Xarxa BCN Antirumors: Humor i dades contra el racisme

És diumenge a l’hora de dinar i dos amics es troben al carrer. Un va a comprar sal. L’altre li recomana que la busqui en la tenda de la cantonada. "Al paqui? Vols que em detingui la policia per còmplice? Són il·legals, no paguen impostos i no estan regulats. Si no com expliques que obren quan els dóna la gana?", pregunta el primer, amb sorpresa. L’altre li replica irònicament: "tan il·legals com la cadena de tendes Open Tard". Un argument irrefutable que acaba per convèncer a l’escèptic de comprar en el local regentat per pakistanesos.

El gag és part de la serie "Ciència, rumors i cintes de vídeo" de la xarxa Barcelona Antirrumors, recolzada per l’Ajuntament, i que busca ajudar a desmuntar els estereotips sobre la població immigrant. Els espots estan disponibles en YouTube i en la webwww.bcnantirumors.cat. La idea és que els ciutadans els difonguin a través de les xarxes socials.

La iniciativa busca lluitar contra els rumors usant també el boca a boca, sempre en clau d’humor i, sobretot, usant dades verídiques per contradir creences errònies com que els immigrants col·lapsen els serveis de salut, reben ajudes "especials" per obrir negocis o que no volen aprendre a parlar català. "En 2009, solament el 7,3% de les intervencions quirúrgiques a Catalunya es van fer a pacients estrangers", expliquen en un dels vídeos els doctors Joan Anti i Jordi Rumors, que s’encarreguen de desmuntar els mites. En un altre, fins i tot recorda que Hans Gamper, el fundador del Barça, era suís per explicar les aportacions dels estrangers a la identitat catalana.

"Quan realitzem el Pla d’Interculturalitat a Barcelona ens trobem amb que els rumors falsos sobre els immigrants eren molt freqüents, que complicaven la convivència i que hi calia fer alguna cosa", explica Daniel de Torres, el comissionat de l’Ajuntament de Barcelona per a la Immigració i el Diàleg Cultural. Aquest és l’origen de la Xarxa Antirrumors, que va néixer al 2010 i que reuneix a unes 200 persones, entre membres d’entitats, associacions de veïns i ciutadans a títol personal. Per a ells, l’Ajuntament va editar una guia en la qual s’explica com desmuntar i gestionar aquests rumors.

Una de les associacions que forma part de la xarxa és l’ONG SOS Racisme. "No ens agrada anomenar-los rumors, sinó tòpics. Són coses que a força de repetició la ciutadania les acaba creient", explica una de les portaveus de l’organització a Catalunya. La baralla contra el rumor, continua, demanda "un treball de formigues. Aquests estereotips es creen des de l’estómac. És més fàcil focalitzar la teva indignació sobre els problemes i les manques cap a l’altre", diu.

Encara que hi ha bastants estudis i dades estadístiques sobre la incidència de la immigració a Catalunya, la veritat és que poques vegades entren en el circuit de les converses informals. La informació oficial també és mirada amb desconfiança per la ciutadania. "No cal tractar a la gent com a ximple o racista per usar i escampar aquests rumors, sinó entendre que es donen en un context de canvi i validar la importància de parlar del tema de la immigració en la societat", puntualitza de Torres.



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

PERFIL Y FUNCIONES DEL EDUCADOR SOCIAL.