Vull que em tornin les meves filles! -¡Quiero que me devuelvan a mis hijas!

Ajudeu-me a recuperar les meves filles!

Em dic Vero Santapau, soc mare de tres nenes de 13 , 10 i 8 anys, vaig marxar de la casa on vivia amb la meva parella, pare de les meves filles, un cop vaig ser prou forta i després de rebre repetits maltractes físics, psicològics i agressions sexuals per part d’ell, amb qui vaig conviure durant 10 anys, vaig marxar sense res, amb les meves filles i una ma al davant i l’altra ala darrera, per mi el que representava deixar de patir els maltractaments no tenia preu i el meu únic desig era posar terra entre tots dos, vaig tenir la sort de ser albergada per un cusi, que vivia a prop d’on jo estava, en aquells moments residia a França.

Al cap de 4 mesos d’haver-me separat em vaig adonar que ell, havia abusat també de les meves filles, un dia la meva gran m’ho va insinuar, vaig contactar de seguida amb el metge de família que ens portava per verificar i efectivament, durant el temps que jo vaig ser ingressada a l’hospital per una malaltia (3 mesos) va abusar de les menors, de les seves pròpies filles!

Vaig denunciar els fets i el Jutge Francès que va sentenciar la meva demanda, em va concedir la guàrdia i custodia total i expedint per la meva ex-parella una ordre d’allunyament . (Pel que fa a la resta de càrrecs avui 6 de Juny de 2014 he sabut que ha estat absolt).

Després d’això, vaig posar distancia i vaig tornar a Catalunya la terra on ja havien nascut dues de les nenes, amb un projecte de vida, i he refet la meva vida amb tots els acords dels jutjats. Que incloïen la condició de que serveis socials fes un seguiment social i quan vaig arribar aquí ho vaig comunicar absolutament tot des del primer d’arribar als serveis socials de les Terres de l’Ebre (DGAIA).

La DGAIA, sense fer cap cas ni a l’orde de custodia del jutge, ni a l’orde de allunyament ni a la versió de les nenes ni la meva, van concloure a dia d’avui encara no entenc per qué que jo estava paranoica i no apta per tenir les meves filles.

Em van citar a una visita que es suposava era per parlar amb les nenes i amb mi i va resultar, que m’esperaven amb els mossos de esquadra i atestant que jo era violenta, vaig sortir d’ aquella visita sense les meves xiques que son el mes m estimo aquets món!

Me les van robar, les van posar a un cotxe que ni tant sols tenia cadireta per nens i així em vaig quedar, morta a la vorera mirant com les meves xiques ploraven i posaven les manetes al vidre dient MAMAAAA ?

No oblidaré mai aquest moment de dolor ni la mirada de les nenes dient NO ENS DEIXIS MAREEE .

Em van donar uns papers que ni vaig mirar i se les van internar a un centre privat d'acollida de menors DGAIA AMPOSTA .

Avui dia 06/06/2014 fa 11 mesos que me les han pres del meu costat donant-me només de visita 1 hora cada 15 dies i l’hora de dinar és a dir 45 o 50 minuts a taula dinant i en vigilància de part del personal des de darrera d’un vidre hi ha a la sala. Si les meves filles i jo parlem d’ alguna cosa que els molesta intervenen. Tinc 1 trucada de mes o menys 3 minuts per nena que no respecten gaire bé mai i pengen el telèfon si les nenes m’intenten explicar el que els hi passa dins el centre.

En tot aquest temps només he tingut el privilegi de tenir les meves filles a casa en aquet 11 mesos 3 vegades, 1 per nadal , (5 hores a casa) , 1 el dia de Reis (6 hores a casa) i 1 el 6 de febrer sense dret a sortir d’Amposta i només durant dues hores a mitja el just per menjar el pastis d’aniversari.

Van operar la meva filla gran el dia 28 de maig d’enguany, passat prohibint-me assistir a totes les consultes amb el metge i prohibint-me estar al costat de la meva filla el dia de l’operació , ni abans, ni després de la mateixa, Sort que al ser un hospital públic hi vaig anar igualment, tot hi així em van amenaçar si m’acostava a ella, em vaig quedar rere els vidres de la sala d’espera i al veurem la meva filla que ja sabia que la mama estaria allà, em va buscar de la mirada i al veure que jo estava es va quedar més tranquil·la .

