No volem més històries d’assassins del Born per Mireia Escobar

Mireia Escobar és coordinadora pedagògica del projecte Ta-Aixira de l’Espai d’Inclusió i Formació del Casc Antic (EICA)

MANUEL CLAVERO
Aquests dies, s’està creant molta alarma social al voltant del boig del Born, un criminal perillós que va deixar en suspens el veïnat i la policia des que, el dimarts 7 de gener, va ferir un home i en va matar un altre en un carrer del cèntric barri de Barcelona. Aquest jove va arribar essent un nen, sol, segurament amagat als baixos d’un camió i a la recerca d’oportunitats, com molts altres menors, els anomenats menors migrants no acompanyats. D’acord amb la legislació que empara tots els menors, siguin de l’origen que siguin, el noi va ser tutelat per l’administració i acollit en un centre de protecció. Segons fonts internes, el jove mantenia una bona actitud, s’implicava en els estudis de formació ocupacional que cursava al Raval i progressava ràpidament pel que fa al castellà. Llavors, què li va passar pel cap per arribar a convertir-se en un monstre que ataca i mata persones sense motiu aparent?

Després d’assolir la majoria d’edat i, per tant, abandonar els centres on són emparats, els joves tutelats –estrangers i espanyols– es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. Sense el suport de les seves famílies, es veuen obligats a fer front a l’autonomia amb divuit anys acabats de fer; en aquest sentit, cal recordar que, segons l’Institut de la Joventut (2012), l’edat mitjana d’emancipació a Espanya cada vegada s’acosta més als 30 anys. En el cas dels joves migrants, als problemes relacionats amb la regularització, s’hi afegeix l’absència de la família, la manca d’una xarxa social prou sòlida, les barreres lingüístiques i l’escassa formació per accedir al món laboral. Afrontar l’autonomia en aquestes circumstàncies és pràcticament impossible, si no és que ets l’afortunat que rep suport de l’administració després de la majoria d’edat. Però aquest jove, com molts altres, feia deu mesos que era al carrer, sobrevivint dia a dia a base d’estirades i evadint-se de la seva nova realitat esnifant cola. Així, no va poder continuar la formació ni res del que, en el seu dia, s’havia proposat; va ser abocat a una espiral de degradació que, finalment, l’ha dut a la presó, on pagarà la mort d’una persona innocent. Els testimonis diuen que parlava sol, exaltat, nerviós, desencaixat, fins que, de matinada, el van detenir. Sorprèn, aquesta història, si tenim en compte que, tres setmanes abans de l’incident, durant la presentació d’un documental sobre trajectòries de joves extutelats, alguns responsables de l’atenció a aquest col·lectiu van declarar davant els espectadors l’èxit de les polítiques dutes a terme en l’acompanyament dels joves en el seu trànsit a la vida adulta. De fet, alguns mitjans, els mateixos que criminalitzen el col·lectiu a cop mediàtic, ja s’han encarregat de publicitar aquest suposat èxit utilitzant els testimonis d’alguns joves que, prèviament seleccionats, ens han explicat les seves històries.

Des del projecte Ta-Aixira de l’Espai d’Inclusió i Formació del Casc Antic (EICA), que compta amb més de deu anys d’experiència en l’acollida d’aquest col·lectiu, asseguren que es continuen detectant casos greus de risc social un cop assolida la majoria d’edat. Aquesta situació, augmentada i cronificada arran de la crisi econòmica, va impulsar l’entitat a presentar un manifest davant el Síndic de Greuges, l’any 2012, per denunciar la vulnerabilitat d’aquests joves. En definitiva, tenim cura dels nens desemparats per abandonar-los quan fan divuit anys i convertir-los en carn de canó. Fins que un noi drogat fins al capdamunt acaba matant. Però, és clar, “és el que vénen a fer”, “a robar i assassinar”. No s’equivoquin, senyors, nosaltres els vam convertir en nens del carrer, abans no ho havien estat mai. I com més s’omplin les presons de joves que havien estat menors protegits, més ens hauríem d’adonar del fracàs dels nostres sistemes de protecció.

http://directa.cat/noticia/no-volem-mes-histories-d%E2%80%99assassins-del-born

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.