoria promou l'aprenentatge permanent, la ciutadania activa, la inclusió social i el desenvolupament personal i, per tant, contribueix a la inclusió escolar i social dels infants i joves.
Si voleu conèixer de primera mà tant aquestes experiències de mentoria com algun dels programes més importants de mentoria per a adolescents i joves a Europa i Nord-amèrica, consulteu la documentació de les Jornades de Mentoria per a la Inclusió, “cosa de dos, cosa de tots" que vàrem fer el passat 20 de juny a Barcelona en aquest enllaç: http://www.mentoriasocial.org .
Si en voleu més informació sobre la mentoria, podeu trobar una àmplia documentació i bibliografia a la mateixa pàgina web.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.