La por a treure’s la mascareta en els adolescents...


Les mascaretes ja s'han eliminat dels patis de les escoles i tenen els dies comptats a les aules


L'autoestima a l’adolescència és un tema que hem d’abordar seriosament, la pròpia valoració, la capacitat d'autoconeixement, una actitud d'aprovació i desaprovació afecten directament en el dia a dia de molts i moltes joves.

I és que l'autoestima no fa referència exclusivament al que fan els adolescents sinó també pel que pensen que fan, els professionals observem massa sovint una distorsió de la pròpia realitat que els toca viure.

També reconeixem que l'adolescència és un dels períodes més complexos, una etapa en la que fonamenten la seva identitat, on es perceben diferents, on recerquen les seves possibilitats i sobretot modelen la seva personalitat. Una etapa de canvis de tota mena, on la baixa autoestima evidencia la llavor de futures patologies.

La forma en que es relacionen amb els altres, com se senten amb ells mateixos en relació amb els altres. Ens hem parat a pensar que 2 anys de mascareta per un adolescent ha representat entre un 15 i un 20% de la seva vida?

Cal que acceptem que alguns adolescents no se la volen treure, massa infants han entrat a l'adolescència amb mascareta, una capa que ha esdevingut la seva protectora en una etapa de per si força complicada. No ens creiem que ho fan per seguretat, no siguem innocents...

La realitat és que hi ha adolescents que es resisteixen a deixar la mascareta, massa joves han entrat a la pubertat i han fet el pas de Primària a l'ESO amb ella. La màscara els ha permès no mostrar-se del tot en una etapa on l'acceptació del grup esdevé molt important per a ells i elles.

Podem citar algunes raons, de fet les hem sentit en alguns mitjans de comunicació o a les xarxes socials, ...s'amaguen per no sentir-se vulnerables. La meva cara no m'agrada.. molts educadors i educadores sabem que darrera de les mascaretes s'amaguen inseguretats, cal respectar el ritme de cada adolescent per acostumar-se a aquest canvi, no és baladí.

Amb la pandèmia molts dels nostres adolescents comencen a descobrir ara, a mig curs, la cara dels companys, dels mestres i professors, d’aquests no tots ho viuen de la mateixa forma, penseu que no és un fenomen generalitzat, però alguns adolescents es resisteixen amb massa evidència.

La mascareta esdevé una barrera contra els virus, però també pot ser una pantalla que amaga les inseguretats, sobretot a l'adolescència. De sobte, sense temps per amagar-se, alguns joves els costa mostrar-se obertament davant dels altres, la mascareta els ha permès actuar lliurement, amagant les seves pròpies frustracions i inseguretats i el més important, evitar sentir-se jutjats.

Segurament trobarem alguns adolescents més insegurs i ansiosos, que els costarà adaptar-se a una nova realitat sense mascareta, comencen a apuntar alguns professionals.

Penseu que començar a destapar-se pot provocar una part d'inseguretat, als adults ens cal estar atents per si esdevenen altres problemes encadenats. Està demostrat que els i les joves que viuen amb més ansietat la pandèmia tenen por del risc de contagi, ara s’ha d’observar el per què un adolescent no es vol treure la mascareta, segurament ens toparem amb temes emocionals que hem de saber treballar.

Cal que els educadors i educadores reforcem el factor grup com un element molt important pels joves, considerant que quan tothom es tregui la mascareta, s’aniran eliminant les reticències. Friedrich Nietzsche deia que "per arribar a ser savi cal experimentar certes vivències, sovint perilloses".

Com a recomanació als pares i mares sobretot cal actuar amb molta naturalitat i respectar el temps que necessita cada jove, és una actitud que també han de tenir el professorat i els membres de la Comunitat Educativa.

Aquesta fòbia dels adolescents a llevar-se la mascareta no deixa de ser un tema emocional i d’acceptació, per ells i elles els ha ajudat a amagar les inseguretats. Després de dos anys amb la cara tapada, ara poden tenir por de ser rebutjats per qüestions com els canvis físics, l'acne, o les ortodòncies per exemple.

Alguns psicòlegs i pedagogs, l’han anomenat la “síndrome de la cara buida”, han observat en els adolescents un sentiment d’inseguretat a llevar-se la mascareta perquè els ajuda a estar més còmodes amb el seu jo. Tenen por a ser rebutjats o no ser acceptats de la mateixa manera pels altres, cal pensar que la seva opinió és molt important per a ells i elles.

Treure's la mascareta pot generar un cert sentiment de desprotecció, generant por, malestar, somatitzant símptomes com nerviosisme, mals de cap o sudoració.

La por al rebuig per part dels altres, que afecta directament a l'etapa de l'adolescència, protagonitzada per una etapa de canvis, aquests han succeït amagats sota la mascareta, amb el rostre cobert, uns canvis que no els agraden i se'ls fa complicat haver de mostrar-los als altres.

Cal evitar la pressió per part de tots els membres de la família, acceptar-los sense judicis. Donar temps, fer-ho progressiu si cal que primer l’adolescent es tregui la mascareta a casa, petites passes graduals, respectar els espais on no se sentin segurs però que amb el temps puguin anar deixant-se anar.

Sobretot és molt important anar treballant el reconeixement dels canvis corporals, a casa i a l’escola, davant del grup, per fer un diàleg a la classe, sobre les pors i treballant l’acceptació. Els canvis biològics en l'adolescència s’inicien a la pubertat, una etapa de canvis físics, psicològics i socials que transformaran físicament i psicològica a l’infant en un adult.

L'adolescència és una de les fases més ràpides del desenvolupament humà, els temps i les velocitats dels canvis varien entre individus. Molts canvis biològics tenen lloc durant els anys de l'adolescència, els més rellevants són els canvis físics, com l’alçada, l'adquisició de massa muscular, la distribució de greix corporal i el desenvolupament de les característiques sexuals.

"Cada moment és únic, i per això en cada moment ens juguem el nostre destí". Raimon Panikkar i Alemany (1918 – 2010) fou un filòsof i teòleg català. Desenvolupà una filosofia interreligiosa i intercultural, amb una nova obertura respectuosa al diàleg amb les tradicions no occidentals. La seva filosofia té com a objectiu transformar la civilització determinada per un sistema occidental imposat com una única alternativa.

Joan Rodríguez i Serra és educador social.

Comentaris

Entrades populars