Un dia en una escola en pandèmia

L’ARA entra en un centre per explicar les noves rutines i adaptacions d’alumnes i docents, (les fotos    d' un dia a l'Escola Virolai, per Francesc Melcion).

Al darrere dels grups tancats i les mesures sanitàries hi ha 5.455 centres educatius que, un cop oberts, ara només volen fer la seva feina: educar i formar els alumnes. L’ARA ha visitat aquesta setmana l’Escola Virolai de Barcelona, amb alumnes des d’infantil fins a batxillerat, per explicar com la pandèmia marca les noves rutines de docents i alumnes. Un exemple segurament extrapolable al que passa, cada dia i lluny dels focus, en milers de centres educatius del país.

8 h: entra l’ESO i batxillerat

És un dilluns ventós i fred de principis de tardor i un formiguer d’adolescents surten de la parada de metro El Coll - La Teixonera per anar cap a l’Escola Virolai, a la vora del turó del Carmel. Les espectaculars vistes des del pati, amb Barcelona als peus i el mar al fons, passen desapercebudes per als alumnes, que enfilen directes cap a classe. La directora de l’escola, Coral Regí, descriu ràpidament la situació: “Ara comencen els alumnes de segon cicle d’ESO i batxillerat. A primària hem abaixat ràtios desdoblant grups, però a l’ESO i batxillerat no hem pogut. Així que mascaretes, ventilació i a creuar els dits”, diu. Al fons del passadís, les tradicionals taquilles estan tancades amb pany i forrellat per evitar aglomeracions. A les classes hi ha 30 alumnes i és impossible mantenir la distància (02). “Hem assumit els riscos allà on el confinament i el treball telemàtic funcionen millor”, diu.

8.20 h: u na optativa ben actual

El fundador de Microsoft, Bill Gates, apareix a la pantalla fent una conferència l’any 2015 en què deixava clar que la pròxima “guerra” no seria amb bombes, sinó amb virus, i avisava que “el món no està preparat per afrontar-ho”. Els alumnes de l’optativa de reptes biomèdics, que s’imparteix per tercer any, escolten el vídeo en anglès amb atenció -i dissimulen algun badall rere la mascareta-. “Què en penseu?”, els pregunta a l’acabar Montserrat Ballarín, la professora. Una noia amb una samarreta del grup Nirvana respon: “Ja va passar amb l’Ebola, però com que passava a l’Àfrica no ens importava”. A les aules del costat s’hi fan matèries com ara big data, esperit crític o cultura audiovisual. “No hem deixat de fer res del que fèiem, i no hem deixat de treballar per projectes”, diu Regí traient pit. El que més enyora és que ja no hi ha alumnes movent-se lliurement pels passadissos, ni visites d’altres centres, ni hi poden entrar les famílies. “Això donava vida a l’escola”, diu, sense amagar la nostàlgia de jubilar-se en aquest curs estrany.

9 h: coordinació per entrar

El Cristo, tutor de sisè i mestre d’educació física, espera a la pista els alumnes que arriben des de casa i es coordina per WhatsApp amb les mestres que gestionen l’arribada dels set autocars. L’engranatge ha de funcionar amb la precisió d’un rellotge suís: mentre a la pista diversos mestres van reclutant els nens per cursos -“Primer i segon, amb mi!”, crida una docent-, al peu de l’aparcament dels busos també s’organitzen grups d’alumnes. Quan és l’hora indicada, els alumnes d’un grup bombolla que han arribat des de casa s’agrupen amb els seus companys que han arribat amb autocar i, en fila, es van posant el gel hidroalcohòlic. Però la logística d’una escola és impossible de controlar al 100%: tres o quatre nenes corren a abraçar-se quan es veuen i, al seu costat, dos nens fan broma recol·locant-se les mascaretes l’un a l’altre.

A les 9.10 h, els alumnes de primària estan asseguts al seu lloc per fer la mitja hora de lectura diària. Trenta minuts de treva: tot i que les portes de les classes estan obertes, al passadís el silenci és quasi sepulcral. Mentre els alumnes del Cristo s’endinsen en els móns de Harry Potter i la pedra filosofal o dels Relats de fantasmes, el mestre explica, gairebé xiuxiuejant, que la seva aula era on abans es feien matemàtiques experimentals. Tot el centre s’ha adaptat a la nova situació.

