INTERVENCIÓ AMB FAMÍLIES I ATENCIÓ ALS INFANTS EN RISC SOCIAL

Glossari

• Abandonament. m L'abandonament és un tipus de maltractament més habitual del que es pensa. Aquest maltractament es produeix quan les necessitats bàsiques de l'infant o l'adolescent no són ateses, de manera temporal o permanent, per cap dels membres del grup amb què conviu: ningú no té cura de la seva alimentació, de la roba d'abric, de si necessita o no tractament mèdic. L'infant o adolescent no té horaris, ni ritmes, es passa hores sense tenir una atenció protectora o educativa, i s'exposa a situacions que posen en perill la seva integritat física. La negligència també inclou l'absentisme escolar.
• Acolliment de caps de setmana o vacances. m Aquests tipus d’acolliment facilita que els menors passin els dies festius i les vacances en un ambient familiar.
• Acolliment de menors amb necessitats específiques. m Tipus d'acolliment adreçat a aquells menors amb problemes de salut, discapacitats, trastorns de comportament… En aquests casos les famílies acollidores reben suport i formació especial, i també ajuts econòmics perquè pugui fer front a les dificultats que es presentin.
• Acolliment d'urgència. m Tipus d’acolliment que es fa en el cas d'infants de 0 a 6 anys mentre es fa l’estudi diagnòstic de la seva família. La durada màxima oscil·la entre els 3 i els 6 mesos.
• Acolliment en família aliena. m En aquest tipus d'acolliment el menor conviu amb una família amb la qual no té cap vincle de parentiu, però que està preparada per a l’acolliment. La durada d’aquest acolliment és molt variable.
• Acolliment familiar. m L’acolliment familiar és una figura jurídica mitjançant la qual les famílies i les persones es fan càrrec, de manera temporal o permanent, de la cura i l'educació d'infants i dels adolescents en situació de desprotecció, amb la finalitat que el seu desenvolupament es produeixi en un medi adequat.
• Acolliment permanent. m Tipus d'acolliment de llarga durada que, moltes vegades, es perllonga fins que el menor assoleix la majoria d’edat. Aquest tipus d’acolliment es fa quan es considera molt difícil el retorn a la família biològica, atesa l’existència d’una problemàtica de difícil solució (addiccions, malalties mentals, empresonament…). La llarga durada permet que la persona o la família acollidora assumeixi funcions tutelars a més a més de la guarda, tot i que la família biològica conserva la pàtria potestat.
• Acolliment preadoptiu. m Aquest tipus d’acolliment es fa de manera prèvia a un procés d’adopció amb l'objectiu d'establir un període de convivència per determinar quines relacions i vincles es creen entre el menor i la família adoptiva possible. El termini d’aquest acolliment és d’un any i només es duu a terme en el cas de menors la possibilitat dels quals de tornar amb la família biològica ha estat descartada, fins al punt que la família natural ha perdut la pàtria potestat.
• Acolliment simple. m Tipus d’acolliment temporal que es fa mentre els professionals treballen perquè la família biològica solucioni els problemes que van causar la retirada del menor. La seva durada serà inferior a dos anys.
• Acolliment simple en família. m En aquest tipus d'acolliment es confia de manera temporal la guarda d'un menor a una família o persona, sense que hi hagi, en el moment de la constitució, finalitat adoptiva.
• Acolliment de la família extensa. m En aquesta modalitat d'acolliment, la guarda i custòdia del menor recau en alguna persona de la família extensa (avis, oncles…) amb els quals conviu. De totes, és l'opció més ben considerada.
• Adopció nacional. f És un procés escrupolós, molt complicat i a vegades gairebé impossible. El sistema espanyol només permet l’adopció de menors en els casos següents: els menors han estat abandonats per la família biològica o aquesta és desconeguda; els pares biològics donen el seu consentiment per a l’adopció.
• Adopció nacional. f En el procés d'adopció nacional (esmentat abans) s'ha de respectar la normativa del país de la família adoptant i la del país d’origen dels menors, la qual cosa fa que augmenti en molts casos la complexitat del procés.
• Afectivitat. f Capacitat de l’individu per experimentar afectes.
• Albergs. m Centres adreçats a persones sense llar o persones en itinerància que passen per una situació de necessitat. En aquests centres els ofereixen allotjament i alimentació durant un període de temps limitat. A més, s’informen i assessoren per donar suport a la seva reinserció social.
• Animació hospitalària. f L’animació hospitalària és un servei que incideix directament en l'ocupació que fan els infants menors de 16 anys que estan hospitalitzats, i els familiars que en tenen cura, del temps de lleure o d'oci durant la seva estada hospitalària.
