Els beneficis del lleure infantil

Durant aquests dies els diferents operadors que gestionen activitats de lleure, sigui des del voluntariat com des de l’àmbit professional, exposen la seva oferta d’activitats perquè infants i joves gaudeixin d’un estiu ple d’activitats i sorpreses. Per quina ens hem de decidir? I què és el que pot aportar als nostres fills participar-hi?

Les activitats de lleure han de contribuir de manera activa a fer que els infants aprenguin estratègies per a una comunicació correcta, entenguin la importància de conèixer i respectar la realitat de l’altre

L’oferta d’activitats de lleure per a períodes de vacances escolars ha anat creixent cada vegada més durant els últims quinze anys, fins a tenir-ne en l’actualitat un ampli ventall que permet a les famílies escollir entre propostes tan diferents com un campus esportiu a la ciutat o una estada d’idiomes a la natura. L’impuls en aquest sentit s’ha generat principalment per dos motius: una millor regulació i professionalització del sector i una necessitat creixent de les famílies per ocupar els fills en èpoques no lectives.

Però què aporta tot aquest seguit de propostes en les quals poden participar els nostres infants?

La relació i convivència entre les persones continua sent una de les assignatures pendents de la societat. Els conflictes interpersonals, sigui en petits o en grans grups, són presents moltes vegades en el dia a dia, i no els resolem perquè ens manquen eines de comunicació, respecte i tolerància mútua.

L'àmbit social de la persona 

Les activitats de lleure han de contribuir de manera activa a fer que els infants aprenguin estratègies per a una comunicació correcta, entenguin la importància de conèixer i respectar la realitat de l’altre i, sobretot, prenguin consciència del valor de les relacions positives i respectuoses.

Habitualment, les activitats de lleure programen activitats que permeten un treball en aquest àmbit de la persona. Col·laborar conjuntament amb el grup per a la consecució d’una fita (ajudar un mag, anotar deu cistelles o trobar el camí fins al punt següent del joc de pistes) fa que cada nen i nena se senti partícip del grup i alhora aprengui a valorar les aportacions dels companys.

A la vegada, la participació en la vida del grup obliga l’individu a entendre i respectar petites normes i funcionaments que faciliten la convivència i mantenen l’ordre adequat. La utilització i l’ordre del material, els desplaçaments per les instal·lacions i els carrers, la participació en diferents jocs i activitats reglades, etc., són moments en què l’infant pot aprendre la importància de pactar funcionaments col·lectius que, de vegades, prevalen per sobre dels desitjos individuals.

Igualment, el context d’una activitat de lleure és totalment diferent del context escolar, un altre moment de vida col·lectiva de l’infant. Mentre que a l’escola ens hi referim com un espai d’educació formal, les activitats de lleure formen part del conjunt de propostes d’educació no formal. La diferència principal és que mentre que l’escola és un sistema més institucionalitzat i graduat, els esplais, escoltes o campus són formats molt més flexibles en els quals els nens i nenes tenen la possibilitat de participar en propostes més obertes i canviants. Tots dos formats educacionals compleixen funcions molt importants i complementàries, perquè els centres de lleure (educació no formal) aporten un context educatiu diferent de l’escolar, més atraient i, per tant, pot arribar a generar més implicació i participació.

Cal destacar un element també important pel que fa a la socialització del nen. Tot i que hi ha algunes activitats de lleure que el que fan és donar continuïtat a propostes que es desenvolupen durant tot el curs (és el cas dels esplais o escoltes de barri), moltes altres propostes són més puntuals i es duen a terme exclusivament en períodes de vacances (com les estades de l’Ajuntament o els campus de les instal·lacions esportives). Els nens i nenes que participen en aquestes últimes fan un parèntesi en la relació que tenen amb el seu grup habitual (el de l’escola, el de l’equip de futbol, el de la coral...) i s’integren en un de diferent, on moltes vegades ni tan sols coneixen cap altre nen o nena. Es tracta d’un esforç per generar noves relacions dins d’un grup de desconeguts, que obliga a deixar-se conèixer i a descobrir nous companys i companyes.

Per aquest motiu, les activitats de lleure són oportunitats magnífiques per establir relacions i lligams amb nous amics, aprendre d’ells o elles i posar en dubte allò que a l’infant li funciona en els seus entorns habituals.

El treball de valors 

Tot aquest treball col·lectiu ha d’aportar, a més de l’aprenentatge d’hàbits i normes de relació, un apropament a diferents valors positius que han d’ajudar l’infant a construir una personalitat més justa, respectuosa i solidària. El llistat de valors que es poden entomar des de les activitats de lleure és enorme. Aquests es treballen a partir de centres d’interès, que són històries (més fantàstiques amb els petits i reals amb els grans) al voltant de les quals giren les diferents propostes del programa.

A més, el mateix dia a dia de l’esplai, del campus esportiu, de les colònies..., genera una infinitat de situacions de convivència en què un conflicte més o menys important es transforma en una gran oportunitat. Escollir un joc entre tot el grup i saber renunciar que no surti el teu, compartir el material amb un company, sigui unes tisores o una pilota, no fer trampes, compartir l’atenció del monitor o monitora... La solidaritat, el respecte, la implicació, el servei, la col·laboració, la iniciativa, la crítica... Com hem dit, el llistat és inesgotable.

I, evidentment, com més diferent sigui l’entorn en el qual es desenvolupa l’activitat de lleure amb relació a l’entorn habitual del nen o nena, més experiències i oportunitats li aportarà. Un casal d’anglès a l’estiu a la mateixa escola on es fan classes durant el curs genera menys oportunitats que el mateix casal fet en una casa de colònies en la qual es pernocta durant dues setmanes.

En aquest sentit, les estades a fora de la ciutat (en el nostre cas, fora de Barcelona) són les experiències més enriquidores de totes. Tot i que són propostes que de vegades generen por a les famílies, per excés de sobreprotecció dels pares actuals, també són les que més possibilitats tenen d’oferir experiències diferents i totalment enriquidores per a la formació del nen o la nena. Tenir cura de l’habitació col·lectiva, parar taula per a la resta dels grups, preparar el dinar, fer una excursió de dos dies dormint al ras, fer la bugada de la roba bruta enmig de les colònies, plantar les tendes i haver-les de mantenir dretes durant deu dies... És innegable que són experiències només a l’abast dels nens i nenes que participen d’aquestes activitats i que, per a qui les viuen, es converteixen en records inoblidables.

Fomentar l’autonomia dels fills

És innegable que la conciliació de la vida laboral amb la familiar és, en l’actualitat, un equilibri molt difícil de mantenir per a les parelles amb fills. Aquest difícil equilibri genera cada vegada més la necessitat de «col·locar» els nens en alguna activitat organitzada durant els mesos de vacances, per tal que no es quedin a casa desatesos. Davant d’això, cada vegada més les famílies són conscients que no s’ha de renunciar que aquest casal, campus o estada sigui alguna cosa més que un pàrquing on col·locar el nen o la nena, sinó que acabi convertint-se en una experiència enriquidora i inoblidable.

Per aquesta mateixa consciència, és important que els pares i mares contribueixin al procés formatiu. No són constructives actituds sobreprotectores que l’únic que fan és impedir que el nen o la nena s’afronti a les situacions que li generin incomoditat, impedint a la vegada que elabori procediments i estratègies per resoldre-les.

http://www.claror.cat/revistaclaror/article/en%20forma_Els%20beneficis%20del%20lleure%20infantil