Les nenes demanen tornar a casa amb la mama i el "papa" la meva actual parella amb qui em caso el 13 de aquest mes, a casa, la casa que ens vam, per poder viure en família, que és el que som.

Estem integrats al poble, les nenes hi anaven a l’escola, jo, tot hi tenint una invalidesa del 51% ara he trobat feina.

Una part de la meva família que mai s’havia preocupat de les nenes ni de la meva situació, ara la DGAIA els concedeix visites cada dos dissabtes tot el dia de 10h a 20h, al centre segons em diuen les nenes els fan xantatge emocional, amenaçant-les de treure les meves visites i de no tornar mai a casa amb la mama, si no fan tot el que els hi diuen, a mi em fan el mateix, o no pregunto, no em queixo i callo o em diuen que no tornaré a tenir visites a casa.

Al centre les fan parlar en castellà i no les deixen parlar Francès entre elles, la petita després d’onze mesos ja l’ha perdut del tot i la mitjana gaire-bé, una llàtima tenint en compte el valor que tenen avui dia el fet de saber idiomes.

Acostumades a estar sempre juntes les tres i al centre les han separat per edats, els hi diuen que jo no les estimo i que no faig el que cal per que puguin tornar a casa, que perdo el temps implicant-me amb l’ANC i el procés independentista i podria escriure barbaritats i mentides dites per alguns dels professionals del DGAIA I CENTRE PRIVAT.

Després de explicar-vos a d’on vinc i de forma molt molt resumida que està passant amb les meves filles i la DGAIA, he decidit portar-ho a tribunals i reclamar que em tornin les nenes i per tant que em tornin la vida!!

El proper 25 de juny 2014 tinc la primera vista al jutgat, ja que des del moment que em van “robar” les nenes he posat el cas en mans d’advocat i jo porto seguit teràpia psicològica per tot aquets patiment que fa 11 mesos que arrossego .



Us demano signar i compartir aquesta petició de suport per recuperar les meves filles, Només vull tenir-les a casa i poder per fi deixar de patir en la vida i que puguem gaudir per fi de la vida.

Ayudadme a recuperar mis hijas!

Me llamo Vero Santapau, soy madre de tres niñas de 13, 10 y 8 años, me fui de la casa donde vivía con mi pareja, padre de mis hijas, una vez fui lo suficientemente fuerte y después de recibir repetidos maltratos físicos, psicológicos y agresiones sexuales por parte de él, con quien conviví durante 10 años, me fui sin nada, con mis hijas y una mano delante y la otra atrá, por mí lo que representaba dejar de sufrir los malos tratos no tenía precio y mi único deseo era poner tierra entre ambos, tuve la suerte de ser albergada por un Cusí, que vivía cerca de donde yo estaba, en aquellos momentos residía en Francia.

Al cabo de 4 meses de haberme separado me di cuenta que él, había abusado también de mis hijas, un día la grande me lo insinuó, contacté de inmediato con el médico de familia que nos llevaba para verificar y efectivamente, durante el tiempo que yo fui ingresada en el hospital por una enfermedad (3 meses) abusó de las menores, de sus propias hijas!

Denuncié los hechos y el Juez Francés que sentenció mi demanda, me concedió la guardia y custodia total y expidiendo por mi ex-pareja una orden de alejamiento. (En cuanto al resto de cargos hoy 6 de Junio ​​de 2014 he sabido que ha sido absuelto).

Después de eso, puse distancia y volví a Cataluña la tierra donde habían nacido dos de las niñas, con un proyecto de vida, y he rehecho mi vida con todos los acuerdos de los juzgados. Que incluían la condición de que los servicios sociales hiciera un seguimiento social y cuando llegué aquí lo comuniqué absolutamente todo desde el primero en llegar a los servicios sociales de las Tierras del Ebro (DGAIA).

La DGAIA, sin hacer ningún caso ni a la orden de custodia del juez, ni a la orden de alejamiento ni a la versión de las niñas ni mia, concluyeron a día de hoy todavía no entiendo por qué yo estaba paranoica y no apta para tener mis hijas.