• Anomia. f Estat social en què la confusió i la contradicció mútua de les normes existents creen una greu desorientació en la conducta de certs individus.
• Aprenentatge dialògic. Es tracta d'un diàleg en què les diferents persones poden aportar els seus arguments propis, les seves pretensions i consensuar les idees des del pla de la igualtat per entendre's enraonant, tot partint de les pretensions respectives de validesa.
• Associació. f Acció d’associar o d’associar-se; l’efecte.
• Atenció primària. f Atenció de primer nivell és el que reben els ciutadans o les ciutadanes quan s'adrecen als centres de serveis socials de l'ajuntament.
• Aula hospitalària. f Des de fa uns anys, a molts hospitals d'arreu de Catalunya s’han anat desenvolupant aules hospitalàries per tal de garantir la continuïtat del procés educatiu dels nens que, a causa de la seva prolongada hospitalització, no poden continuar el procés d’escolarització d'una manera normalitzada en el centre educatiu d’origen. El pes específic d’aquest servei és educar en la malaltia.
• Aules de natura. f Cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i adequats per al treball didàctic amb infants i joves en el coneixement del medi natural i en l’educació ambiental.
• Avaluar. v Determinar, especialment d’una manera aproximada, la vàlua o el valor d’alguna cosa.
• Avaluació. f Acció d’avaluar. Avaluació educativa.
• Bebeteques f Són un servei d’atenció especial adreçat a bebès i als seus pares en un marc dissenyat per gaudir de la lectura.
• Biblioteques. f Centrades a l'entorn dels llibres, les biblioteques ofereixen a l'infant la possibilitat de desenvolupar, a partir dels llibres, la seva capacitat imaginativa al mateix temps que descobreix el seu entorn, es relaciona i estableix vincles.
• Càries. f Destrucció o necrosi d’una dent o d’un os.
• Casa d'acollida per a dones maltractades. f Servei residencial que supleix de manera temporal la llar familiar. S’adreça a aquelles dones i els seus fills menors d’edat que han patit qualsevol tipus d’agressió greu en l’entorn familiar.
• Cases d'infants. f Aquest servei ofereix un complement a la família. Els nens i les nenes hi poden assistir de dilluns a divendres en un horari més reduït que a les llar d’infants. Les cases d'infants mantenen reunions periòdiques amb les famílies per tal d’orientar-les sobre els problemes quotidians en la manera de prendre cura i educar els infants.
• Cicle. m Període de temps en què s’acompleixen una sèrie d’esdeveniments o fenòmens fins a arribar a un des del qual es tornen a produir en el mateix ordre.
• Casos de maltractament greu. m Casos en els quals els efectes del maltractament rebut poden fer perillar la integritat física o emocional del menor, o provocar danys significatius en el seu desenvolupament. O hi ha un alt risc que es puguin tornar a produir els episodis de maltractament. O bé l'infant és molt petit o pateix algun tipus de malaltia o discapacitat que el fan ser especialment vulnerable. Aquestes circumstàncies poden implicar que la Delegació Provincial de la Conselleria d'Igualtat i Benestar Social adopti una mesura protectora, o si escau, el derivi als Serveis Socials de la Corporació Local per a un tractament especialitzat.
• Casos de maltractament lleu. m Casos en què la conducta de maltractament no és freqüent i la seva intensitat és mínima. Els efectes del maltractament rebut no han provocat danys en el menor ni es preveu que se'n produeixin. En el cas que se n’hagin produït, el dany no és significatiu, perquè no requereix intervenció o tractament especialitzat. En aquestes circumstàncies es procurarà, sempre que sigui possible, la intervenció des de l’àmbit mateix que hagi detectat el maltractament, en col·laboració amb els serveis socials de les corporacions locals, que hauran de donar el suport i l'assessorament necessaris.
• Casos de maltractament moderat. m Casos en què el maltractament rebut, a causa de la seva intensitat o freqüència, ha provocat danys en el menor o es preveu que en pugui produir en el desenvolupament futur. Per tant, es requereix algun tipus d'intervenció o tractament especialitzat, i també l'establiment d'un pla d'intervenció interdisciplinari i personalitzat per part dels serveis socials de les corporacions locals, en coordinació, entre d'altres, amb els serveis educatius i sanitaris, amb vista a protegir la integritat del menor en el si del seu nucli familiar.
• Centre d'acollida o programes d'atenció immediata. m Serveis residencials d’estança limitada que tenen com a finalitat donar resposta a situacions que demanen mesures urgents de separació immediata del menor respecte del nucli familiar, a causa d’una situació d’alt risc.