10 h: t robada postquarantena

Asseguts en una rotllana i visiblement esvalotats (01), una de les bombolles de primària es retroba després de deu dies a casa. Amb prou feines havien superat la primera setmana de curs quan un dels nens va donar positiu i tot el grup es va haver d’aïllar. El Robert, el tutor (04), els pregunta en què han sortit guanyant i en què perdent durant la quarantena. L’Eric explica que ho ha aprofitat per fer reformes i pintar la seva habitació; la Laura diu que el menjar de casa “és més bo que el de l’escola”; l’Albert, que viu a Sabadell, ha agraït haver pogut dormir dues hores més cada dia, i la Laia aplaudeix “haver estrenat un ordinador nou”, després que l’escola hagi repartit dispositius per garantir les classes virtuals durant els confinaments. L’Albert, de cop, deixa anar: “Estem dient només coses bones del confinament, però en realitat jo prefereixo anar a l’escola perquè m’ho passo bé aquí amb els amics”. I tots assenteixen.

La Mari, coordinadora de primària, valora la “capacitat d’adaptació dels nens” a la nova situació. Ella viu pendent dels alumnes que falten a classe i dels que esperen una PCR. “Crec que mai ens havia agradat tant la paraula negatiu ”, diu rient mentre comenta, alleujada, els resultats d’una alumna. Avui no caldrà confinar cap grup.

10.30 h: u n simulacre d’aïllament

Els mestres, però, donen per fet que hi haurà aïllaments durant el curs i, aquest cop, volen tenir-ho tot a punt. A 6è A, la Carol ha plantejat tot el dia com un “simulacre de confinament”. A la reconvertida aula de plàstica -hi ha, encara, les piques i les aixetes-, els seus alumnes “aprenen a organitzar-se el temps”. Els ha donat una llista amb les activitats que hauran de fer durant la jornada i cadascú es distribueix la feina com vol. “En lloc de fer una hora de matemàtiques o una de ciències tots junts, avui cada alumne s’autoorganitza, i tria si comença amb el que més li agrada o amb el que li agrada menys i així ja s’ho treu de sobre”, explica la mestra.

El Ferran i el Biel, que ja feien junts els deures durant el confinament a través de videotrucades, han decidit afrontar primer el que més els costa; en canvi, el Martí i la Maria comencen per la part de ciències. “Això són les proves aquelles rares, oi?”, pregunta ella. El nen, que té a les mans un examen de mostra de les competències bàsiques de 6è, assenteix. Com que la idea és que treballin com ho farien a casa, la Maria obre el dossier sense treure’s els cascos. Hi sona el tema Skechers, que la xarxa social Tik Tok ha popularitzat entre adolescents. “I tu, ets tiktoker?”, pregunta a la periodista.

10.45 h: l a relació amb les famílies

Mentre els alumnes endrapen els entrepans a la classe abans de sortir al pati, la Carol ho aprofita per fer balanç. “El que més em preocupa és que les famílies estiguin tranquil·les. Potser hem fet canvis que no s’haurien produït sense el covid, però si els hem fet és perquè tenen un fonament. Per exemple, barrejar cursos”, explica la tutora. Al Virolai han convertit els 12 grups de primària habituals en 16, amb l’objectiu de reduir ràtios. Ho han fet així: on abans hi havia dos primers i dos segons, ara hi ha cinc grups barrejats, i el mateix han fet amb 4t i 5è. En canvi, els grups de 3r i 6è no es barregen amb cap altre curs, sinó que simplement fan tres grups on fins ara n’hi havia dos. Així és com la Carol ha passat de tenir 27 alumnes a tenir-ne 17.

Aquestes mesures, que la majoria de famílies avalen, també susciten alguna desconfiança: n’hi ha que han demanat canvis de grups perquè el seu fill ha quedat separat dels seus amics i d’altres que temen que els nens perdin ritme si van amb alumnes d’un any menys. Els mestres, però, al·leguen criteris pedagògics. “Sobre futbol i educació tothom sap opinar”, diu la Carol, que demana confiança a les famílies.

