Històries reals de nens i nenes que han patit violència
En la violència masclista no hi ha només una víctima
Per tal de poder donar veu aquests nens i nenes, a continuació es presenten una sèrie de relats reals de víctimes de la violència de gènere en la parella.
El primer pas per oferir ajut eficaç als nens i nenes que es troben en una situació de violència de gènere en la parella és escoltar les seves veus. Les seves veus són molt reveladores i significatives alhora de veure el seu nivell de patiment:
Nen de 4 anys
“Jo cuido de la mare, no m’agrada ni vull que parli amb ningú. La mare és meva perquè jo l’estimo i ella a mi. Si algú l’estima i li fa mal jo que faré?”
Nen de 5 anys
“No m’agraden les princeses ni les fades. Prefereixo els guerrers perquè són forts, poden lluitar i guanyen sempre. Els nens abans que les nenes”
Nen de 6 anys
“Alguns dies estic molt cansat i no m’agrada anar al cole. No puc dormir a les nits perquè m’espanta quedar-me sol. M’aixeco molts cops i miro si la mare esta desperta i em fico al llit amb ella. És que a vegades escolto sorolls estranys, i si la porta es tanca i no puc obrir?”
Nena de 8 anys
“Molts cops estic jugant al menjador sol amb les meves joguines i m’espanto si escolto sorolls, llavors agafo aire i em tapo les orelles per només escoltar-me el cor i sembla que tot passa”
Nena de 10 anys
" Jo sé guardar molt bé els secrets. A casa meva tenim molts secrets per a que ningú sàpiga perquè a ningú els importa. Jo ja estic cansat perquè em posa trist i tinc por de dir qualsevol cosa. I si els pares s'enfaden perquè jo em xivo? Ufff quin cansament"
Noia d'11 anys
"A vegades m'enfado perquè el pare i la mare es barallen quan em ve a recollir el pare al col·legi. Prefereixo que no vingui la mare i així el pare no s'enfada. Desprès a casa em pregunta molt i jo em poso nerviós, però què he de fer? No vull que s'enfadi amb mi"
Noi de 13 anys
"No sé com podia ajudar ni què podia fer per evitar que a casa els meus pares es barallessin i ara que viuen separats, em sap greu que no estiguin junts. Sé que el papa s'enfadava molt i crida però la mare també està trista i sola. Jo em sento molt sol i tot i que entenc que no poden estar junts, a vegades penso que poder jo he fet algo que els enfadava"
Els infants que conviuen en un entorn de violència de gènere són víctimes d'aquestes agressions, tant si les reben directament, com si en són observadors directes o indirectes. No és necessari que rebin la violència psíquica i/o física de forma directa perquè presentin dificultats emocionals, cognitives, socials,...
Les conseqüències psicològiques que aquestes situacions tenen pels nens i nenes depenen, bàsicament, de les característiques personals, del seu moment evolutiu, la capacitat resilient, de les circumstàncies de maltractament (tipus, cronicitat,gravetat, durada...) i de la protecció que pugui oferir la mare i l'entorn familiar.
En les situacions de violència els infants desenvolupen estratègies resilients, de vegades de forma desmesurada, adoptant rols i responsabilitats que no els són pròpies per l'edat i l'etapa evolutiva (cuidant a la mare, enfrontant-se al agressor, cuidant germans petits...).
Els trastorns del vincle són una de les conseqüències més que pateixen, ja que s'anul·len les capacitats de relacionar-se amb si mateixos i amb els altres d'una manera sana i constructiva.
La majoria de maltractaments provoquen estrès i un dolor crònic de gran intensitat. Un aspecte traumàtic dels maltractaments és degut a que el dolor està provocat per les persones més significatives pels infants, com són els pares. Els nens i les nenes solen sentir-se molt culpables de la situació entre els adults; modifiquen les seves formes d'actuar per no provocar més violència i no comprenen perquè la seva mare no trenca aquest tipus de relació, sentint-se desprotegits o en alerta constant. Alhora els costa comprendre perquè el seu pare (o en altres casos, l'adult que suposadament els ha de cuidar i els estima) actua violentament. Malauradament, amb el pas del temps, les agressions passen a ser quelcom normal i l'infant les introdueixi en la seva manera de comprendre el món (ja sigui com a víctima, com a victimari o com a ambdues coses).
Quan la violència de gènere té lloc dins la llar i de manera repetitiva és possible que l'infant interioritzi la violència i els seus rols associats (agressor o víctima) com a pauta de conducta en les seves interaccions socials i/o de parella, provocant la transmissió de la violència en les generacions posteriors. Així doncs, tenir en compte i intervenir amb aquests fills i filles no només és important pel moment present, sinó també com a forma de prevenció de la violència de gènere.
Les conseqüències que provoca la violència de gènere en els infants poden manifestar-se de forma visible, per exemple amb conductes agressives; o en d'altres ocasions les conductes estan internalitzades; és a dir, presenten inhibició i por sense manifestar massa comportaments que cridin l'atenció de les persones adultes. Això també significa que en força ocasions ens podem trobar davant de nens i de nenes que aparentment estan bé, no presenten seqüeles i que el seu funcionament social, acadèmic i familiar no crida l'atenció. Cal tenir en compte que això no significa que no estiguin patint situacions de violència de gènere ni que no n'estiguin patint les conseqüències.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.