• Centre maternoinfantil. m Servei residencial que es dedica a atendre dones embarassades en situació de risc o d’exclusió social. Acull les dones durant l’embaràs i, un cop ha nascut el nadó, ofereix suport a tots dos.
• Centres d'acollida. m Centres residencials destinats a l'acollida, amb caràcter d'urgència i de manera transitòria, de persones, famílies o grups amb dificultats socials.
• Centres de protecció de menors. m El darrer recurs per protegir els infants i els adolescents d’una situació que n'impedeix el desenvolupament correcte.
• Centres residencials o programes d'atenció residencial. m Tenen la funció d’oferir al menor un recurs alternatiu a un medi familiar que està molt deteriorat, en el qual generalment hi ha agressivitat, addicions… I greus problemes per atendre les necessitats bàsiques del menor.
• Centres de serveis socials. m Centres públics i oberts a tota la població, els quals disposen d'equips tècnics professionals amb mitjans per satisfer les prestacions bàsiques.
• Centres de trobada per a infants i adults. m La finalitat d'aquest tipus de serveis és afavorir que aquelles famílies que no disposen d’espais de joc, de trobada i de relació, tinguin un lloc on fer-ho que també els serveixi per prevenir situacions de risc i resoldre amb èxit les diferents problemàtiques que van sorgint en el dia a dia de prendre cura dels fills i la seva educació.
• Certesa d'abús o de maltractament. f Quan hi ha la certesa de l’existència de maltractament o d'abús sexual d'un infant, el centre s'ha de posar immediatament en contacte amb l’hospital de referència de la zona perquè es prenguin les mesures adients. Es tracti o no d’una situació d’urgència hospitalària, el centre ho ha de comunicar simultàniament a la DGAIA i a la Fiscalia de Menors o bé al jutjat de guàrdia.
• Cohesió. f Vinculació dels membres d’una col·lectivitat entre ells mateixos i com a grup.
• Conjuntiva. f Capa mucosa situada entre el globus de l’ull i les parpelles.
• Conjuntivitis. f Inflamació de la conjuntiva.
• Corrupció. f Tota acció que promou en els infants i els adolescents pautes de conducta antisocial o desviada.
• Custòdia. f Acció de custodiar.
• Custodiar. v Guardar, conservar, tenir cura (d’algú o d’alguna cosa).
• Crisi familiar. f Quan es parla de crisi familiar, normalment es fa referència a qualsevol situació de desequilibri produïda per canvis, dificultats o amenaces que es deriven de factors de desenvolupament, del pas d’una etapa (infància, adolescència, adultesa, vellesa) o bé de factors accidentals. Aquesta crisi no s’ha d’entendre com un fet negatiu, sinó com una manera de superar situacions donades.
• Demència. f Pertorbació total o parcial de les facultats mentals. Caure en demència.
• Demència senil. f Conducta o acció desproveïda de raó.
• Departament de mares. m Es tracta d’un mòdul situat en un edifici independent dins del recinte penitenciari, per permetre que tant les “mares” recluses com els seus infants es puguin moure lliurement pels espais habilitats per a aquesta funció.
• Diagnòstic. f Determinació d’una malaltia pels signes o símptomes que li són propis però també és la Determinació dels problemes socials que afecten una família, de la capacitat que té per sortir-se’n i de la naturalesa de les relacions que uneixen els membres.
• Divorci. m El divorci produeix la dissolució del matrimoni. Els cònjuges el poden sol·licitar després d’un període de cessament de la convivència conjugal i es poden tornar a casar.
• Eclèctic. m Que amalgama opinions, tendències, etc., generalment considerades com a contradictòries.
• Èczema. m Malaltia de la pell caracteritzada per l’aparició de taques d’eritema acompanyades de petites vesícules.
• Empatia. f Facultat de comprendre les emocions i els sentiments externs per un procés d’identificació amb l’objecte, grup o individu amb què hom es relaciona.
• Entrevista. f L’entrevista es pot definir com una conversa estructurada entre dues o més persones (la mare o el pare i l'educador) amb la finalitat de recollir o donar informació, orientar, aconsellar o ajudar. En aquest sentit l'entrevista és un instrument indispensable en l’intercanvi d’informació entre pares i educadors.
• Equips d'atenció a la infància i l'adolescència (EAIA). m Equips pluridisciplinaris formats, generalment, per un tècnic expert en psicologia, un tècnic expert en pedagogia i un tècnic expert en treball social. Estan distribuïts per tot Catalunya i, segons el nombre d’habitants del municipi on estan inserits, depenen de l’ajuntament o bé del consell comarcal.
• Estereotips. m Conjunt d’idees que un grup o una societat obté a partir de les normes o dels patrons culturals prèviament establerts.
