Un instagram sense ‘likes’ ja és possible per Paloma Arenós
Els experts argumenten que viure
sense la pressió dels ‘m’agrada’ redueix l’angoixa dels usuaris, especialment
dels adolescents
Eliminar un cor petit pot millorar
l’autoestima d’un de més gran. A l’Instagram dels habitants d’Austràlia, el
Brasil, el Canadà, Irlanda, el Japó, Nova Zelanda i Itàlia els m’agrada
(likes), que tenen forma de cor vermell, ja no són visibles públicament.
Aquesta xarxa social ha decidit posar en pràctica aquesta mesura perquè els
usuaris “estiguin més preocupats de compartir les coses que els agraden que no
pas de fer-ho per aconseguir més m’agrada ”. I aviat ho estendrà a altres
països, fins a arribar a casa nostra. Els experts consultats argumenten que
viure sense la pressió constant dels m’agrada (que equival a sentir-se
reconegut i acceptat pels altres en temps veloços) redueix l’angoixa dels
usuaris, especialment dels adolescents, que sempre són més vulnerables.
Ferran Lalueza, professor dels
estudis de ciències de la informació i de la comunicació de la Universitat
Oberta de Catalunya (UOC), argumenta que “Instagram vol posar fi, a poc a poc,
a la tirania dels like per donar protagonisme a tothom, no només als més
populars”. La cultura del m’agrada està present des de fa una dècada, quan el
febrer del 2009 Facebook la va posar en funcionament. “Avui tot es mesura per
factors quantitatius, i no pas qualitatius: el que dona valor al contingut
compartit és gairebé sempre el nombre de m’agrada que s’obté”, afirma Lalueza.
“Instagram vol posar fi, a poc a poc, a la tirania dels like per
donar protagonisme a tothom, no només als més populars”, Ferran Lalueza -
professor UOC
Aquest canvi pot ajudar a fer més
amable i menys competitiva Instagram, valorada com la pitjor xarxa social en
relació amb la salut mental i el benestar dels joves, segons l’estudi Status of
mind [estat de la ment], publicat per la britànica Royal Society for Public
Health i per la iniciativa Young Health Movement (2017). Es tracta d’una
investigació que examina els efectes positius i negatius dels social media en
la salut del jovent. Per al psicòleg José Ramón Ubieto, professor dels estudis
de psicologia de la UOC, que Instagram elimini els m’agrada és positiu.
“Limitar l’efecte de viralització, que implica que tothom sàpiga els likes que hem
rebut, redueix la hipertròfia del jo, aquest fenomen narcisista en què tendim a
buscar els m’agrada i a fer que tothom sàpiga que els tenim. La mesura pot, a
més, reduir l’angoixa per tenir-los”.
ELS JOVES, MÉS SENSIBLES
En aquesta mateixa línia, Mireia
Montaña, també professora de ciències de la informació, afirma que els joves
“són molt sensibles a l’acceptació i el rebuig a les xarxes socials, tal com
demostren algunes recerques”. Montaña apunta que els adolescents “tenen una
sensibilitat emocional molt alta” i que el desenvolupament prolongat del procés
reflexiu i el control cognitiu els poden fer reactius a aquest tipus de
mitjans. “Les pantalles han augmentat el narcisisme propi, perquè han posat el
jo en primer lloc. La nostra imatge passa a ser l’emblema principal, i això pot
tenir efectes col·laterals negatius: exhibicionisme, transformació de la
intimitat i la privacitat, ciberassetjament, amenaces, etc.”, afegeix el
psicòleg Ubieto.
Els joves són molt sensibles a l’acceptació i el rebuig a les xarxes
socials
Com dèiem, Instagram és la xarxa
social més mal valorada, seguida de Snapchat, Facebook, Twitter i YouTube, que
és l’única que obté una puntuació positiva de mitjana. “Cal tenir en compte la
incidència que pot tenir en una població jove. Instagram no és la xarxa social
amb més usuaris, però sí que és la que creix més i la preferida dels
adolescents”, detalla Lalueza.
ELS EFECTES NEGATIUS
La preocupació per la imatge
pròpia, la sensació de la síndrome FOMO -una patologia psicològica produïda per
la por de quedar-se fora del món tecnològic i haver d’estar connectat
constantment per no perdre-se’n res-, l’assetjament en línia, l’ansietat i els
problemes per dormir derivats de la inquietud són alguns dels efectes negatius
més comentats pels joves respecte a Instagram. “Ha incrementat el meu nivell
d’ansietat social, estic constantment preocupada pel que els altres pensen dels
meus textos i de les meves fotos”, afirma una de les participants en
l’enquesta, que es va fer a més de 1.500 joves anglesos de 16 a 24 anys. “La
lògica de ser permanentment validat i aprovat pels altres és una variable molt
important per als adolescents”, reconeix Ubieto.
I per què Instagram diu adéu als
m’agrada? “Darrere d’aquesta estratègia hi ha la intenció de les companyies de
no desanimar els usuaris que no tenen milers de seguidors ni acumulen centenars
de likes, que són la majoria”, afirma Lalueza. L’objectiu és que segueixin
connectats a benefici de les marques, que el que necessiten són les seves
dades.
Els ‘influencers’, en perill?
Avui dia hi ha molts usuaris que
viuen dels m’agrada ; els influencers en són un bon exemple. ¿Està en perill,
però, el seu imperi? “Crec que perdran influència, però no perquè les xarxes
vulguin posar fi als likes. Estan perdent credibilitat perquè ja no se’ls
considera independents, per la seva creixent dependència de les marques”,
explica Ferran Lalueza, professor dels estudis de ciències de la informació i
de la comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). Segons destaquen
alguns estudis que el docent referencia, la credibilitat dels influencers a les
xarxes ja va de baixa. “Els factors purament quantitatius -els cors, els
likes - no són el reflex de l’impacte real d’una campanya. Anem cap a un
escenari en el qual un usuari que tingui menys seguidors pugui ser més
interessant per a una marca que un altre amb mètriques quantitatives molt
elevades”, conclou l’expert.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.