Què fer davant dels problemes de conducta?


Els problemes de conducta fan referència a agressivitat, impulsivitat, ira, dèficit d'habilitats socials, baixa empatia, timidesa, submissió i, en general, aquells problemes que interfereixen en el desenvolupament del nen i en el medi en què es desenvolupa: família, classe, grup d'amics, societat,...

Una de les principals dificultats i preocupacions dels paresés saber com manejar les conductes dels seus fills per poder fer front a conductes com la desobediència, les rebequeries, la rebel·lia, l'agressivitat,... doncs en no poques ocasions, com més intenten resoldre aquests problemes es troben amb pitjors comportaments per part dels seus fills, arribant a tenir sentiments d'impotència i indefensió.


També és molt important pels pares poder ajudar els seus fills a millorar algunes conductes que els causen dificultats, com ara eldèficit d'habilitats socials o la manca d'autocontrol. Però, sovint no saben com donar en el clau i realitzen molts intents infructuosos fins que recorren a assessorament professional.

La realitat és que ser pares és una de les tasques més difícils a què ens enfrontem al llarg de la vida i, encara que generalment els pares intenten fer-ho el millor possible i ho el solen aconseguir en molts aspectes, es tracta d'una tasca que pot arribar a ser massa complicada i per a la qual no tenim un manual d'instruccions.

Abundants i contrastades investigacions no ofereixen cap dubte: la família juga un paper bàsic, decisiu, imprescindible en el procés de desenvolupament i maduració de l'individu dins la societat, però aquest procés no està exempt de riscos i moltes variables interactuen per beneficiar o perjudicar l'ajust harmònic de totes les parts implicades en un tema tan complex.


Les llars on viuen nens/es amb problemes de conducta es converteixen en continus fronts de batalla, on abunden els crits, els empipaments i la desesperació d'uns pares i mares que no saben què fer perquè els seus fills els facin cas i es responsabilitzin de les seves tasques.

Curiosament molts d'aquests nens/es tenen un comportament normal fora de la llar, i els pares es sorprenen quan el professorat els diu que els seus fills accepten les normes de classe i es relacionen bé amb els seus companys.

Les conductes inadequades de bastants d'aquests nens estan relacionades amb el fet que els pares han accedit contínuament als desitjos dels nens, els han sobreprotegit i no han establert els límits i les normes procedents. Sabem que els nens necessiten uns límits i la responsabilitat d'establir-los a casa correspon als pares. I en els casos en què aquests no els hagin posat quan corresponia, necessiten orientacions o d'algun suport extern per reconduir la situació.


A més a més, podem trobar-nos amb nens/es que requereixin de la intervenció d'un especialista, que els ajudi a incorporar habilitats socials i recursos per autocontrolar. No obstant això, i davant l'augment de consultes de pares desesperats (alguns d'ells buscant receptes màgiques o que etiquetin els seus fills en algun tipus de patologia), convé fer una crida a la reflexió. Un especialista pot ajudar, però no substitueix la feina i la responsabilitat dels pares i, molts casos de rebel·lia de nens, poden resoldre modificant la forma d'educar a casa i atenent les seves necessitats psicològiques.

En la teràpia que tracta problemes de conducta, el psicòleg comença realitzant una avaluació completa dels problemes i elabora un pla de tractament adaptat al nen/a.


La intervenció davant els problemes de conducta es realitza amb el nen/a i amb la família orientant i assessorant els pares sobre el maneig eficaç de les conductes del nen i desmuntant els intents de solució dels trastorns de conducta que estan resultant ineficaços o nocius, com ara manca de límits clars, excés de càstigs, desacords entre els cònjuges, inconsistències (ex: la mateixa conducta unes vegades es castiga i altres no, i fins i tot es premia de vegades, donant lloc a la confusió per part de l’adolescent).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.