Els errors com a oportunitats d'aprenentatge
"Errar és humà, però ho és més culpar d'això
els altres " (Baltasar Gracián)
Malgrat
la seva popularitat, memoritzar informació és una de les estratègies
d'aprenentatge menys efectives. Si bé pot semblar eficient, és molt probable
que els estudiants oblidin el material memoritzat si no reforcen el seu
aprenentatge amb altres estratègies. Cada vegada hi ha més evidències que la
incorporació d'altres tècniques pot augmentar significativament la capacitat
dels estudiants per recordar la informació.
En
els últims anys hi ha hagut un gran nombre d'estudis interessats a establir
quins són els mecanismes sobre els quals se sustenten els aprenentatges
duradors i transferibles. Aquests estudis assenyalen l'error com un aliat per
al record dels continguts explicats a l'aula i els aprenentatges que es donen
fora d'aquesta (per a una revisió, vegeu Metcalfe, 2017).
Això
no obstant, la consideració de l'error com una eina educativa topa amb la
"pedagogia de l'èxit"
imperant en la nostra cultura i les pràctiques docents. La finalitat del procés
educatiu (instructiu) és conduir tots els alumnes a nivells satisfactoris
—mínims— de rendiment final. Dit amb altres paraules: evitar el fracàs escolar,
o almenys aquesta consciència de fracàs que tant preocupa la nostra societat.
La pedagogia de l'èxit vs
la pedagogia de l'error.
Potser
l'error més gran que cometem és creure que no ens equivoquem i pensar que la
clau d'una bona pedagogia rau a assegurar l'èxit de l'alumne mitjançant
l'evitació de l'error. La pedagogia de l'èxit adopta una postura negativa
davant l'error, com un aspecte defectuós, inadaptat del procés d'aprenentatge.
La "pedagogia de l'error", per la seva banda, valora el que ja s'ha
aconseguit i analitzarà, a través de l'error, el que falta millorar. Des d'una
perspectiva constructiva, l'error és un desajust entre allò esperat i allò
obtingut. La pedagogia que descrivim parteix del principi que l'error és un
element inseparable de la vida. No és possible no equivocar-se en el procés d'aprenentatge.
L'error
és assumit com una condició que acompanya tota millora, com un element
constructiu i innovador. I és que la formació humana no es desenvolupa a partir
de lleis o postulats científics. La major part dels nostres aprenentatges s'han
adquirit per tempteig, per observació, per pròpia experiència, començant per la
nostra primera llengua i acabant per la construcció científica. El progrés és
deutor de l'atzar, aprofitat, això si, per homes creatius, oberts a la novetat,
encara que el resultat final no fos el que inicialment esperaven.
Però
malgrat que els errors són molt comuns, els estudiants sovint els perceben com
negatius i com una amenaça potencial per a la seva autoestima. Un clima positiu
a l'aula, on el mestre i els estudiants tracten els errors com a oportunitats
per aprendre, pot crear millors condicions per a l'aprenentatge.
Un
punt de partida per a la incorporació d'aquesta pedagogia de l'error que
ofereixen els investigadors Cyr i Anderson (2018) és fer que els alumnes
responguin a certes preguntes relacionades amb el contingut dels aprenentatges
a promoure. Anderson conclou que els errors que cometin els alumnes mentre
tracten d'apropar-se a les nocions que els seran explicades a l'aula poden
servir com a esglaons per recordar la resposta correcta. Per què el fet
d'endevinar millora la memòria? Quan els estudiants intenten respondre
preguntes per si mateixos —en oposició a quan se'ls donen les respostes com a
fonament de la metodologia expositiva— s'involucren en lluites productives, fet
que els ajuda a donar sentit al que estan aprenent. Fer preguntes als
estudiants els ajuda a pensar en un problema, escurçant l'escletxa entre el que
saben i el que no.
La
pedagogia de l'error preveu en l'ús de les preguntes un acostament per a
l'anàlisi del procés de d'aprenentatge que està desenvolupant l'alumne.
Fomenten el pensament crític i independent. En l'anàlisi de les diferents
respostes donades pels estudiants s'atén a la diversitat i al context
d'aprenentatge dels estudiants. Un ús adequat de les preguntes fomenta un clima
en què es prioritza l'aprenentatge significatiu, flexible i autònom, en què el
mateix aprenent avalua el seu nivell de competència i els passos que cal seguir
per assolir uns objectius d'aprenentatge que adquireixen un sentit pràctic quan
es valora la seva utilitat.
Referències:
Andrée-Ann
Cyr & Nicole D. Anderson (2018): Learning from your mistakes: does it
matter if you’re out in left foot, I mean field?, Memory, DOI:
10.1080/09658211.2018.1464189.
Metcalfe,
J. (2017). "Learning from errors".
Annual Review of Psychology, 68, 465–489.
DOI:10.1146/annurev-psych-010416-044022
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.