Adolescència, més que un problema, una oportunitat


L'etapa de l'adolescència ha generat durant les últimes dècades un bon nombre d'investigacions i un intens interèsnentre els professionals de la intervenció, sobretot a causa de la notorietat i gran preocupació social que susciten molts dels problemes propis d'aquest període: consum de drogues, conductes d'assumpció de riscos, problemes alimentaris, violència i comportament antisocial, etc Aquesta preocupació ha portat al desenvolupament i implementació de molts programes encaminats a la prevenció d'aquests problemes, però, durant els últims anys, i sobretot als Estats Units, ha sorgit un nou model a l'hora d'analitzar els comportaments de joves i adolescents. Es tracta d'un model centrat en el desenvolupament positiu que posa l'èmfasi en les competències més que en els dèficits, i que considera els nois i noies adolescents no com un problema a solucionar, sinó com un recurs amb enormes potencialitats a desenvolupar. D’aquest model en sorgeix una idea molt ambiciosa, la que no hem conformar-nos amb una joventut lliure de problemes com els esmentats. L’objectiu dels professionals de l'educació i la salut ha d'anar més enllà, i perseguir una formació integral de l'alumnat de secundària i el desenvolupament de competències que li permeti viure de forma satisfactòria i plena alhora que realitza una contribució eficaç a la societat en què viu.

Aquest nou enfocament del desenvolupament positiu ha tingut la seva repercussió en el camp de la intervenció educativa, ja que ha portat al desenvolupament i implementació de multitud de programes centrats en el la promoció del desenvolupament adolescent, fonamentalment als Estats Units. Aquests programes no han sorgit amb l'objectiu de prevenir determinats problemes o desajustaments, sinó que busquen afavorir l'adquisició de diverses habilitats i competències per a la vida. Molts d'aquests programes tenen lloc en el context educatiu i dins de l'horari escolar, però, cada vegada són més freqüents els que es basen en una sèrie estructurada d'activitats extraescolars, de vegades amb continguts que a priori podrien semblar poc relacionats amb la promoció del desenvolupament adolescent (artístics, esportius, de voluntariat, etc) però que són eficaços per promoure la responsabilitat, la prosociabilidad, l'autoestima, la capacitat de planificació i presa de decisions, o les habilitats relacionals.

En aquest context, Alfredo Oliva Prim, Doctor en Psicologia i professor del Departament de Psicologia Evolutiva i de l'Educació de la Universitat de Sevilla, presentarà aquest nou model de desenvolupament durant l'adolescència i de les seves implicacions educatives amb la ponència “La promoció del desenvolupament positiu adolescent”. Ho farà en el marc en el marc del I Congrés Internacional d'Educació del Cervell Social a les Aules. Altruisme pedagògic, compassió activa i optimisme social, pilars de la neuroeducació el qual tindrà lloc els propers 3 i 4 d’octubre a Vilanova i la Geltrú.

El Congrés pretén reunir professionals internacionals, docents i investigadors de diferents àmbits i països amb l’objectiu de treballar per la pau a les aules, i com a conseqüència, en la societat, compartint tant els seus coneixements com els seus projectes, fomentar aspectes essencials per al cervell com l’empatia, l’altruisme o prioritzar el bé comú, tenint en compte els últims avenços de les neurociències en relació a l’estudi del cervell i l’aprenentatge social.

http://www.eixdiari.cat/opinio/doc/50492/adolescencia-mes-que-un-problema-una-oportunitat.html

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.