El Voluntariat: unes ulleres per veure-hi de lluny
Hi ha països on el voluntariat tècnicament no té ni nom. A la Fundació Comtal, la feina del voluntari és clau de futur per a la continuïtat del nostre projecte educatiu: l’educació i la inserció d’infants, adolescents i joves amb risc d’exclusió. Els voluntaris ens ofereixen la dedicació per transformar l’entorn sense demanar res a canvi, però s’emporten un cor ple de noms i experiències.
La Gemma Xiol, filòloga de 27 anys, és voluntària de reforç escolar al Centre Obert Tria des de fa un any i mig. Amb una mirada retrospectiva valora la tasca com a voluntària i l’aprenentatge que ha experimentat gràcies al recolzament professional: “És millor del que em pensava. M’ha sorprès el tracte directe amb els educadors i poder compartir idees amb altres voluntaris”. A més, la Gemma ressalta que ser voluntària li permet “tenir una perspectiva global” del context dels nens a qui fa suport, i de l’impacte social del servei que està realitzant.
El Carles Rafart és professor prejubilat i col•labora amb la Fundació Comtal des de fa 3 anys com a persona d’acollida en el Punt d’Informació Juvenil i també en el projecte de reforç escolar del Centre Obert Tria. Tant la Gemma com el Carles, que dediquen el seu temps lliure a ensenyar, estan aprenent i experimentant vivències noves. La Gemma assegura que fer voluntariat li ha proporcionat amplitud de mires: “És com unes ulleres per veure-hi de més lluny. Em permet participar activament en el meu entorn i veure més enllà del meu món. Cada dia aprenc”. El Carles comenta que els nens a qui fa reforç li han ensenyat a tenir molta paciència i a preparar-se més les classes: “Pel seu context social, se’ls ha d’oferir una atenció més constant. Ells noten si estàs implicat, i necessiten veure’t implicat per respondre”. Com a recepcionista destaca les mostres d’afecte de les persones que arriben buscant una oportunitat: “La persona entra i t’explica el seu neguit. Potser no la pots ajudar, però igualment et dóna la mà i les gràcies. I et somriu. Aquest somriure no té preu”.
La Nerea Sanz i l’Ilham Bayyou, d’11 i 12 anys respectivament, són alumnes del Centre Obert per reforç escolar i per fer els deures diaris. Les dues confirmen la dedicació dels voluntaris: “S’expliquen molt bé, són bones persones, divertides que no ens ajuden només a fer els deures, sinó també a raonar”.
Requisits per ser voluntari? La Gemma ho té clar: “Il•lusió, una mica de temps, i no gaire més, perquè estàs molt acompanyat per l’equip d’educadors”. El Carles afegeix que només “cal sentir la crida a ser útil, fer-ho ben fet i amb entusiasme”.
Publicat a la Revista Carrer núm. 51 de la Fundació La Roda
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.