EVITAR ELS CONTINGUTS NOCIUS DE LA XARXA

Sens dubte, la millor manera d’evitar l’accés a continguts nocius per a la infància és l’educació que els pares donen als seus fills sobre aquestes qüestions. El Super3 garanteix la qualitat de tots els continguts que apareixen a les pàgines del seu portal, però no es pot fer responsable de les pàgines que els súpers visiten mentre naveguen per internet. Per això el CESICAT (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya) recomana:
  • Parlar amb els vostres fills sobre internet i les seves experiències en aquest entorn. Establir una relació de confiança que afavoreixi que el menor acudeixi als pares davant un problema a internet. Comentar la importància de la seguretat a la xarxa i ensenyar-los els conceptes bàsics.
  • Establir normes clares per a la utilització d’internet i els telèfons mòbils, i unes conseqüències clares i proporcionals en cas d’incompliment.
  • Llegir sobre els últims perills que es trobaran els menors a la xarxa i, en la mesura que sigui possible, familiaritzar-se amb les eines i serveis que els menors fan servir (xarxes socials, serveis de blogging, fòrums, etc.).
  • Conèixer com gasten el temps a la xarxa.
  • Ubicar l’ordinador i qualsevol altre dispositiu amb accés a Internet en un lloc comú, com per exemple al saló o menjador.
  • Mantenir el sistema operatiu actualitzat.
  • Instal·lar i mantenir actualitzats antivirus, antimalware i tallafocs.
  • Establir mesures de control parental en funció de l’edat (consentiment parental, comprovació d’edat i bloqueig de continguts).
  • Conèixer els sistemes proporcionats per l’operador d’Internet i pel proveïdor del sistema operatiu que ens donen servei.
  • Conscienciar el menor sobre bones pràctiques a l’hora de fer servir contrasenyes: no s’han de difondre, s’han de guardar en llocs segurs, no s’han de reutilitzar.
  • Ensenyar al menor què és la privacitat. No ha d’utilitzar el seu nom complet, ni donar informació personal (telèfon, escola,...) ni compartir contrasenyes.
  • Cal ensenyar-los a crear contrasenyes segures per tal de garantir, al màxim possible, la integritat i seguretat dels serveis que utilitzem.
  • Ensenyar els perills que implica pujar fotografies o altres tipus de continguts a la web.
  • Explicar que no han de quedar amb gent que hagin conegut per internet i evitar els desconeguts a la xarxa.
  • Ensenyar que han de respectar els altres usuaris de la xarxa.
A més a més, existeixen algunes mesures tècniques com els filtres privats. Els filtres són programes informàtics que restringeixen l’accés a certs continguts d’internet. El programa considera que una pàgina web no és apta i llavors no permet que es visualitzi a la pantalla de l’ordinador. Normalment restringeix l’accés a pàgines relacionades amb sexe, violència, racisme... però també, si es vol, a xarxes socials.
Segons la legislació espanyola, no està permès que un menor de 13 anys tingui un perfil actiu en una xarxa social. És responsabilitat dels pares crear filtres privats per garantir més seguretat.

De tota manera, és una eina no exempta de controvèrsia ja que els paràmetres culturals que es poden aplicar per decidir si un contingut és apte varien molt i no sempre s’ajusten als valors aplicats pel fabricant del software. Per obtenir més informació sobre navegació segura, pots visitar CESICAT (Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya).

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.