• Estils educatius. m Els estils educatius són conjunt d’idees, creences, valors, actituds i hàbits de comportament que els pares mantenen respecte a l’educació dels seus fills.
• Espais familiars. m L’espai familiar és un servei educatiu adreçat a infants entre 12 i 36 mesos –tot afavorint-ne la socialització– i també a les famílies, i posa al seu abast l’experiència d’educar els infants amb d’altres famílies i rebre assessorament professional. Els espais de trobada són espais on els pares i les mares, juntament amb els seus fills menors d’un any, poden compartir l’experiència de ser pares i mares amb altres persones que es troben en la mateixa situació. Hi ha professionals encarregats de donar-los suport i ajut en aquesta nova experiència que afronten, molts cops per primera vegada. En molts municipis de Catalunya s’estan posant en pràctica aquest tipus de projectes adreçats a famílies que tenen fills menors d’un any.
• Explotació laboral. f Tota acció que utilitza l'infant o l'adolescent en l'edat no laboral per fer treballs en què s'obtingui qualsevol tipus de guany.
• Família. f És un agent de socialització i té un paper fonamental en el desenvolupament de la persona, no solament perquè en garanteix la supervivència física, sinó també perquè per mitjà d’aquesta es duen a terme els aprenentatges bàsics necessaris per integrar-se a la societat.
• Família extensa. f Són estructures parentals que poden incloure els pares i els seus fills, els germans dels pares i els seus fills, els membres de les generacions ascendents, els avis, els oncles-avis, els besavis… En la família extensa conviuen diverses generacions i normalment està formada per un matrimoni ja entrat en la vellesa, els seus fills adults amb els seus cònjuges respectius i els fills d’aquests; si escau, s'hi poden afegir altres parents. Als darrers anys, i a causa de l’augment de l’esperança de vida de la població, han anat apareixent casos de l’anomenada nova família extensa, en la qual poden conviure fins a cinc generacions (infants, adolescents, adults, gent gran i vells); tot i això, la tendència apunta a la independència residencial, però buscant la proximitat geogràfica entre les diferents llars familiars.
• Família homoparental. f Reconeguda per la Llei 13/2005, que reconeix el dret de les parelles homosexuals a contreure matrimoni i estableix expressament que els efectes del matrimoni seran els mateixos amb independència del sexe dels contraents. Les famílies homoparentals es caracteritzen perquè els progenitors són del mateix gènere.
• Família nombrosa. f Tant el concepte popular com el legal de família nombrosa s'ha anat modificant al llarg del temps i és diferent segons el lloc en què ens trobem. Des d’un punt de vista socialment acceptat s’entén que una família és “nombrosa” quan està formada pels pares i un nombre elevat de fills, tot i que la realitat social ha fet que es plantegin propostes legislatives per considerar com a famílies nombroses els nuclis que inclouen gent gran, persones econòmicament dependents i vitalment quan sobrepassen un determinat nombre de membres.
• Família nuclear. f La família nuclear és aquella en què progenitors i fills viuen en una residència independent d’altres familiars. La família reconstituïda és aquella formada per dos progenitors, un o tots dos separats, que aporten a la nova família els fills del seu anterior matrimoni.
• Famílies monoparentals. f La modalitat monoparental de família és la formada per un sol progenitor i els seus fills. Aquest model és un fenomen que va tenint una presència creixent en la nostra societat a causa de diverses situacions –viudetat, divorci, mares solteres–, i amb freqüència estan encapçalades per dones i per això, alguns autors parlen sovint de monomarentalitat. La família monoparental és la formada per un sol progenitor i els seus fills.
• Família petrificada. f Un fet traumàtic o imprevist (mort dels pare o de la mare, o d’un fill, un accident que deixa un fill discapacitat, viure un atemptat…) modifica de manera dràstica el funcionament del sistema familiar. Aquest fet bloqueja els membres de la família i els impedeix afrontar la situació i elaborar el procés de dol propi. Es donen comportaments repetitius i circulars, es modifiquen els rols familiars i dóna com a resultat una incapacitat funcional.
• Famílies asocials. f El desviament social és el que les defineix (delinqüència, prostitució, baralles…).
• Famílies aïllades. f La soledat és el tret que les defineix, no tenen cap suport de la família extensa.
• Famílies desorganitzades. f Les relacions interpersonals, les diferents formes de comunicació interpersonals, són precàries i limitades, amb manca d’intercanvi d'informació, d’expressivitat emotiva, i limitació de l’experiència cognitiva
• Famílies excloses. f Han quedat fora del context parental, institucional i social, solució que es dóna en les classes mitjanes-altes.
