INDICACIONS PER ACOMPANYAR ELS INFANTS AMB PROBLEMES D’APRENENTATGE
Com a pares i mares que estimen i desitgen el millor per als seus fills/es ens sentim responsables de l’educació tot i que cap pare o mare ha estat preparat per desenvolupar aquest rol tan bonic, important i de responsabilitat. El sentit comú ens dóna un gran ventall de solucions i possibilitats per donar respostes a situacions educatives i conflictives en alguns casos.
Els centres educatiu tenen la responsabilitat de desenvolupar les diferents capacitats i competències educatives dels infants des d’una visió molt més àmplia que fa un temps enrere. El nou paradigma educatiu aposta pel treball conjunt de famílies i centres educatius. Partim d’un nou paradigma educatiu d’educació integral dels infants on la formació inclourà continguts acadèmics i continguts per al desenvolupament personal, emocional i social dels infants.
Preparar els infants per afrontar els reptes socials que el mateix ritme de vida li posarà al davant. A les famílies se’ls hi demana cada vegada més participar en l’educació integral dels seus fills/es. La intenció d’aquest escrit és la de col·laborar i orientar a les famílies per tal de facilitar el procés educatiu dels fills/es treballant conjuntament amb les escoles.
• Escolti al seu fill/a el màxim de temps possible mirant més enllà i captant el missatge que en realitat vol transmetre. A vegades els infants no tenen el vocabulari suficient ni les expressions o definicions de tot el que els passa o senten.
• Parli amb el seu fill/a de com se sent quan ha viscut algun problema, frustració o conflicte.
• Expressi el seu afecte als fills tocant-los, abraçant-los, fent-los pessigolles, etc. El contacte físic és important per crear vincles afectius.
• Busqui i reforci les seves possibilitats, interessos, aptituds i qualitats positives que té el seu fill/a per equilibrar les seves limitacions i capacitats en activitats concretes. La informació necessària per als fills és la de que ningú ni res és perfecte.
• Recompensi amb elogis i paraules de satisfacció quan el seu fill/a faci quelcom bé. És la millor manera per reforçar les bones actuacions i augmentar la seva autoestima.
• Avaluï els seus propis progressos i no el compari amb ningú perquè no hi ha ningú en tot el món com el seu fill/a. Som únics! Som úniques!
• Accepti al seu fill/a pel que és i no pel que voldria qui fos. A vegades posem desitjos del que a nosaltres ens hagués agradat quan éreu petits/es i ens confonem. Ell/a necessita que l’accepti tal i com és, amb els seus valors i les seves limitacions. Ell/a necessita que l’ajudi a conèixer-se a sí mateix/a tal i espera aprendre i a superar les seves limitacions amb els seu ajut.
• Quan el seu fill/a es porti malament, cal parlar-hi i saber què ha passat i, igualment important és saber, com s’ha sentit. Si només crida davant una equivocació o conflicte, només aconseguirà desfogar-se, però no li mostrarà cap sortida al conflicte ni cap aprenentatge per altres vegades que es trobi en la mateixa situació. Si dialoga, pacta o troba alternatives l’ensenyarà a fer-se responsable i previsor/a dels seus actes. Recordi que el càstig i els crits no ensenyen als fills/es alternatives per solucionar conflictes i canviar actituds. A més ell/a repetirà el seu model d’actuació i davant els problemes o conflictes cridarà tal i com vostè ho fa.
• És beneficiós que el seu fill/a aprengui que quan vol portar a la pràctica un projecte, aquest, pot sortir bé o malament. Si surt bé, el felicitarem i celebrarem els resultats agradables. Si surt malament, en canvi, l’ajudarem a superar la frustració i tindrà la possibilitat de comprovar com el pare o la mare estan al seu costat quan ell/a ho necessita, per ajudar-lo/la.
• Quan una tasca surt malament cal avaluar la tasca però no desqualificar a l’infant. D’aquesta manera l’autoestima del seu fill/a quedarà intacta.
• La única manera d’ensenyar conductes és a través del modelatge. És bàsic que faci de model i prediqui amb l’exemple. Dir-los que llegeixin si el pare o la mare no agafen mai un llibre no els motivarà gens. Comparteixi pensaments de les seves lectures.
• Si parla amb el seu fill/a des de les seves emocions ell/a també ho farà. Estarà legitimant les emocions que ell necessita per créixer coneixent qui i com és. Creixerà de manera autònoma i amb autoestima.
• Els espais de treball i distracció s’han de diferenciar. Per fer els deures escolars o altres tasques de concentració, cal un espai tranquil per facilitar i augmentar el grau d’atenció. D’aquesta manera la concentració serà millor i es facilitarà l’aprenentatge.
• És important que se senti responsable d’alguna tasca familiar perquè és una manera de sentir-se partícip i membre de la col·lectivitat.
• Quan el seu fill/a té algun problema a l’escola o la classe parli amb ell del què ha passat i com s’ha sentit i després parli també amb el mestre/a per tal de contrastar el conflicte. A vegades els infants expliquen les seves situacions conflictives des de la seves pròpies vivències i poden transformar les explicacions dels seus fracassos i/o frustracions amb versions dels fets incorporant algunes fantasies o exageracions per cridar l’atenció de l’adult i sentir-se protegits per ell.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.