Compromisos lleure i esport

Entendrem per educació un procés d'acompanyament i influència que dura tota la vida, i que facilita el desenvolupament continuat de les diferents dimensions i capacitats de la persona com a individu i com a membre d'una societat.

Avui tota la comunitat educativa comparteix que l'educació no comença ni s'acaba a l'escola. Sovint, les experiències vitals més significatives dels nois i noies, des del punt de vista de la configuració de la personalitat, i molts altres aprenentatges es produeixen fora escola. Així mateix, l'evolució de la societat ha reduït el temps de convivència familiar i ha facilitat l'emergència d'altres models que incideixen en els menors: mitjans de comunicació, publicitat...

És en aquest context que la família i els àmbits de l'educació no formal amb intencionalitat educativa, com els esplais i d'altres, apareixen com a espais privilegiats per a educar els més joves i prenen una rellevància significativa per a conformar la identitat de la persona, facilitar l'adquisició de noves habilitats i possibilitar la interiorització de valors i actituds.

Així mateix, cal que la tasca educativa incorpori l'esport com a eina i vehicle dels valors que li són inherents. La constància, l'esforç, la dedicació que tants esportistes empren en la seva tasca diària, són els mateixos valors que s'inculquen en l'educació. L'esport, sense cap mena de dubte, col·labora a una millor educació. I l'esport pren tot el seu sentit quan es practica amb educació.

L'educació en el lleure i les pràctiques educatives de l'esport es caracteritzen perquè:

a) Ajuden l'infant a viure. El fan créixer com a persona. El centre d'esplai, l'agrupament escolta o pràctiques educatives en el lleure i en el marc escolar potencien l'ésser de forma plena i àmplia. Afavoreixen experiències excepcionals com el contacte amb la natura o la vivència de colònies, convivències o campaments. Poden desvetllar també una dimensió transcendent de la vida.

b) Intervenen educativament des d'una gran proximitat, habitualment també generacional, menys formal que des d'altres institucions educatives però amb una mateixa finalitat: la d'afavorir el creixement personal. Des d'aquesta perspectiva, és especialment important el paper dels educadors i monitors que exerceixen la seva funció des del voluntariat.

c) Desenvolupen responsabilitats cíviques. Vetllen pels drets de l'infant. Potencien la socialització, animen a desenvolupar la vida comunitària i afavoreixen la integració social i cultural. Són un factor de cohesió social i propicien d'una manera especial la integració de nois i noies fills de persones immigrades i llurs famílies. Alhora generen actituds positives i permeables en els nois i noies fills de famílies autòctones.

d) En el nou context de canvis socials i de models familiars, l'educació no formal és també una proposta que contribueix a la conciliació laboral, familiar i personal dels adults. Des d'aquest punt de vista, més enllà de la funció educativa, acompleix una funció social remarcable (espai del migdia a l'escola, activitats extraescolars i esportives, casals d'estiu i colònies en els períodes de vacances...).

e) Plantegen un model alternatiu, creatiu, socialment més solidari i fecund, una altra manera de gaudir del temps lliure; model que és especialment útil en les etapes de l'adolescència i la joventut. També propicien el coneixement i l'estima de la llengua, la cultura i el paisatge humà i mediambiental del país i, per tant, reforcen la pròpia autoestima i identitat.

f) Les activitats educatives en el lleure, de la mateixa manera que la pràctica esportiva, afavoreixen valors i actituds molt necessaris en la vida, avui escassament valorats en la cultura dominant, com són el treball en equip, la superació personal, la disciplina, el compromís, la solidaritat, la responsabilitat, tenir centres d'interès vital positius... En aquests àmbits els nois i noies s'ho passen bé, es relacionen, aprenen a estimar-se, es diverteixen i això ho fan de forma saludable i en un espai no marcat especialment pel consumisme.

Aquestes característiques de la intervenció educativa en el lleure i de la pràctica de l'esport són la gran aportació que les entitats que les promouen poden fer a les generacions joves i al conjunt de la societat. Alhora són el nostre compromís per afavorir i potenciar l'educació al nostre país.

La intervenció educativa en el lleure i la pràctica esportiva són presents a Catalunya amb una incidència social superior a la mitjana europea. Constitueixen un patrimoni pedagògic que ve de lluny i que té una trajectòria contrastada. Possiblement la consciència social d'una ciutadania que s'ha sabut sense estat propi durant molts anys l'ha portat a promoure iniciatives socials en favor de la promoció de la persona. Destaquen els milers de joves que dediquen uns anys de la seva vida fent de monitors i monitores concretant un compromís cívic.

La consolidació d'aquestes realitats, avui amb el suport necessari de les administracions públiques, facilitarà la seva major incidència en favor de la infància i la joventut. Per això calen polítiques públiques més decidides per a reforçar de forma estructural i financera les iniciatives socials existents que sovint treballen en precarietat de mitjans.

Cal recordar que la possibilitat educativa en el temps educatiu no reglat resulta avui discriminatòria per a aquells nois i noies amb famílies amb menys recursos. No es garanteix l'equitat en la mesura que el cost de les activitats és sufragat bàsicament per les famílies. Hi ha, doncs, amplis segments de la societat que en queden al marge. Convé en aquest sentit activar mesures per a fer possible que ni raons econòmiques, ni culturals o de qualsevol altra mena impedeixin l'accés al lleure educatiu.

Considerem també de vital importància la presència de l'esport en qualsevol cicle formatiu, com a complement necessari. Però és realment necessari que qui es dedica quasi de forma exclusiva a l'esport compagini aquesta activitat amb una formació adequada, i per això cal impulsar accions i signar convenis entre les federacions esportives i els centres educatius que van especialment enfocats a la situació especial (temps, calendaris, dedicació...) dels i les esportistes.

És important legitimar la incidència de l'educació en el lleure i de les pràctiques educatives de l'esport en les persones i en la societat, millorant-ne la valoració social. Consolidar-ho significarà millorar la qualitat en la formació de les noves generacions des d'una perspectiva àmplia, i facilitarà també una millor convivència entre les persones de diferents procedències i realitats culturals i socials.

http://www.esade.edu/sites/cat/educacio/esport