• Família patriarcal. f En aquesta família l’autoritat correspon a l’home de més edat i estava constituïda per nombroses persones (pares, fills, oncles, nebots). Aquest model familiar, anomenat família tradicional, va conèixer el seu auge en l'època preindustrial. Es caracteritzava pel fet de constituir una unitat econòmica en què els seus membres es dedicaven tots plegats a una feina productiva com l’agricultura, l’artesania, l’elaboració tèxtil… La població es va desplaçar posteriorment del camp a les ciutats, on es troben les fàbriques, i es van conformar petits nuclis familiars que més endavant van rebre el nom de família nuclear, formada pel marit, la dona i els fills.
• Famílies suborganitzades. f Hi ha una desestructuració important en els papers o rols familiars, sobretot en els parentals (per exemple, els fills fan de pares, s’encarreguen de l’organització de la compra, de la cura dels germans petits…).
• Filiació. f Lligam de parentiu que uneix un fill als seus pares.
• Fundació. f Acció de fundar; l’efecte. Per exemple, la Fundació Bernat Metge.
• Flexible. adj. Prompte a cedir, a acomodar-se, a la influència dels altres, a les circumstàncies, etc.
• Flexibilitat. f Qualitat de flexible.
• Granja escola i aula de natura. f Les granges escola i les aules de natura són serveis situats a les zones rurals que tenen com a principal funció oferir als infants la possibilitat d’estar en contacte directe amb la natura. El Reglament d'instal·lacions destinades a activitats amb infants i joves (Decret 140/2003, de 10 de juny) les defineix així: “Les granges escola són cases de colònies que ofereixen equipaments suficients i adequats per al treball didàctic amb infants i joves en tècniques agràries i ramaderes. Queden incloses en aquesta tipologia les anomenadesescoles del camp i similars. No es consideren granges escola, a l’efecte d’aquest reglament, les instal·lacions que no ho ofereixen. Tant les granges escola com les aules de natura són dos serveis que s’han de dur a terme en cases de colònies que reuneixin unes característiques específiques segons el servei de què es tracta.
• Guarda. v Acció de guardar, de vetllar perquè algú o alguna cosa no rebi un dany, no es perdi, no se’n vagi.
• Habitatges tutelats. m Una alternativa a l’acolliment residencial que poden utilitzar el joves entre 16 i 18 anys. Els habitatges o pisos tutelats són domicilis en què viuen un grup de joves amb un cert nivell de supervisió. En aquests pisos es treballa sobretot el desenvolupament de l’autonomia personal i la integració sociolaboral, de manera que els joves en arribar a la majoria d’edat puguin ser persones independents.
• Ideari. m Conjunt d’idees, de principis doctrinals, estructurat en forma de programa. Ideari educatiu.
• Improvisar. v Fer alguna cosa tot d'un cop sense estudi ni preparació.
• Infanticidi. m Mort donada violentament a un infant, especialment quan acaba de néixer. Una dóna acusada d’infanticidi.
• Informe final. m Es fa quan el menor finalitza l'estada al centre, ja sigui de manera temporal o definitiva, i detalla l’evolució observada al llarg de l’estada, la situació en què es trobava el menor quan va arribar, els avenços o retrocessos que ha tingut, i també les seves possibilitats o potencialitats. Aquest informe el redacta també la persona que fa d'educadora i tutora, però es fa amb la col·laboració dels diferents professionals que han pres part en la intervenció duta a terme amb el menor.
• Informes socioeducatius. m Els informes socioeducatius, ja siguin de caire rutinari o extraordinari, són documents que tenen molta importància per a la intervenció amb menors, ja que s'hi reflecteixen tant l’estat del menor com les perspectives que es preveuen en el moment de la redacció. Els informes més habituals són els de seguiment i els finals.
• Informe de seguiment. m L'informe de seguiment s’utilitza per avaluar i comunicar l’evolució d’un menor en el centre, i ha de reflectir el grau en què s’han assolit els objectius, i també les incidències que s’han donat durant el període que s'avalua. Aquest informe el fa de manera periòdica la persona que fa d'educadora i tutora.
• Inhibició. f Estat psíquic que tendeix a frenar o evitar els modes d’expressió que podrien revelar públicament el caràcter o els pensaments d’un individu.
• Intervencionisme. m Sistema que preconitza la intervenció en algun afer, especialment de l’Estat en les qüestions socials i econòmiques.
• Ludoteca. f Aquest servei s'adreça sobretot als moments de lleure i ofereix als infants i a les seves famílies una sèrie de jocs i joguines que poden fer servir en el mateix centre o bé se'ls poden endur a casa en préstec.
