Què ens ensenyen les mentides?
Es considera que les mentides dels nens són com expressió de capacitats tals com: fer-se conscient del propi pensament i del dels altres; reconèixer la individualitat i la privacitat; diferenciar entre possible/impossible i creïble; anticipar reaccions de l'altre; diferenciar els propis desitjos i les creences dels altres.
Els pares i mares ens sentim especialment molestos quan els fills ens enganyen. L'autoritat, i també el narcisisme parental, queda malmès. Però val la pena considerar l'aspecte, que en podríem dir, positiu de les mentides dels nens, és a dir, les capacitats que suposa el fet de mentir.
Evidentment que cal ensenyar el valor de la sinceritat i que ,davant de les mentides, ens hem de preguntar a què responen i què ens estan comunicant, però proposo fer una consideració de la mentida des d'una perspectiva intel·lectual i no ètica.
La mentida suposa les següents capacitats:
- Igual que jo penso, l'altre també pensa. Els experts ho denominen Teoria de la ment, i ho defineixen com poder atribuir estats mentals als altres, per tant, el reconeixement de la subjectivitat pròpia i aliena.
- El que jo penso, l'altre no ho pot saber. Saber que el que passa dintre no és accessible als altres vol dir reconèixer la individualitat i la privacitat, i que aquesta és infranquejable si un mateix no hi dona accés.
- La diferenciació entre les categories de possible/impossible, creïble/no creïble. Una mentida "ben construïda", ha de ser creïble, suposa afirmar alguna cosa possible. Dir-li a la mare que avui no ens han posat deures, és possible i per tant creïble. Dir-li que avui he vist un gos més gran que un cavall, és impossible i per tant no és creïble. Els nens petits (etapa del realisme moral) consideren que aquesta segona mentida és més greu que la primera perquè a l'hora de valorar la gravetat de la mentida preval el criteri de realitat objectiva per sobre del criteri de confondre l'altre (realitat subjectiva).
- Anticipar reaccions i accions de l'altre. Si dic la veritat la mare em manarà fer els deures.
- Diferenciar els propis desitjos o interessos, dels desitjos o interessos de l'altre: Jo vull mirar la tele i no tinc ganes de fer deures, però la mare vol que faci els deures.
- Diferenciar entre el que jo sé i el que l'altre creu: El que jo he vist, si l'altre no ho ha vist, no ho pot saber. El nen entén això, a partir dels 4 anys i mig. Per tant, la capacitat per mentir implica cert grau de desenvolupament cognitiu, emocional, interpersonal i capacitat per conèixer la dimensió interna, subjectiva d'un mateix i de l'altre.
Bibliografia recomanada
HARRIS, P. (1992) Los niños y las emociones. Madrid: Alianza Editorial
RIVIERE, A. (1991) Objetos con mente. Madrid: Alianza Editorial
SHAFFER, D.R. (2002) Desarrollo social y de la personalidad . Madrid: Ed. Thompson
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.