Les Entitats Catalanes d'Acció Social opinen sobre la situació dels joves

Les Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS) han publicat un monogràfic sobre joves a partir d’indicadors socials a Catalunya i en relació al context estatal i europeu. L’informe fa una radiografia detallada sobre la situació de les persones joves del país, però també reflexiona sobre el perquè s’ha arribat a aquests nivells de risc d’exclusió social i què cal fer per tal d’evitar que aquesta generació no arrossegui les problemàtiques socials derivades de la manca d’ocupació durant molts anys més.

En primer lloc senyalen que les persones joves és un dels col·lectius que més pateix l’impacte de la crisi econòmica, impedint així que aquestes puguin desenvolupar un projecte de vida autònom. Les retallades han afectat la capacitat protectora de l’Estat del Benestar, un Estat que ja abans de la crisi tenia un dèficit d’atenció cap als infants i joves ja que li mancava la quarta pota de l’Estat del Benestar (la que protegeix a les persones dependents). Per tant, és comprensible que s’estigui produint una creixent dualització entre insiders (adults i persones grans) i outsiders (bàsicament joves), fruit de polítiques públiques com la reducció de la despesa en educació, supressió d’ajuts a l’emancipació o plantejar-se retirar la targeta sanitària a les persones aturades que marxen de l’Estat espanyol (majoritàriament joves).

L’estudi també remarca que “s’han estroncat els processos d’emancipació i s’ha desdibuixat la linealitat que solien tenir les transicions a la vida adulta”: abans la trajectòria era estudiar, treballar, emancipar-se en parella i reproduir-se; en l’actualitat s’allarga la fase d’estudi per protegir-se davant l’atur, es perden feines i per tant es reverteixen emancipacions, les persones joves opten per emigrar a l’estranger buscant feina i credencials i es posposen les decisions de tenir fills.

L’atur juvenil és un problema molt greu que no sembla disminuir. Les dades mostren que la taxa d’activitat juvenil va a la baixa i la precarietat laboral augmenta, dibuixant així un escenari present i futur desolador. A més destaquen que la feina que realitzen moltes entitats socials d’orientació i formació i intermediació “s’ha fet molt complexa degut al panorama estructural i conjuntural, però també a causa de la baixada del 80% dels recursos destinats a programes d’ajuda a la inserció laboral de joves en risc d’exclusió social per part dels governs estatal i català”.

Fruit d’aquesta situació, segons l’ECAS el Govern hauria de desenvolupar dues estratègies clau: en primer lloc impulsar una política de formació que permeti reciclar les persones amb formacions obsoletes, a través de la formació i les experiències laborals, i millorar així l’ocupabilitat promoventnous jaciments d’ocupació que s’han de generar (turisme, energies renovables, serveis a les persones…). En segon lloc, “crear una societat on els mèrits i les competències pesin més que el capital social i cultural d’origen (és a dir, el background familiar)”. Precisament fan èmfasi en que Catalunya té molt camí a recórrer en termes d’equitat educativa ja que ens trobem davant una clara polarització formativa: assoliments de nivells de formació superiors a la mitjana europea, però també també alts nivells de fracàs escolar. Tot i així la graduació en l’ESO ha anat creixent contribuint a l’augment del 20% de joves matriculades a Formació Professional. En canvi, el nombre de joves que no acaben els estudis universitaris ha augmentat un 12,6%, un augment que apunta a “la desil·lusió per la inversió de temps i diners en una formació superior que no garanteix ni facilita una bona sortida al mercat laboral” i a l’augment de les taxes universitàries.

L’informe identifica una altra greu problemàtica: la dificultat d’accés a l’habitatge que tenen les persones joves. L’habitatge no es reconeix com a dret i “la voluntat d’emancipació topa amb la manca de polítiques d’ajut i la insuficiència del parc d’habitatge social”, tot i la pressió social i la denúncia des d’instàncies internacionals que fa temps que es fan.

Finalment hi ha un capítol dedicat a la cohesió social que recull el clar creixement de la pobresa juvenil en major proporció que entre franges d’edat superiors; el 2005 era del 14% i a l’any 2011 es situava al 21,6%. Destaquen que les persones joves en situació de pobresa solen ser fills de pares pobres i el seu entorn no els ha ajudat en el desenvolupament de les seves potencialitats, impedint integrar-se normalment a la societat i portant a aquestes persones joves a un cercle molt difícil de trencar, intensificat per un descens de les polítiques socials orientades a la protecció de la joventut, unes polítiques poc desenvolupades ja prèviament. L’Informe conclou que “en l’esforç global per modificar i prevenir els factors que cronifiquen la pobresa és urgent invertir més i millor en reduir els riscos de vulnerabilitat que pateixen els i les joves, ja que les dades ens permeten constatar que les transferències socials tenen poca incidència en aquest col·lectiu”.

Des del Consell de la Joventut de Barcelona coincidim amb la diagnosi que fan les Entitats Catalanes d’Acció Social i també en les conclusions que extreuen de l’informe: cal impulsar polítiques socials i d’ocupació específiques per a joves per tal de garantir-los el desenvolupament d’un projecte de vida autònom i ple, i sobretot, per justícia social i per el futur del conjunt de la societat.

http://noclaudiquis.cat/2014/04/les-entitats-catalanes-daccio-social-opinen-sobre-la-situacio-de-les-persones-joves/