• Llar d'infants. f Servei socioeducatiu més estès a totes les poblacions, en les quals es dóna atenció als infants de dilluns a divendres en un horari força ampli; hi ha certa diversitat en l’oferta. Possiblement és el servei adreçat a menors de tres anys que permet una conciliació millor entre la vida familiar i la laboral.
• Llars familiars. f Llars formades per dues o més persones vinculades per llaços de parentiu.
• Llars no familiars. Llars formades principalment per una sola persona, però també formades per dues o més persones sense cap parentiu.
• Maltractament amb negligència. m Deixar o abstenir-se d'atendre les necessitats del nen i els deures de guarda i protecció o cura inadequada del nen.
• Maltractament extrafamiliar. m Quan els autors del maltractament no són familiars del menor, o el grau de parentiu és molt llunyà (familiars de segon grau) i no tenen relacions familiars.
• Maltractament familiar. m Quan els autors del maltractament són familiars del menor, principalment familiars en primer grau (pares, biològics o no, avis, germans, oncles, etc.).
• Maltractament físic. m Tota acció de caràcter físic feta voluntàriament que provoqui o pugui provocar lesions físiques en el menor.
• Maltractament infantil. m L’acció o l'omissió o el tracte negligent, no accidental, que priva els menors dels seus drets, del seu benestar i que interfereix en el desenvolupament físic, psíquic, emocional o social correcte, que pot ser dut a terme per persones, institucions o per la societat mateixa.
• Maltractament institucional. m Quan el causen les institucions públiques, bé siguin sanitàries, educatives, etc.
• Maltractament postnatal. m Quan el maltractament es produeix durant la vida extrauterina.
• Maltractament prenatal. m Quan el maltractament es produeix abans del naixement de l’infant.
• Maltractament psíquic o emocional. m Tota acció, normalment de caràcter verbal, o tota actitud envers un menor que provoqui, o li pugui provocar, danys psicològics.
• Maltractament sexual. m Qualsevol comportament en el qual un menor és utilitzat per un adult o un altre menor com a mitjà per obtenir estimulació o gratificació sexual.
• Maltractament social. m Quan no hi ha un subjecte concret responsable del maltractament, però hi ha una sèrie de circumstàncies externes en la vida dels progenitors i del menor que impossibiliten una atenció o una cura adequada de l'infant.
• Marginal. adj Que difereix del que és costum en una col·lectivitat, que mena a una situació de segregació.
• Marginalitat. f Qualitat de marginal.
• Matrimoni. m El matrimoni és una relació entre dues o més persones amb un reconeixement social, cultural o jurídic. La modalitat matrimonial més estesa és la unió entre un home i una dona, encara que en alguns països han començat a ser reconeguts jurídicament els matrimonis homosexuals i, en societats llunyanes a la nostra, està reconeguda la poligàmia, és a dir, la unió d’un individu amb més d’un individu de l’altre sexe.
• Memòria anual. f Document que recull si s'han acomplert els objectius proposats ja que reflecteix les febleses de la programació i preveu propostes de millora.
• Metodològic. adj Relatiu o pertanyent a la metodologia.
• Metodologia. f Estudi dels mètodes de coneixement, investigació i interpretació considerats en ells mateixos. Segons el diferent objecte per considerar, es pot parlar de metodologia científica, filosòfica, històrica, pedagògica, etc.
• Necessitats. f Allò de què hom no pot passar-se, no pot prescindir.
• Normalització. f Actuació sobre les causes que es troben en l'origen del fet o el problema, com l'únic remei eficaç davant la desempara dels menors, desenvolupant-hi treballs de prevenció de riscos i sensibilització social.
• Nul·litat. f La nul·litat vol dir, en el cas del matrimoni, que no s’ha celebrat de manera vàlida i és com si no hagués existit mai. Els cònjuges es poden tornar a casar, però si han tingut fills els efectes sobre aquests es mantenen.
• Optimar. v Portar a l’òptim. Optimar la producció.
• Optimitzar. v Optimar.
• Pare perifèric. m Es caracteritza per mantenir una relació familiar esporàdica i, per tant, té un paper secundari en la família, en especial des d'un punt de vista afectiu i econòmic. En general, té un nivell d’instrucció i de competències baix. És freqüent que estigui a l’atur, o bé faci feines precàries, o que pertanyen a la subocupació, la qual cosa comporta que hagi de fer feines que el mantenen molt temps fora de casa.
• Parentiu per adopció. m Quan el vincle que s’origina entre adoptant i adoptat té els mateixos efectes que el parentiu consanguini.
• Paternitat. f Qualitat de pare. Els deures de la paternitat.