Me citaron a una visita que se suponía era para hablar con las niñas y conmigo y resultó que me esperaban con los mozos de escuadra y testificando que yo era violenta, salí de aquella visita sin mis chicas que son el más amo en este mundo!

Me las robaron, las pusieron a un coche que ni siquiera tenía sillita para niños y así me quedé, muerta en la acera mirando como mis chicas lloraban y ponían las manecillas al vidrio diciendo MAMAAAA?

Nunca olvidaré este momento de dolor ni la mirada de las niñas diciendo NO NOS DEJES MADREEE.

Me dieron unos papeles que ni miré y se las internar a un centro privado de acogida de menores DGAIA AMPOSTA.

Hoy en día 06/06/2014 hace 11 meses que me las han tomado de mi lado dándome sólo de visita 1 hora cada 15 días y la hora de comer es decir 45 o 50 minutos en la mesa comiendo y en vigilancia de parte del personal desde detrás de un cristal hay en la sala. Si mis hijas y yo hablamos de algo que les molesta intervienen. Tengo 1 llamada de mas o menos 3 minutos para niña que no respetan muy bien nunca y cuelgan el teléfono si las niñas me intentan explicar lo que les pasa en el centro.

En todo este tiempo sólo he tenido el privilegio de tener mis hijas en casa en aquet 11 meses 3 veces, 1 por navidad, (5 horas en casa), 1 el día de Reyes (6 horas en casa) y 1 el 6 de febrero sin derecho a salir de Amposta y sólo durante dos horas a media lo justo para comer el pastel de cumpleaños.

Operaron mi hija mayor el día 28 de mayo de este año, pasado prohibiendo me asistir a todas las consultas con el médico y prohibiendo me estar al lado de mi hija el día de la operación, ni antes, ni después de la misma, mal que al ser un hospital público fui igualmente, aún así me amenazaron si me acercaba a ella, me quedé tras los cristales de la sala de espera y al veremos mi hija que ya sabía que mamá estaría allí, me buscó la mirada y al ver que yo estaba se quedó más tranquila.

Las niñas piden volver a casa con mamá y "papá" mi actual pareja con quien me caso el 13 de este mes, en casa, la casa que nos, para poder vivir en familia, que es lo que somos.

Estamos integrados en el pueblo, las niñas iban a la escuela, yo, todo teniendo una invalidez del 51% ahora he encontrado trabajo.

Una parte de mi familia que nunca se había preocupado de las niñas ni de mi situación, ahora la DGAIA les concede visitas cada dos sábados todo el día de 10h a 20h, en el centro según me dicen las niñas les hacen chantaje emocional,amenazándolas de sacar mis visitas y de no volver nunca a casa con mamá, si no hacen todo lo que les dicen, a mí me hacen lo mismo, o no pregunto, no me quejo y me callo o me dicen que no volveré a tener visitas en casa.

En el centro las hacen hablar en castellano y no las dejan hablar Francés entre ellas, la pequeña después de once meses ya la ha perdido del todo y la media casi bien, una llàtima teniendo en cuenta el valor que tienen hoy en día el hecho de saber idiomas.

Acostumbradas a estar siempre juntas las tres y el centro las han separado por edades, les dicen que yo no las quiero y que no hago lo necesario para que puedan volver a casa, que pierdo el tiempo implicándome con el ANC y el proceso independentista y podría escribir barbaridades y mentiras dichas por algunos de los profesionales del DGAIA Y CENTRO PRIVADO.

Después de explicarle a de dónde vengo y de forma muy muy resumida que está pasando con mis hijas y la DGAIA, he decidido llevarlo a tribunales y reclamar que me devuelvan las niñas y por tanto que me devuelvan la vida! !

El próximo 25 de junio 2014 tengo la primera vista al juzgado, ya que desde el momento que me "robar" las niñas he puesto el caso en manos de abogado y yo llevo seguido terapia psicológica por todo estos padecimiento que hace 11 meses quearrastro.

http://www.change.org/es/peticiones/sra-neus-munt%C3%A9-i-fern%C3%A1ndez-consellera-de-benestar-social-vull-que-em-tornin-les-meves-filles-quiero-que-me-devuelvan-a-mis-hijas

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.