Recomanacions per Sant Jordi 2023


Per aquest Sant Jordi us faig a mans una relació de propostes extretes de la xarxa que ens ajudaran a reflexionar i sobretot a sumar raons per seguir opinant.

D’això és tracta, d’opinar, sempre amb coneixement i molta informació...

”Somniant la pau Nadia Ghulam conversa amb Aridna Oltra (Rosa dels Vents) és una història sobre persones refugiades i les dificultats per fugir de la guerra i de les misèria per començar una nova vida. Ghulam treballa per acompanyar les dones i nenes de l'Afganistan a través de l'ONG Ponts per la pau i també amb els seus llibres.

El cervell de l’adolescent”, de David Bueno (Penguin Random). Amb l’objectiu de conèixer i entendre millor els adolescents, el doctor David Bueno, biòleg i neuroeducador, ens convida a descobrir quins són els canvis que tenen lloc al cervell dels adolescents.

El cel té pigues!” ( Pol·len) d’Enric Canet ha anat estirant fils per reconstruir la veritable història del naixement del Casal dels Infants, el 1978, tota una institució que porta dècades acompanyant els nens i nenes del Raval, de Barcelona, i les seves famílies.

Armas de instrucción massiva”, John Taylor Gatto: Després de ‘Dumbing Us Down’ (traduït aproximadament com ‘atontant-nos’), John Taylor Gatto segueix disparant àcidament contra models educatius massa rígids i deslligats de l’aprenentatge significatiu i experiencial.

111 cosas que podrías hacer en lugar de mirar el móvil”, EBOOK, de Nora Garcia. “Encara he de viure”, de Jaume Funes (Columna Edicions). A través dels relats de sis adolescents, l’autor descriu els neguits dels joves per no convertir-se en adults que traeixen els seus principis.

Els Medina”, Edebé, de Care Santos Torres. Tothom sap qui es don Nicolás Medina, el capo de la família. Molts li tenen por. Al barri, a la ciutat, tothom el coneix. Se n expliquen moltes coses i ningú sap quines són veritat i quines no. Però aquesta historia no parla d ell, sinó de tres joves que formen part del clan dels Medina. L Àngel Medina, setze anys, el seu net preferit, ansiós de fer-se un lloc en la jerarquia familiar; la seva germana petita, la Jessica Medina, Jess, sempre seriosa, observant-ho tot; i el seu cosí Nico, de la mateixa edat que la Jess, probablement l únic a qui la noia fa cas, el seu confident. Ningú pot triar la família d origen, es el destí. Pero, podem canviar el nostre destí?

Els contes de Lesbos” d’Angel Burgas. Al camp de Kara Tepe, a l'illa de Lesbos, hi conviuen milers de refugiats arribats d'arreu del món a l'espera d'obtenir els permisos que els permetran començar una nova vida a algun país d'Europa. Molts dels nois i noies pateixen greus malalties mentals a causa de la terrible situació que viuen: els ha costat arribar-hi; el dia a dia al camp es difícil i no saben quin serà el seu futur. Tot i rebre ajuda i assistència de professionals i voluntaris, la vida a Lesbos pot esdevenir un infern.

Violències subtils”, (Rosa Sensat ) de Christine Schuhl . Eines i estratègies a la primera infància, un estudi rigorós i exigent que tracta l’ètica professional d’educar els infants més petits a partir d’una lectura crítica dels gestos quotidians de les persones que treballem a les escoles. L’autora ho anomena violències subtils, un nom que fa una mica de mal. Potser les violències admeten algun matís, però el que és segur és que no són gens subtils.

Territoris de joc i d’exploració”, (Rosa Sensat) de Alejandra Dubovik, Alejandra Cippitelli. El dret a jugar, parla de territoris de joc i d’experimentació entesos com a espais que ofereixen les condicions òptimes als infants perquè els conquistin i els construeixin des de la seva creativitat. Des de la manipulació del material, en col·laboració i comunicació amb els companys i les companyes, i mitjançant l’imaginari col·lectiu i participatiu, els infants van construint el coneixement.

El repte de la integració” d’Antoni Corominas d’Editorial Bromera. El creixement del fenomen migratori sembla inevitable amb l’actual desequilibri de qualitat de vida entre diferents territoris. La creació de guetos i la marginalitat sota la capa d’aparent assimilació demostren que no anem bé. Els trastorns o les alteracions de la personalitat que estan descrits de forma precisa per part de la psicologia i la psiquiatria podrien caracteritzar també determinades maneres de fer de grups socials o països, especialment quan topen amb altres cultures.

Monopatins (Skaters)” de Manuel Molins d’Editorial Bromera. Sara i David són dos éssers a la deriva que es troben per necessitat, que s’atrauen irremeiablement, perquè tots dos se senten perduts i desemparats en un món hostil. David és un adolescent impulsiu i violent que s’allunya de la realitat que l’envolta amb la màgia dels skaters; Sara és la seua professora, i els problemes a l’aula faran que es replantege el sistema educatiu vigent. Monopatins (Skaters) és una obra compromesa, pionera, que aborda la vida diària, concreta, tangible, de l’Ensenyament Secundari Obligatori actual.

