DEFICIT SOCIAL, VULNERABILITAT I FRAGILITAT PERSONAL O EL PER QUÉ DE LA HETEROGENEITAT DELS COLECTIUS BENEFICIARIS DE L’ACCIÓ SOCIAL DE LA FCJ.

1. ELS NOUS DÈFICIT SOCIAL.

La nostre època genera nous dèficits socials, que es sumen als que ja es produïen a la societat moderna. 

Al maltracta i a la injustícia, a la falta de igualtat de oportunitats, al dèficit de protecció i benestar... es sumen la invisibilitat i el valor de desperdici o inutilitat, efectes produïts per la deconstrucció dels lligams familiars i socials. Són nous dèficits socials sobrevinguts en la transició a la nova era.

La societat postmoderna, la societat del segle XXI , és més democràtica, participativa, científica i oberta que la societat moderna del XX . Te noves creences menys rígides i ha sofert importants transformacions. Creu en el benefici de la tècnica i confia menys en la formació de les persones.

La economia sorgida del capitalisme industrial o fordista, teixida pels valors de l’esforç i el treball, de fàbriques de producció en cadena i ascensor social, s’ha transformat en el capitalisme financer o ikeista, escenificat per superfícies de consum massiu, el dret a la satisfacció individual i la deconstrucció social. 

El capitalisme financer ha generat la globalització dels afers humans i la impaciència generalitzada. Costa llegir el rumb de la historia, tot està interelacionat, i no és fàcil calcular o saber quan es pot arribar a guanyar o perdre en les transaccions humanes de tota mena. Lemes com “res és impossible”, “el temps es diner” o “fes-ho” són els nous mots d’ordre, més allà de la imaginació humana moderna.

Molts murs personals i socials s’han desplomat i, en el seu lloc, planen incerteses. Les qüestions humanes s’han tornat fonedisses, costa parlar-les i orientar el seny en la brúixola moral. Cert temor, fins i tot pànic, a ho nou genera nostàlgies, fanatismes, impotències ...

Els humans senten viure l’augment de llibertat i mobilitat fent-se més perucs i insegurs. El seu temperament és més emotiu. La gent d’ara forja els seu caràcter vivint la fusió entre flexibilitat i precarietat. La comunitat s’escampa en escenaris cada cop més fragmentats on es barreja ho públic amb ho privat. 

Tres dèficits s’apleguen: el dèficit de lleialtat a la institució, entitat o empresa...; el dèficit de confiança entre iguals; el dèficit de coneixement de cap on es va... 

Un dels resultats negatius o de dèficit social és l’afebliment o la dissolució dels lligams a les institucions clàssiques de la modernitat, la família, l’escola i la industria.

2. LA VULNERABILITAT I LA FRAGILITAT DE LES PERSONES.

Els fets socials, com els humans en general, solen ser complexes, tenen una configuració polièdrica i, per tant, sovint comporten contradiccions i conflictes. Tot plegat és el motor, l’ànima, de la historia.

L’assoliment de les més grans quotes de individualitat, fet històric que es dona com a èxit dels principis racionals i ètics de la modernitat, produeix tota mena de sorpreses i trasbalsos en el pensament contemporani i en les conductes personals i grupals de les comunitats globalitzades.

La flexibilitat, sovint la mutació, del lligam social ha fet aflorar l’angunia davant la vulnerabilitat humana, la fragilitat personal.

Algunes persones, predisposades per mancances físiques, psíquiques, mentals o socials, realitzen la seva vulnerabilitat. Són persones vulnerades per els esdeveniments que en tingut lloc en diverses etapes de la seva vida. Això les fa especialment fràgils en un mon on tot es torna líquid, poc sòlid.

3. EL FULL DE RUTA

La manera de fer acció social, per combatre tant el dèficit social com el sentiment de vida inútil de les persones dependents, estigmatitzades o segregades de la nova societat, passa per aprofitar les oportunitats que afavoreixen l’economia globalitzada i la democràcia participativa.

La recerca i desenvolupament d’actuacions integrades d’empresa solidària i acompanyament en el creixement personal cap a l’emancipació aporta la generació de nou capital humà i social en el Tercer Sector.

Actuacions de impacte dirigides a potenciar:

a. formació artesana 

b. treball digna, 

c. i vida bona acompanyada frenen el risc social i eviten l’aïllament, la passivitat, l’estigmatització i la posterior segregació.

Les empreses solidaries de producció i serveis com Cuina Justa, apostant per el desenvolupament de espais interelacionats de feina i vida amb col·lectius heterogenis de fràgils i especialment fràgils, fan innovació i donant lloc a actuacions d’acompliment de lleis i disposicions per a la ocupació especial i la integració laboral, acords de responsabilitat social corporativa amb empreses ordinàries, outsurcings solidaris... 

Si cal combatre: 

· dèficits de lligam que generen incomunicació i indiferència humana,

· la precarietat social i la pobresa infantil que propicien les economies grises entre col·lectius desafavorits, 

· el sentiment de desheretats, de vides desperdiciades, de invisibilitat... de les persones fràgils i especialment fràgils... 

tot allò que refà el vincle personal i social, mitjançant la formació, la ocupació i la vida digna a la comunitat de col·lectius heterogenis ens permet pensar que portem bon full de ruta. 

La força recau en sumar bones iniciatives i capitals humans heterogenis que fan tremes riques i diverses de necessitats i possibilitats. Faciliten que les persones siguin protagonistes de les seves vides i les obres col·lectives. És l’antídot a la segregació en col·lectius estigmatitzats i dependents. 

La FCJ promou, amb il·lusió i confiança, Projectes Col·lectius articulats a partir del valor de la feina ben feta, la recerca, la formació permanent i el desenvolupament d’economies solidàries, amb exigència de excel·lència, autosostenibilitat i cultura d’aliances.