Els joves viuen amb la violència

Els joves catalans conviuen massa sovint amb experiències de violència, segons els seus relats, que els poden abocar a un risc de desajust emocional i d’exclusió social. “Entre els adolescents tutelats per l’administració i els infractors amb mesures de justícia juvenil, però, hi ha el triple més de casos de victimització que entre els joves en general; són menors altament vulnerables”, afirma Noemí Pereda, professora de victimologia de la Universitat de Barcelona (UB) i una de les autores de l’estudi Victimització en adolescents de protecció i de justícia juvenil, presentat recentment.

“Algun company d’escola t’ha pegat?” “Els teus pares o els educadors t’han insultat o menyspreat?” “I a les xarxes socials, t’han ofès?” Són algunes de la quarantena de preguntes que es van fer a un miler d’estudiants catalans, a 129 adolescents tutelats per la direcció general d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (Dgaia) i a 101 joves infractors que compleixen una mesura de la direcció general de Justícia Juvenil per examinar els seus nivells de victimització, és a dir, la percepció que té una persona d’haver estat víctima d’un delicte o d’un fet que malmet la seva persona. “Són les xifres negres que no surten a les estadístiques d’hospitals o de la policia, i normalment els joves infravaloren el que els ha passat”, aclareix Pereda, que precisa que per aconseguir més sinceritat “mai no se’ls pregunta directament: «Has estat víctima de»?”.

L’estudi és pioner a Catalunya i a l’Estat espanyol perquè per primera vegada es pregunta a joves i adolescents les seves vivències. Així, el 100% d’adolescents tutelats per la Dgaia i el 100% de Justícia Juvenil afirmen que han estat víctimes d’un acte violent al llarg de la seva vida, una xifra que baixa al 83% entre els escolars de la comunitat. Judit Abad, una de les altres autores de la recerca, explica que el concepte de victimització usat “fa referència a un conjunt més ampli d’esdeveniments que el maltractament i l’abús, i inclou l’assetjament escolar, el vandalisme i l’agressió entre germans o iguals”.

La xifra de victimització entre els tres col·lectius es redueix quan se’ls pregunta pels casos de victimització que han viscut en el darrer any. No obstant això, els joves infractors (amb un 91%) i tutelats (amb 84%), malgrat que han estat apartats dels suposats nuclis de violència o conflicte, continuen superant els joves en general (68%). A més, el 52% dels nois de la Dgaia i el 69% dels de Justícia Juvenil afirmen que han tingut lesions a causa d’aquests episodis de violència del darrer any. Per les investigadores, aquest resultat ha de portar a una profunda reflexió crítica per part de l’administració sobre la situació en què es troben aquests infants i joves institucionalitzats, “perquè la seva visió s’allunya de la protecció i reeducació que els volem oferir”, expliquen. L’estudi també detecta que els nois i les noies pateixen tipus de violència diferents. Mentre que els nois afronten més delictes comuns i violència entre iguals i germans, les noies suporten més actes violents o negligències per part dels cuidadors (des de familiars fins a professionals), i d’abús sexual. La violència electrònica i la de parella apareix en l’adolescència mitjana i és exercida per ambdós sexes en la majoria d’enquestats.

Tots aquests episodis poden provocar un desajust psicològic més gran, i també es constata que hi ha una estreta relació entre ser víctima i després convertir-se en autor d’un delicte o acte violent. Per sortir d’aquest pou, l’anomenada resiliència, el factor personal és clau per als joves institucionalitzats. “Cal potenciar el suport dels educadors, treballar l’autoestima i habilitats dels nois”, conclouen les autores.

Més formació als professionals i suport a la família

Les investigadores fan una desena de propostes per corregir les disfuncions detectades. Una és que cal reduir el percentatge de joves institucionalitzats victimitzats. Plantegen que s’entrevisti els joves sobre les seves vivències i es doni formació als professionals per fer-les i per saber com actuar. També destaquen que cal intervenir en les famílies, per ajudar-les a corregir negligències o perquè donin una segona oportunitat a fills violents.

“Alguns joves tutelats manifesten en un petit percentatge que aquestes formes de violència són realitzades per personal del centre on es troben”, diuen les autores. Sobre això, la directora general d’Atenció a l’Infància i l’Adolescència (Dgaia), Mercè Santmartí, explica que els nois tutelats poden interpretar com un càstig una contenció perquè no s’autolesionin “i cal perfeccionar l’actuació per no victimitzar-los”. Hi afegeix que l’actual estudi és ben rebut per “pujar graons en la seva atenció”, i en l’elaboració del codi de bones pràctiques als centres de la Dgaia que ara ultimen.

En l’estudi, el 30% dels joves infractors estan o han estat protegits per la Dgaia. Les autores indiquen que cal equilibrar càstigs amb el seu suport. El director general de Justícia Juvenil, Joaquim Clavaguera, afirma:“L’estudi ens confirma que aquests joves no han tingut una vida gaire fàcil”, i aposta per millorar la seva educació, a més d’enfortir lligams amb les famílies “amb les quals ja treballem”.

http://www3.escolacristiana.org/wp_recullpremsa/2014/05/el-punt-avui-els-joves-viuen-amb-la-violencia/