La malnacida” de Salvioni, Beatrice, (ED. Lumen) Monza, Itàlia, 1936. Francesca, de tretze anys, jeu a la vora del riu Lambro sota el pes d'un home que intentava violar-la quan va morir de sobte. Maddalena, s'arrossega des de l'aigua i l'ajuda a escapolir-se del cos, que amaguen entre uns arbustos. L'amistat entre les dues nenes va començar un any abans, i està marcada per la cerca de llibertat més enllà de la rígida jerarquia social del poble.

Martina” d´Antonella, Ediciones. Editorial, BUBOK PUBLISHING. Així es Martina, una persona amb inquietuds, que no suporta les injustícies, que desitja, canviar el món a través de la seva crítica y el seus actes. Martina no sols està basat en fels reals, també és una biografia carregada d'emocions i molta denúncia social!

L’entrevista” de Jordi Navarro. Quan la quotidianitat es trenca i la realitat et supera. La novel·la combina elements de realisme amb elements de ciència ficció, tot amanit amb un rerefons de denúncia social. Un relat inquietant.

Estructures profundes” de Jair Dominguez, Edicions 62 LABUTXACA. Una societat distòpica, absolutament podrida i acabada. I amb una crítica social profunda que no deixarà indiferent ningú. En una ciutat arrasada pel canvi climàtic i les desigualtats socials, en Jordi malviu fent de fumigador. El producte que fa servir segurament és tòxic però ningú no ho sap ben bé, i en qualsevol cas, té sort de no haver de treballar als pous, on als quaranta anys ja et jubilen perquè puguis morir tranquil·lament a casa, entre vòmits i dolors terribles de tanta radioactivitat que has engolit a la feina. En Jordi va vivint amb les seves inseguretats i paranoies, que comparteix amb els companys de feina, tan desgraciats com ell. O més. Malgrat tot, pot ser que hi hagi un punt d'esperança de canviar la seva sort? És lícit tenir el somni d'una vida digna?

Els nois de la Nickel” de Colson Whitehead, Edicions del Periscopi. L’Elwood ha crescut a la Florida dels anys seixanta i està a punt de començar els estudis universitaris. Seriós, educat i treballador, somia participar en l’incipient moviment pels drets civils, fins que un error innocent el condemna a ingressar en un reformatori juvenil anomenat Acadèmia Nickel, on descobrirà que per a un noi negre n’hi ha prou amb un petit error per destruir tota opció de futur.

Pau. El valor de la vida als nostres dies” (Ara Llibres) analitza el món i fa atenció en les desigualtats i les violències. Amb pròleg de David Fernàndez, Jordi Armadans hi deixa escrites les seves reflexions i els aprenentatges de molts anys dedicats a fer activisme per la pau i el desarmament.

Dilluns ens estimaran”, de Najat El Hachmi (Edicions 62). Una novel·la que explica la història d'una jove que viu en un entorn opressiu i que per ser lliure haurà de pagar un preu molt alt. Dilluns ens estimaran és una història emotiva i reveladora sobre la importància que les dones siguin les protagonistes de les seves vides, per més que hagin d'afrontar condicionants d'origen, de classe social o de gènere.

“L’Arcadi al país de les oliveres” (Bindi Books), un àlbum il·lustrat que recull la figura, la feina i la filosofia de l’Arcadi Oliveres. Aquesta és la història d’un dia a la vida d’Arcadi Oliveres, un home que feia camí cap a la recerca d’un món millor i més just. Allà on va per construir aquest món sense pobresa, més lliure, sense guerres i on es respecta la natura i els fruits que ens dona la terra. Una mena de paradís que algunes persones en diuen Arcàdia, i d’altres, Utopia. Un territori imaginat però també real, on creixen oliveres, un símbol de pau, saviesa i resistència.

Temes com el pacifisme, el comerç just, les migracions, el deute extern, el frau fiscal, el capitalisme, el decreixement, el frau fiscal, la democràcia i els drets civils.

Minorías”, de Desirée Bela-Lobedde (Editorial Plan B). En aquest assaig, imprescindible i lúcid, l'autora conversa amb dones que viuen situacions de discriminació o que pertanyen a una comunitat associada a uns certs estereotips i prejudicis i relegada als marges.

Les nostres mares” de Gemma Ruiz Pala d’edicions Proa. Després de conèixer aquestes deu poderoses dones, ens adonarem d’una cosa extraordinària: que malgrat que sempre es reconeguin només les figures masculines, resulta que els autèntics referents de vida eren elles, les nostres mares.

La edad de la ira“ de Nando López en Espasa Libros. L'edat de la ira arrenca quan Marcos, un adolescent de 16 anys i que acaba de començar primer de batxillerat assassina el seu pare vidu amb una màquina d'escriure, fereix greument un dels seus tres germans amb unes tisores i causa lesions lleus a un altre . La brutalitat i la manca de motius aparents davant aquest crim empeny Santiago, un escriptor de trenta anys, que va cursar batxillerat al mateix institut que Marcos, a dur a terme una investigació sobre les causes del crim.

Joan Rodríguez i Serra és educador social

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.