• Parentiu per afinitat. m Quan el vincle que hi ha entre les persones s’origina com a conseqüència del matrimoni entre cada cònjuge i els parents consanguinis de l’altre.
• Parentiu per consanguinitat. m El vincle que hi ha entre les persones que provenen d’un ascendent comú.
• Pàtria potestat. f La figura jurídica que regula les relacions entre pares i fills, i es concreta en el conjunt de drets i deures que la llei reconeix als pares i les mares sobre els seus fills menors d’edat no emancipats. És una funció inexcusable que correspon als pares en benefici dels seus fills. La pàtria potestat comporta: vetllar i tenir cura dels fills; tenir-los en la seva companyia; alimentar-los i educar-los; procurar-los una formació integral i representar-los legalment i administrar-los els béns.
• Plans educatius d'entorn. m Els plans educatius d'entorn són una proposta educativa que vol donar una resposta integrada a les necessitats de la societat actual per mitjà d’instruments concrets, de manera coordinada i amb una dinamització de l’acció educativa en els àmbits que pertanyen als infants i joves.
• Periodontitis. f Inflamació del periodonci. Periodonci és el conjunt de teixits que envolten i suporten les dents.
• Permeable. adj Que deixa passar un gas o un líquid a través dels seus porus. Un cos permeable, es diu per extensió, d'una societat.
• Permeabilitat. f Qualitat de permeable.
• Pisos amb suport. m Són habitatges que ofereixen la substitució temporal de la llar a dones i infants, amb l’objectiu de facilitar la integració sociolaboral de les dones que han sofert agressions en el seu entorn familiar i que han passat prèviament per una casa d’acollida.
• Potestat. f Poder, facultat, que es té sobre alguna cosa o persona. Potestat del pare i de la mare és el règim jurídic que regula les relacions dels pares envers els seus fills menors d’edat o majors incapacitats.
• Punts de trobada familiar. m Els punts de trobada familiar són espais neutrals que s'han habilitat amb la finalitat de mantenir la relació entre l'infant i els seus pares. Aquests punts són necessaris quan hi ha una situació de divorci o separació, situacions de conflicte o incompliment dels exercicis del drets de visites.
• Prevenció. f Acció de prevenir. La prevenció d’un dany o del risc.
• Programació anual de centre. f És el document en què es relacionen el conjunt d’objectius, els procediments i les tècniques que ordenen les accions per desenvolupar al centre al llarg d'un any, i també la temporització.
• Projecte educatiu de centre (PEC). m El document bàsic, en el qual s’estableixen l'estructura organitzativa i els recursos del quals disposa el centre, i s'hi reflecteix la identitat del centre tot definint-ne tant l'ideari com la finalitat o la missió que n'orienten les directrius i els criteris fonamentals de l'acció social educativa.
• Protocol d'observació d'ingrés. m La primera documentació que es redacta quan el menor ingressa en un centre és el protocol d’observació d’ingrés, en el qual es deixa constància escrita de les primeres observacions, l'aspecte físic, el comportament inicial, l'estat emocional i les primeres atencions que rep, entre altres coses. Aquest protocol és molt important amb vista a poder fer una valoració inicial.
• Protocol marc. m Centrat en les actuacions davant les sospites o la certesa de diagnòstic de casos d’abús sexual o maltractament greu de menors, exclou expressament aquelles situacions que poden ser considerades de “risc social” i en què, en general, cal la intervenció de la xarxa primària de serveis socials i de circuits relacionals entre institucions, que són diferents dels casos en què cal una intervenció més urgent.
• Quart món. m El formen persones o grups familiars que, per la seva situació personal o social, tenen un accés difícil als canals de formació, de treball, d’habitatge o a qualsevol altre aspecte que els pugui fer millorar les seves condicions de vida, i no poden sortir de la situació de marginació i d’exclusió en què es troben per si mateixos, malgrat el fet de viure en aquesta societat benestant.
• Reglament de règim interior. m El document que reflecteix les normes generals de funcionament del centre i estableix les condicions de relació entre les persones que en són residents i el centre.
• Reunió. f Trobada entre els educadors i el grup de pares i mares. S’organitzen per facilitar una bona comunicació interpersonal i transmetre o intercanviar informació de caràcter general (metodologia, organització del centre…).
• Rol. En sociologia, model de comportament que, en una societat determinada, s’espera d’una persona en relació amb el seu estatus.
• Salut. Estat de l’organisme lliure de malalties, que exerceix normalment totes les seves funcions.
• Sarna. f Malaltia cutània contagiosa, comuna als éssers humans i a diferents animals, produïda per un àcar del gènere Sarcoptes, caracteritzada per unes lesions papulars que causen una forta picor, principalment de nit, situades damunt uns solcs que allotgen la femella de l’ectoparàsit i la seva cria.
