MITES SOBRE LA REPERCUSSIÓ DE LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE EN ELS FILLS I FILLES

Existeixen molts mites sobre la repercussió de la violència de gènere en els fills i filles de dones víctimes de violència de gènere. Tot seguit en presentem uns quants i donem arguments per rebatre’ls. 

“La violència de gènere en la parella afecta a pocs nens/es”. 
S’estima que uns 840.000 menors han estat exposats a la violència de gènere durant l’últim any a Espanya. Representarien un 10% de la població de menors. A Catalunya, la xifra oscil·la entre els 25.000 i els 30.000. Són dades aproximades perquè ni en les estadístiques ni en els informes oficials sobre violència de gènere apareixen dades sobre els menors. Són víctimes invisibles. Els infants són víctimes directes i diferents a la mare, i necessiten tractament especialitzat. Malauradament, només un 4% rep atenció. 

“Els nens i nenes que han vist la violència entre els seus pares, no en surten perjudicats necessàriament, i tendeixen a oblidar-la”. 
Els nens i nenes que han viscut aquests situacions, en pateixen les conseqüències en molts àmbits de la seva vida.Viure la violència de gènere en l’àmbit familiar impedeix que es compleixin plenament els drets de l’infant i en perjudica el desenvolupament, perquè altera els models afectius i pot generar trastorns en el desenvolupament emocional, social, cognitiu o físic. 
S’ha demostrat també que l’exposició a la violència de gènere en l’àmbit domèstic causa efectes negatius en els infants, amb independència de l’edat dels nens i nenes que la pateixen: diversos problemes físics (retard en el creixement, alteracions del son i l’alimentació, disminució d’habilitats motores...), alteracions emocionals greus (ansietat, ira, depressió, autoestima baixa, trastorn per estrès posttraumàtic...), certs problemes cognitius (retard en el llenguatge, afectació del rendiment escolar...) i nombrosos problemes de conducta (habilitats socials escasses, agressivitat, trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat, immaduresa, delinqüència, drogoaddiccions...). 

“Els nens i nenes que no han presenciat la violència entre els seus pares, no tenen per què estar afectats”. 
No haver presenciat la violència de forma directe, no vol dir que no et pugui afectar. 
Viuen en una clima de tensió, de por, i d’hipervigilància.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

“La psicología biogenética de la adolescencia, según Stanley Hall” Stanley Hall es considerado padre de la "psicología de la adolescencia" ya que utilizó métodos científicos para su estudio. Hall tendió en puente entre el enfoque filosófico y especulativo del pasado y el científico y empírico del presente. Tomó el concepto darwiniano de la evolución biológica y elaboró la “TEORIA DE LA RECAPITULACION”, sostiene que el organismo individual atraviesa etapas, que corresponden a aquellas que se dieron durante la historia de la humanidad.El individuo vuelve a vivir el desarrollo de la raza humana desde un primitivismo animaloide, a través, de un periodo de salvajismo, hasta los modos de vivir civilizados más recientes que caracterizan la madurez.  Hall suponía que ese desarrollo obedece a factores fisiológicos. Los mismos están determinados genéticamente, son universales e independientes del ambiente socio-cultural. Etapas en el desarrollo humano: Período
Més informació

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Imatge
1. INTRODUCCIÓ 1.1 QUÈ ÉS UN CENTRE DE MENORS? Hi ha molts tipus de centres i la majoria estan explicats a l’ apartat “tipus de centres de menors”, en aquest apartat fem una petita introducció de cada tipus de centre i d’un dels tipus d’educadors. 1.1.1 Centres d’acolliment Farem un petit resum d’aquets centres, ja que més endavant ho aprofundirem. El centres d’acolliment són centres residencials per a l’atenció immediata i trasllat de l’infant i adolescent de zero a divuit anys que ha de ser separat del seu nucli familiar mentre “s’estudia” la situació. L’objectiu d’aquests centres és, per tant, l’observació, la guarda i l’educació en les situacions d’urgència de les persones menors en alt risc social. Fent un petit anàlisi dels centres d’acolliment, podem dir que quan un noi/a ha de deixar de viure a casa seva urgentment, se’n va a un centre d’acolliment on i passa un temps ( poc) mentre s’avalua la situació, desprès normalment o el noi/a torna. 1.1.2 Centre de p
Més informació

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.

Comunitat Infantil Sant Andreu Camp del Ferro, s/núm. 93 340 76 00  Residència Kairós Bòbila, 19-23, bxos 93 454 36 76 / 93 454 87 51  Casa de Família Natzaret Av. d’Esplugues, 42-52 93 280 22 02 Casa de Família Trafalgar Trafalgar, 32, pral. 93 268 37 72  Centre Les Palmeres Gran de St. Andreu, 388 93 274 04 27  Religiosas de Jesús María-Llar Claudina Carrer del Vallès, 51 93 311 84 87 Llar Turó Blau DGAIA 900 30 07 77  Llar Sant Josep de la Muntanya Av. del Santuari Sant Josep de la Muntanya, 25 93 284 05 00  CRAE La Salle DGAIA 900 30 07 77 Obra Nostra Senyora de Fàtima Santuari, 94 93 215 15 93  CRAE Minerva Alexandre Gali, 6 93 352 08 10  Llar Infantil: La Llar DGAIA 900 30 07 77 LLar Residencia EL NINO (ASPASIM) Comtes de Bell-lloc, 150 93 406 84 09  Llar Maria Reina Dominics, 33-35 93 417 73 05 / 93 417 73 04  La Puça (ASPASIM) Av. Francesc Cambó, 15 93 221 09 93
Més informació