45 anys del Telèfon de l'Esperança


Durant les 24 hores dels 365 dies de l'any, el telèfon dóna suport emocional a qui en necessiti en moments crítics

El Telèfon de l'Esperança es va fundar el 1969 de la mà del psicòleg i sacerdot Miquel Terribas. En morir, el 1986, es va crear la Fundació Ajuda i Esperança per tal de continuar amb aquest servei d'escolta.

Va ser llavors quan es va començar a oferir una atenció continuada. Durant les 24 hores dels 365 dies de l'any el telèfon dóna suport emocional a qui en necessiti en moments crítics. Només cal trucar al 93 414 48 48.

Disposen d'uns 180 voluntaris que s'organitzen en torns. Sempre hi ha dues persones que atenen els telèfons, dia i nit. Tots els voluntaris reben una formació abans de començar a atendre les trucades.

"De quina manera contestar, el to, com fer que la persona que truca se senti acollida i com empatitzar, són alguns dels aspectes essencials que aprenen", segons explica la Mirta Martí, una de les voluntàries.

Un altre dels voluntaris, el David Ruiz remarca: "Tothom pot arribar a agafar el telèfon si té unes premisses molt clares: no s'ha d'intervenir en la trucada i s'ha d'escoltar". El perfil de voluntari que es busca per col·laborar en el Telèfon de l'Esperança són persones d'entre 27 i 68 anys, que visquin un moment emocionalment estable, que tinguin capacitat d'escoltar, habilitats comunicatives i una disponibilitat de 10 hores al mes.

Un aspecte molt important del servei que ofereix el Telèfon de l'Esperança és que les trucades són anònimes i totalment confidencials.

Augment de les trucades en els darrers anys

El nombre de trucades que reben al dia ha augmentat en els últims anys. Durant el 2013 van passar de 50 a una seixantena diària. De fet, el 2013 va ser l'any en què històricament s'han atès més trucades: 19.965. I, malauradament, la xifra augmentarà el 2014.

La crisi econòmica és un dels factors que han fet incrementar el nombre de trucades que reben al Telèfon de l'Esperança, però la directora de l'entitat, Neus Calleja, precisa: "Un altre dels motius pels quals el Telèfon de l'Esperança rep tantes trucades és que la societat pateix una greu mancança a nivell de comunicació".

L'habilitat comunicativa és una gran assignatura pendent, i per això també han començat a fer formació en aquest sentit: organitzen tallers i xerrades que ajuden a millorar l'oratòria i la comunicació personal.

http://www.ara.cat/barcelona/anys-del-Telefon-lEsperanca_0_1222677833.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.