• Segon nivell d'atenció. m Nivell d'atenció que es dóna des dels serveis socials específics, sectorials o especialitzats. Des d'aquest nivell d'atenció es dóna resposta a situacions d'especial complexitat en les quals és necessària una alta especialització, com pot ser l'atenció a les famílies en situacions especials.
• Separació. f La separació no produeix la dissolució del vincle matrimonial. Els cònjuges poden viure separats, però no poden contraure nou matrimoni.
• Servei per a petits lectors. m Servei que ofereixen ja moltes biblioteques catalanes, especialment de les biblioteques que pertanyen a la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona. El servei per a petits lectors és un servei inclòs dintre del recinte d’una biblioteca, que consisteix a habilitar un petit espai, dins la secció infantil de la biblioteca, perquè els infants, acompanyats d’una adult, puguin gaudir de la lectura de textos i imatges.
• Servei de mediació familiar. m Aquest tipus de servei s'adreça a les parelles que s’han decidit separar.
• Serveis d'orientació familiar. m En aquest tipus de servei s’orienten les famílies amb diferents problemàtiques derivades de les relacions entre els pares i els fills, relacions en el si de la parella, etc. L'objectiu d'aquest servei és evitar que aquestes problemàtiques es transformin en conflictes greus en el si de la família i puguin arribar a provocar una ruptura de les relacions.
• Serveis de suport educatiu en l'àmbit rural. m Es tracta d'un tipus de serveis educatius molt estesos en algunes zones rurals on la població està molt dispersada al territori. En aquest tipus de servei són els professionals qui s’acosten a l’entorn de la família per tal d’orientar-la de manera periòdica i sistemàtica sobre les qüestions importants en referència a la manera de prendre cura i educar els fills. Els professionals assessoren i donen suport a la família segons les qüestions que van sorgint i sobretot en tot allò que pot preparar els infants per a la seva incorporació futura als centres educatius.
• Síndrome del niu buit. f El buit sentimental que deixa el fet de no tenir els fills a casa. En aquesta etapa és previsible que sorgeixin situacions de crisi i és habitual també que hi hagi un trencament de la parella.
• Sospita fonamentada. f Quan el centre educatiu té sospites justificades que hi ha un possible maltractament d'un infant o que hi ha un abús sexual del menor, la direcció ho ha de comunicar a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) i a la Fiscalia de Menors.
• Sotmetiment a drogues o fàrmacs. m Tota acció que sotmet l'infant o l'adolescent a qualsevol tipus de drogues, sense prescripció mèdica, que l'incapaciten per al desenvolupament de l'autonomia, la resistència, el control, o que perjudiquen la seva salut.
• Teràpia familiar. f La teràpia familiar és un mètode psicoterapèutic mitjançant el qual es poden tractar les situacions familiars no resoltes que requereixen assessorament, intervenció o tractament per poder resoldre la situació de crisi i els conflictes del moment. La problemàtica pot ser molt diversa, i els casos que poden necessitar una teràpia familiar van des d'una separació o els conflictes derivats de l'adolescència, com els trastorns de l'alimentació, fins a les addiccions, els maltractaments o l'impacte d'una situació tràgica (una mort, un accident…).
• Tutela. f Autoritat conferida a algú perquè tingui cura de la persona i dels béns d’aquell qui, pel fet de ser menor d’edat o d'una altra causa, no té capacitat civil completa.
• Unitats bàsiques d'atenció social primària. m Pla d’actuació adreçat a aquells menors que són directament atesos pels serveis socials bàsics.
• Unitats dependents de la presó o pisos tutelats. m Les unitats són un servei que depèn directament del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya i s'adreça únicament a dones, mares d’infants menors de tres anys, i als seus infants, sempre que les dones hagin assolit el tercer grau penitenciari en el compliment de la condemna. Aquestes unitats permeten que la dona torni al seu nucli familiar anterior a l’estada a la presó, i compleixi les funcions de mare amb el nadó al qual acabava de donar a llum en règim de semillibertat.
• Utopia. f Concepció d'un ideal irrealitzable.
• Vincle. m Lligam, especialment la relació, unió, sovint subjecció, que hi ha entre dues persones. Vincle moral. El vincle conjugal. Vincles de sang.
• Vulnerable. adj Que pot ser vulnerat. Susceptible de ser afectat per allò que hom diu, de ser convençut o vençut en una discussió, en una qüestió, etc.
• Vulnerabilitat. f Qualitat de vulnerable.

http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M01/web/html/index.html