Els agressors sexuals són cada vegada més joves

Què es pot fer amb els nins abusadors sexuals menors de 14 anys? És la pregunta que es fa una de les dues tècniques de la Unitat de Valoració d’Abús Sexual Infantil (UVASI) de l’IMAS. “Ens preocupa molt perquè ens estan arribant aquests nous perfils de nins que tenen menys de 14 anys i que estan abusant de nines més petites”, diu aquesta psicòloga que s’estima més quedar en l’anonimat.

Actualment només hi ha un programa del Govern per a agressors sexuals de 14 a 18 anys, amb mesures judicials. “Però què passa amb els que en tenen menys? Hi ha un buit que s’ha de cobrir”, assenyala. Aquesta psicòloga que fa feina a l’IMAS també assenyala que, encara que són minoritaris, cada vegada atenen més casos d’assetjament a través de les xarxes socials. Aquesta realitat també ha estat detectada per RANA , fundació sense afany de lucre que denuncia l’abús sexual infantil.

Aquesta entitat a final del mes d’octubre oferirà tallers formatius als instituts d’Educació Secundària de Mallorca. “Tractarem el grooming, que és quan un adult es fa passar per menor per seduir-lo i tenir-ne fotografies compromeses, i del sexting, que és quan els adolescents es fan selfies en roba interior o sense i els envien a la seva parella i, quan trenquen, aquesta envia les imatges a tots els seus amics”, explica Margalida Ribas, psicòloga de RANA.

La seva companya, Patricia Moliné, formadora de l’entitat, alerta dels problemes i la pressió psicològica que viuen alguns joves. “És molt més fàcil assetjar pel mòbil que a la cara. A més, ho pots fer les 24 hores del dia. Abans humiliaven en les hores de gimnàstica, ara és en qualsevol moment. Hi ha adolescents que es connecten a les quatre de la matinada per llegir un comentari”, assegura. Per Moliné, a internet es dóna una perillosa combinació de factors. D’una banda, els joves tenen un coneixement molt elevat d’aquests espais comunicatius i, de l’altra, la majoria dels adults i de les famílies no tenen ni idea de com funcionen. Segons les expertes, l’únic antídot perquè aquesta bretxa comunicativa, entre els pares i els fills, no esdevingui un precipici és mantenir una comunicació constant amb els menors des que són petits, mostrant interès per tot el que fan i escoltant les seves inquietuds. Així, arribat el dia que tinguin un problema, el podran comunicar.

Menys por de parlar-ne

Hi ha nou casos silenciats per cada infant que diu que ha estat víctima d’abusos sexuals. Són estimacions dels experts que mostren com d’amagat està aquest terrible maltractament. Però aquesta proporció, amb el temps, podria esdevenir menys devastadora, ja que la seva detecció i visibilització augmenta. La realitat és que en el primer semestre d’enguany la Unitat de Valoració d’Abús Sexual Infantil (UVASI) va atendre un 14% més de nins i nines que el mateix període de l’any anterior. I també al 2013 va incrementar l’atenció amb relació al 2012, concretament un 22% més.

En total, l’any passat la UVASI va valorar 192 menors, 125 dels quals eren nines i 67, nins. Perquè algú arribi a aquest servei ha de trobar abans una porta de sortida. I és el que ha representat RANA per a moltes víctimes d’abusos sexuals. “Des que RANA existeix, hi ha més denúncies i a l’escola, l’abús sexual a menors ha deixat de ser un tema tabú”, afirma Patricia Moliné, formadora i relacions públiques d’aquesta entitat que va néixer l’any 2005. De llavors ençà, RANA ha dedicat temps i esforços a treure a la llum un tema que es pot considerar com el drama social més obscur que existeix.

Abans de la seva creació a Balears no hi havia cap associació ni organització que se’n preocupàs, com tampoc no hi havia cap protocol d’actuació. Malauradament i malgrat que l’entitat sense afany de lucre és una peça fonamental del trencaclosques de l’atenció, aquesta legislatura ha quedat pràcticament sense cap suport econòmic públic, ha hagut de convertir-se en fundació i cercar doblers per tot.

Enguany els ha anat bé, ja que fins i tot la Fundació Alec Baldwin els va fer una donació de 62.000 euros, però fa tres anys i mig varen haver de retallar personal i, segons expliquen, han hagut de lluitar molt per tirar endavant i continuar la seva feina.

Actualment només reben una petita subvenció de l’Ajuntament de Palma per a formació a les escoles. “A part d’això, no rebem cap ajuda ni subvenció del Govern ni del Consell de Mallorca. Això sí, quan arriba a l’oficina una sospita d’abús, els derivam a la UVASI”, comenta Patricia Moliné, formadora de l’entitat, qui es queixa que, a més, han d’anar darrere demanant què ha passat. “Perquè és a nosaltres a qui ha trucat la mare preocupada”, explica.

Una vegada feta la valoració per part de la UVASI, en cas de constatar l’abús, es decideix si es lleva o no la tutela als progenitors. En els casos en què l’entorn familiar pot garantir la seguretat i la protecció dels infants, es deriva el cas a la Unitat de Tractament d’Abús Sexual Infantil del Govern (UTASI) . Aquest servei terapèutic creat el 2009 també ha crescut amb relació a l’atenció, ja que va atendre durant el 2013 tretze menors més que al 2012. En total varen rebre tractament l’any passat 105 infants: 80 nines i 25 nins.

A tots els menors abusats els acompanya el silenci i la culpa. I és que, segons s’explica des de RANA, normalment els abusos es fan sense violència, com si fos un joc i l’abusador o bé és un familiar o algú proper en més del 90% dels casos.

“La UTASI -diu Apol·lònia Socias, directora general de Familia- el primer que intenta és que el nin pugui expressar el que ha passat i treure-li el sentiment de culpabilitat. I també se’ls explica que hi ha conductes normals i abusives”. Socias comenta que el tractament de mitjana dura un any i mig i també es fa feina amb la família. El que lamenta la directora general és que moltes vegades s’ha de tornar a fer teràpia una vegada tancat el cas, perquè el judici es fa més tard, i el procés judicial és un moment molt dur per al menor.

Font de la notícia: aquí

Bibliografia sobre abús sexuals contra els menors disponible al Portal Social: e-docs + monografies

http://portalsocial.uib.es/noticia.php?lang=ca&id_noticia=977