Vete y vive de Radu Mihaileanu

Drets i valors a treballar

El dret de l’infant a no ser separat dels seus progenitors.
El dret de l’infant a no ser discriminat per raó de l'origen, ètnia, religió o cultura.
El dret a l'adopció internacional.
El dret del pare i/o la mare a triar l'educació, el pensament i la religió del fill o la filla.
El dret de l’infant refugiat al retrobament familiar.
El dret a la reunió familiar en altres països.

La pel·lícula

Sinopsi:

Una dona etíop envia el seu fill de 9 anys a Israel, per estalviar-li el futur de misèria que li espera en el camp de refugiats on es troben. Són de família cristiana i l’única manera que troba de salvar-lo és fent-se passar pel fill d’una dona jueva que, amb altres refugiats, és acollida per l’Estat israelià. Els anys 80 existia un programa per permetre l’entrada de la població jueva etíop a l’antiga Palestina.

Un cop a Israel, la dona que s’ha fet passar per mare del nen mor. Shlomo és adoptat per una família de Jerusalem, que l’acollirà amb molt amor, malgrat el seu fort tancament. Ell sempre sent enyorança de la seva mare real. Aquest enyor fonamentarà la seva personalitat al llarg dels vint anys de vida que mostra la pel·lícula. El protagonista s’integra en la vida jueva amb moltes dificultats. D’una banda, pateix discriminació ètnica i, per l’altra, sent molta angoixa pel doble engany que té damunt les espatlles: tenir mare i ser de religió cristina.

La història del noi corre en paral·lel als esdeveniments polítics del conflicte entre jueus i palestins, que interfereixen en la seva vida.

Fitxa tècnica

Títol: Vete y vive

Títol original: Va, vis et deviens

Director: Radu Mihaileanu

Guionistes: Radu Mihaileanu i Alain-Michel Blanc

Actors i actrius principals: Yael Abecassis, Roschdy Zem, Moshe Agazai, Mosche Abebe, Sirak M. Sabahat.

França i Israel, 2005

Durada: 148 minuts

Versió castellana

Activitats d'aula

Primeres reflexions a l'aula:

Us proposem dues opcions:

Debat i creació d'un joc de rols. Realitzeu una pluja d'idees amb l'alumnat sobre les concepcions prèvies al voltant dels temes centrals de la pel·lícula com, per exemple, quines dificultats d'adaptació pot viure un infant en una societat que té una cultura diferent a la seva. A partir de les aportacions, organitzeu el grup classe en petits grups. Cada grup triarà un dels temes i s'inventarà un personatge que pateixi aquella situació.

Dinàmica de frases provocadores. Situeu-vos en un espai lliure d'obstacles per a poder moure-us sense problema. Tot seguit, agafeu dues cartolines i pengeu-les als dos extrems de l'espai. En una hi posareu "100% d'acord" i a l'altra "100% en desacord" i les frases provocadores apuntades en cartolines per separat. Us proposem algunes com: "El millor per a un infant és optar a un futur amb més possibilitats, encara que s'hagi d'allunyar de la seva família".

Sabíeu que...

Com el protagonista de la pel·lícula, el director també va viure un conflicte secret. El seu pare va canviar-se el cognom jueu per sobreviure als nazis i l'estalinisme.

A la pel·lícula intervenen molts dels etíops que van viure els fets històrics.

El compositor de la música barreja quatre elements: veu, duduk (instrument armeni), violoncel i orquestra. Aquests representen, respectivament, la mare, Àfrica i la nostàlgia de la terra, la injustícia de la guerra i dels camps, i el món occidental.

Activitat de creació a l'aula:

Us proposem subdividir el grup classe en quatre equips de treball. El punt de partida és que cada subgrup triï i tracti un dels drets dels infants que han sortit reflectits a la pel·lícula. Us suggerim que després cada grup plasmi la defensa del seu dret en forma d'espot de campanya de sensibilització, que podria concretar-se en un cartell, una peça d'àudio o un vídeo.

Materials de suport

Llibres: