LA CONDUCTA NO S'HERETA: BREUS REFLEXIONS SOBRE NEOGENETISME DES DE L'ANTROPOLOGIA SOCIAL

Resulta una evidència quotidiana, palpable a nivell de carrer i també a l'espai virtual, que el neogenetisme està penetrant en moltes geografies del pensament. L'antropologia social fa ben bé 200 anys (que es diu ràpid) que demostra de manera inapel·lable que els 'gens' no impliquen cap mena de 'conducta' o 'caràcter', i que les formes de dir, fer i pensar, així com els GUSTOS i PREDILECCIOONS, són, sempre, SOCIALS, i no es poden heretar perquè els gens no són càpsules amb informació sobre desitjos, preferències, gesticulacions, menjars predilectes, etc.... Això és una evidència, arreu i sempre.

D'esquenes a això, els mass media i d'altres mitjans de desinformació estan conreant (segurament que amb mala fe) una communis doctorum oppinium diguem-ne que prêt-à-porter, o de tot a un euro: semblaria com si l'amor fos només cosa de fluxos químics, els comportaments fruit de mecanismes biogenètics, i els 'caràcters' (individuals o grupals), reduibles a la genètica, els adn's, l'herència i, tot i que la paraula és tabú, 'la sang'.

La desembocadura de tot plegat es pot comprovar en opinions esdevingudes doxa, vàlides per sí mateixes, sovint gairebé dogmes, 'sentit comú', essent impossible (i impensable) de rebatre en tant que sacralitzats per la genètica, la biologia, la química, la física i d'altres ciències que configuren un conjunt assimilable a una sort de neoteologia escolàstica postmoderna. Alguns exemples recol·lectats gairebé sense voler: 'al meu nebot l'agrada el color vermell, com a mi', 'la meva filla és seriosa, com jo', 'un esquimal, encara que sigui adoptat amb un mes, si veu un tros de gel als 20 anys anirà corrents cap a ell', etc...

Pensar (i sentar càtedra) que la conducta s'hereta és, doncs, un tret distintiu d'alguns (molts) individus de la tribu occidental. Si quelcom tan profundament erroni i flagrantment absurd ho pensés una tribu de les selves del centre d'Àfrica, de la tundra siberiana o del desert d'Austràlia, els qualificatius que rebrien serien taxants: no-evolucionats, puerils, supersticiosos, fetitxistes, i un llarg etcètera de qualificatius supremacistes. 

L'únic que es pot heretar són els aspectes físics i fins i tot aquests varien moltíssim en relació amb el mitjà social: Asha Miró, catalana d'origen indi, té una germana bessona, que va quedar-se a la Índia. No s'assemblen en res: l'Asha és més morena (pren el sol, doncs aquí la seva pell és 'exòtica'), està prima, té la cara estilitzada, i conserva tota la dentadura. La seva germana no és tan morena (el sol de l'hindustan calcina, i no és gaire freqüent que prenguin banys solars a les terrasses), està força més grassa, i li falten peces dentals. L'exemple és simptomàtic...

Hom pot tenir els ulls del color del pare, avi, rebesavi o rerererererebesavi, el color de pell de tal o qual familiar, les orelles com tal o qual ancestre, el cabell arrissat com un avi patern... es pot heretar (no sempre) la calvície, certes malalties, etc.. Mai no s'hereta el caràcter ni la conducta. 

L'origen del nostre 'caràcter', de la nostra manera de dir, fer i pensar, deriva de múltiples aspectes, tots ells SOCIALS, mai genètics: la socialització primària o endoculturació, la socialització secundària, les xarxes de relacions de tota mena on ens inserim al llarg de l'existència, la imitació social... A banda del que Bastian anomenava com a 'idees universals' o constants antropològiques. L'individu no és altre cosa que un vincle buit per on circulen relacions socials, però, no és pas una mena de recipient passiu, sinó que reelabora les influències externes en base al que Baruch Spinoza denominava conatus,mecanisme de reelaboració dels inputs externs que mai no és igual en totes les persones, i que també està en relació amb la situació concreta i el context espai-temps, a banda d'imponderables socials (materials i ideacionals) de tota mena que en moltes ocasions escaparan no només al nostre control i voluntat, sinó també a la nostra consciència...

Dr. Joan Manuel Cabezas López
Antropologia Social

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.