10.54 h: “Tenim un sospitós”

La directora, Coral Regí, avisa l’equip de l’ARA: “Tenim un sospitós, un alumne de 2n d’ESO amb símptomes que es troba malament”. Diu que gairebé cada dia hi ha casos com aquest -té unes dècimes de febre (37,3, marca el termòmetre), mal de cap i mareig-, però cal gestionar-los tots “com si fossin casos covid”. Així doncs, l’alumne espera, sol, en una saleta al costat de l’entrada, que el vinguin a buscar. “M’amoïna molt el daltabaix organitzatiu que suposa per a les famílies, però ens hi hem d’acostumar. Tenir un grup confinat no pot ser cap trauma”, sentencia Regí.

11 h: educació física, canvi total

Els alumnes van sortint per torns al pati. L’antic vestíbul de l’escola ara és una sala de professors improvisada i, en una de les taules, hi treballa Carles Zurita, el professor d’educació física a l’ESO i batxillerat. “Hem hagut de canviar la gran part de la programació, perquè quasi totes les activitats eren amb contacte”, explica. Ha agafat idees de jocs cooperatius en què els alumnes no es toquen gràcies a les formacions que ha fet durant l’estiu i als intercanvis de propostes per les xarxes socials. “Ens han fet moltes recomanacions, però al final tot queda en mans dels centres i del sentit comú”, diu per explicar que mentre que al Virolai s’ha decidit que la classe d’educació física es fa amb mascareta, és possible que en altres centres sigui sense. “L’esport professional no ens ajuda. A la NBA estan tots tancats, però aquí cada nen forma part de 5 o 6 bombolles”, lamenta.

11.14 h: e l pati, un món a part

Si no fos per les mascaretes, el pati podria semblar prepandèmic: nens corrent amunt i avall de la pista, molts jugant a futbol -tocant-se, òbviament-, unes nenes fent el pi a la paret de les grades, grupets que xerren. No hi ha àrees o marques per dividir la pista, sinó que s’ha optat pels torns i, així, fer sortir 4t, 5è i 6è a l’espai on abans s’esbargien sis cursos junts.

12.20 h: Reunió de l’equip directiu

L’equip directiu del Virolai i del Virolai Grimm (de 0 a 6 anys) es reuneix virtualment (05): són set dones -cal destacar-ho, perquè, tot i que l’educació és un sector molt feminitzat, sovint els càrrecs de posició estan ocupats per homes- i durant més d’una hora posen fil a l’agulla sobre carpetes pendents: les substitucions de professors de baixa, la utilitat de la mascareta a infantil, la valoració dels serveis com l’autobús, l’organització de les reunions amb les famílies i també les respostes que han de donar quan una família demana un canvi de grup bombolla per al seu fill. La conclusió: “Hem d’esperar almenys fins Nadal per veure si s’adapten o no”.

13 h: menjadors a l’aula

De cop i volta tots els alumnes de 1r, 2n i 3r de primària recullen ràpidament el material escolar. És hora de dinar i el protocol covid obliga, de nou, a fer adaptacions: aquest curs els més petits mengen a l’aula, cadascú a la seva cadira (03). Les cuineres reparteixen carmanyoles individuals -de menú hi ha amanida, truita i arròs a la cubana- i cada nen té a la taula una cantimplora, també individual. Alhora, 150 adolescents de 3r i 4t d’ESO dinen al menjador, allà on l’any passat hi cabien 260 alumnes per torn. Deixen una prudent distància entre grup i grup. Quan surten cap al pati, l’exèrcit mai prou valorat de les treballadores del menjador desinfecta amb rapidesa totes les taules. Encara hi ha algun tros de síndria al terra quan entra el següent torn.

13.45 h: l a nova normalitat

Al fons del menjador hi ha una petita sala on abans dinaven els docents. Aquest any ho fan repartits per l’escola per mantenir la distància: alguns ho fan al vestíbul (ara sala de professors) i d’altres a la biblioteca, deixant una cadira de separació. Mentre la directora s’acomiada a la porta de l’escola, una alumna i el seu pare surten, agafats de la mà. “Ja t’ho he dit... Ens haurem d’acostumar a viure així. No hi ha alternativa”.

https://www.ara.cat/societat/dia-escola-pandemia-coronavirus-covid-19_0_2538946157.html?utm_campaign=echobox&utm_medium=social&utm_source=Twitter#Echobox=1601882601