Joves sense futur? L'emancipació dels joves tutelats per l'administració per Lluís Ballester


Fa uns dies hem conegut els resultats d'un nou estudi sobre la situació i opinions dels joves: “Crisis y contrato social, los jóvenes en la sociedad del futuro”, elaborat per Elena Rodríguez y Juan Carlos Ballesteros, per al Centro Reina Sofía sobre Adolescencia y Juventud (2013). Els resultats confirmen les interpretacions que coneixem: "La falta de trabajo genera serias dudas sobre la capacidad de integración presente y especialmente futura. El esfuerzo y la preparación no se traducen en la integración al mundo adulto."

Si això és així per a la gran majoria de la població jove, la situació és molt més greu per als joves que s'emancipen sense el suport de la família, és a dir, la transició a la vida independent dels adolescents que compleixen 18 anys quan són sota una mesura de protecció, bé sigui d'acolliment residencial o familiar. Aconseguir la majoria d'edat en aquests casos suposa el cessament de la mesura protectora de l'administració i amb ella l'acolliment, de manera que l'entrada en la vida adulta té una enorme transcendència per a aquests joves i implica fonamentalment el cessament de la tutela i el començament d'un procés d'independència forçós i accelerat.

En l'Informe de la Comissió Especial del Senat sobre Adopció i temes afins (2010), aquesta qüestió es convertia en una de les més repetides pels compareixents, passant a formar part de les recomanacions finals del grup de treball. A més, els nous desenvolupaments normatius de diferents comunitats autònomes en relació a la protecció infantil (per exemple a Catalunya) han anat incorporant continguts relatius a la preparació per a la transició a la independència dels adolescents i al desenvolupament de recursos per donar suport a la seva autonomia una vegada han sortit del sistema de protecció dels menors.

No disposem de xifres sobre els menors que aconsegueixen la majoria d'edat quan són en el sistema de protecció a la infància a les Illes Balears, però segons dades aportades per el Observatorio de la Infancia (Ministerio de Sanidad y Política Social) a 31 de desembre de 2012 hi havia a Espanya entorn de 36.700 nins i nines acollits amb mesura de protecció. D'aquests, uns 15.000 es trobaven en una mesura d'acolliment residencial i gairebé 22.000 en acolliment familiar.

La transició a la vida independent és pot entendre com el procés pel qual l'adolescent va assumint nous rols i fent front a noves tasques relacionades amb l'adquisició d'uns nivells d'autonomia cada vegada majors respecte als seus adults de referència. Aquest camí culmina en completar el procés educatiu, trobar un treball, ser capaç de mantenir relacions madures i establir la seva pròpia llar. Encara que la fase intensa d'aquest procés es dóna a partir dels 18 anys, sabem que tots comencen a preparar aquesta transició abans d'aconseguir la majoria d'edat. Primer s'aconsegueixen les bases de l'autonomia, posteriorment es desenvolupen les transicions cap a la independència, mitjançant els processos d'emancipació.

No obstant això, els processos d'emancipació no són homogenis i uniformes per a tots els joves, sinó que hi ha un ampli ventall d'experiències de transició moderades o agreujades per l'impacte del context socioeconòmic i sociocultural en el qual estan inserits els joves, així com per variables individuals i familiars. Al món occidental s'han anat desdibuixant els marges de l'etapa juvenil com a resultat, entre altres factors, de l'allargament de la fase formativa i el retard en la inserció al món laboral; i, per tant, la dificultat per aconseguir la independència econòmica i l'accés a l'habitatge.

Encara que en el conjunt de l'Estat la taxa d'abandonament educatiu prematur –joves d'entre 18 i 24 anys que no posseeixen cap tipus de formació– ascendia l'any 2011 a gairebé el 37% (EURYDICE, 2012) això no sembla provocar en el nostre context una emancipació prematura. Per contra, les limitades credencials acadèmiques semblen influir, entre altres factors, en les dificultats d'incorporació al mercat de treball, la qual cosa al seu torn provoca que l'edat d'emancipació de la població general al nostre país se situï al voltant dels 30 anys, sent una de les més altes d'Europa. Per només aportar un indicador, la taxa d'emancipació entre els 25-29 anys només és del 43,7% (Vegeu: Indicadores básicos de juventud del Centre RS sobre Adolescencia y Juventud). A més, aquestes transicions resulten cada vegada més fragmentades i reversibles, de manera que molts joves opten per tornar a la llar familiar en temps de necessitat (l'anomenat efecte boomerang). Per tot això, la família es converteix en el pilar bàsic de la transició en proveir als joves de suport econòmic, pràctic i emocional de forma perllongada.

Front d'aquest panorama, les dificultats es multipliquen per a aquells adolescents que surten del sistema de protecció infantil, forçats a afrontar la independència en la majoria dels casos en complir els 18 anys, quan cessa la tutela de l'administració. En contrast als processos dilatats de la majoria de la joventut, la transició a la vida adulta per a aquests adolescents és més breu, comprimida, accelerada i molt més arriscada. L'absència d'un suport familiar efectiu és característica en la majoria dels casos. Les seves relacions familiars poden haver desaparegut durant el seu acolliment o fins i tot haver-se convertit en una font de problemes, atenent la presència de dificultats de relació amb la família, a la qual, en molts casos es troben amb un alt nivell de desestructuració, presència de toxicomanies, problemes de salut mental,manca d'afecte, etc. D'aquesta manera, la sortida del sistema de protecció resulta un pas definitiu i irreversible en la seva biografia. Per a molts d'ells no existeix l'opció de tornar a la protecció dels seus en temps de dificultat perquè precisament la manca o la deterioració de la llar ha marcat les seves vides i ha determinat la necessitat de ser tutelats per l'administració i passar a ser acollits per una família o una llar educativa.

Aquesta situació, amb la crisi social i la crisi del sistema de serveis socials, encara s'ha fet més greu. Hi ha organitzacions, com NATZARET i altres que estan fent una feina excel·lent en aquest sentit, però l'administració ha d'assumir la seva responsabilitat. Per aquests motius, ha arribat el moment de dissenyar una política de suport efectiu a aquests joves que els hi doni garanties de disposar de suport, si el necessiten, fins al menys els 24 anys.

Indicadores básicos de juventud

Crisis y contrato social, los jóvenes en la sociedad del futuro


Informació sobre la xarxa sobre joventut i inclusió social:


Informes d'EURYDICE:


http://www.elperiscopi.com/?contenido_servicio_tabla=detalle_noticia&contenido_id_noticia=4263

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

PERFIL Y FUNCIONES DEL EDUCADOR SOCIAL.