Els ‘tira canyes’ d’esplai i la seva ‘fresh meat’ per Júlia Ferrer Mundó

Els rols de poder construeixen una dinàmica tòxica de flirteig que travessa el món del lleure.

Entre els monitors de Colònies, l’entitat de lleure infantil i juvenil de la qual formo part, fa dies que es parla de l’última novetat: l’Eva i el David s’estan veient. Tret de la morbositat del safareig, semblaria que això no té rellevància. Hi ha consentiment i atracció per part de tots dos. Check a la casella feminista i seguim endavant. El David li ha comunicat a l’Eva el que busca i ella no s’hi ha oposat. Medalleta de la responsabilitat afectiva i continuem. Però això no sempre és suficient, perquè tots els cossos socials estan travessats per eixos de poder. I al món del lleure hi ha uns quants tira canyes que s’aprofiten dels seus privilegis per lligar.

L’any passat, la influencer catalana Juliana Canet va impulsar la campanya viral #MatxisEI. Una iniciativa que volia desemmascarar els individus de l’esquerra independentista, sensibilitzats amb la causa feminista i altres grans banderes globals, que tot sovint tenen actituds paternalistes i menyspreadores cap a les companyes en espais d’assemblea i oci. I és que són molts els ambients joves, progres i moderns als quals pressuposem uns determinats valors i que alhora de la veritat també són plens d’aquests tipus de subjectes camuflats amb arracades i pantalons Quechua (o depenent del barri, moto Kawasaki i dessuadora Carhartt). “Soc aliat, send nudes”, diu el meme.

L’Eva té 19 anys i acaba d’entrar al Centre. El David en té 26, en fa 9 que hi és (sent monitor, també, de l’Eva quan era adolescent) i buscar sexe en generacions cada vegada més joves s’ha convertit en la seva marca personal. Les noies dels primers anys són fresh meat per a ell i els 4 coleguis, que s’aferren més a Colònies que els Rolling Stones a la seva joventut (per què serà?). La diferència d’edat, i la tendresa emocional dels 18 o els 19 anys, no comporta, per se, la impossibilitat de construir una relació sexoafectiva sana, ni implica pensar que la persona més jove no té el criteri per triar com i amb qui lliga. Però quan l’atracció neix, i “es treballa” (aquí hi ha tota una estratègia de Social Media Manager), per part de la persona més gran cap a les que acaben d’entrar al Centre de forma sistemàtica, és sempre purament sexual i sovint es genera fins i tot abans d’haver tingut mai una conversa, comencem a sospitar que potser no és tan real i espontània com sembla.

Aquí, se li ha de sumar la voluntat dels que comencen d’encaixar socialment en un context que se’ls presenta nou. Com també la seva desconeixença del currículum afectiu i sexual dels que corren a picar pedra a la novetat. Per contra, el grau d’antiguitat d’aquests tira canyes (“dinosaures” en l’idiolecte de Colònies) els dota d’un estatus social elevat dins la microsocietat en què s’emmarquen. S’estableixen, aleshores, com a referents (vaja). Però és que si a més aquest tipus ha estat el monitor de la seva futura presa (per tant és algú que ja s’ubicava abans en una posició superior i a qui com a infant s’idealitza), el camí del tira canyes és ben planer. Perquè sap que agrada. Perquè sap que és admirat. Perquè té la coartada del consentiment i l’escut de la llibertat individual per no mirar més enllà. Fàcil, segur i eficient. Check.

Tot això, que no és exclusiu al món del lleure (vegi’s partits polítics, associacions juvenils o colles castelleres i derivats), situa aquest perfil del tira canyes dinosaure en una posició de poder respecte a les noies dels primers anys. I aprofitar-se’n per follar també és violència. Dit això: no us fieu mai dels prototips guais que fan escalada i pàdel (i a vegades també fans del Lol), que en els ambients més joves i moderns, aquestes dinàmiques tòxiques de flirteig també hi són.

https://www.nuvol.com/humor/els-tira-canyes-desplai-i-la-seva-fresh-meat-186483?utm_source=social&utm_medium=share&utm_campaign=email