Drogues i drogoaddicció

Les drogues són substàncies psicoactives capaces d’alterar el nivell d’alerta i la percepció del món i, per tant, de produir canvis a l’estat d’ànim. Les cultures primitives ja les feien servir, sempre lligades un ritual màgic – religiós. Els avenços tecnològics varen permetre aïllar els principis actius (destil·lació d’alcohol, aïllament d’alcaloides com cafeïna, morfina, cocaïna), formes més segures d’administració (l’agulla hipodèrmica) que van afavorir l’elaboració de compostos com l’heroïna, les amfetamines i altres productes de síntesi química.

La medicina va utilitzar algunes d’aquestes drogues per al tractament de malalties, alleujament del dolor, control de la depressió, etc; però també va sorgir un imprevist:l’addició, persones que sota l’efecte de les drogues perdien el control de si mateixos, arribant a cometre actes delictius. Però, què fa que una persona “s’hi enganxi”?

L’historial familiar d’abús de substàncies.

La depressió, que és un trastorn de l’estat anímic, la persona està trista, melancòlica, infeliç, abatuda…i provarà qualsevol cosa per “sentir-se bé”.

La baixa autoestima, la persona “pensa” de si mateixa de forma negativa, pensen que “ no es mereixen ser estimats pels altres” i, per això, buscarà “allò” que la faci sentir-se més estimada.

El sentiment de no pertinença a un grup, l’home és un animal social.

El consum de estupefaents no és d’ara, fa temps que existeix, però actualment el contacte amb aquestes substàncies està més estès (televisió, Internet…). El que ha canviat és l’edat d’inici i la seva relació amb l’oci com a única alternativa per passar-ho bé. Es calcula que el consum d’alcohol pot començar abans dels 12 anys.

A l’adolescència és el temps de provar coses noves, moltes vegades per curiositat, per sentir-se bé, perquè els han dit que els ajudarà a estudiar o en l’esport, per sentir-se com adults, per sentir-se part d’un grup, etc. Tot això els porta a experimentar amb coses noves, conèixer-se a si mateix i trobar la seva motivació personal.

Els adolescents poden abusar d’un munt de drogues, tant legals (begudes alcohòliques, medicaments amb recepta, inhalats com vapors de pegament, aerosols, dissolvents…, i medicaments de venda lliure per a la tos, la grip, l’insomni, per aprimar-se…) com d’il·legals (marihuana, cocaïna, “crack”, “speed”, LSD, PCP, heroïna, drogues de disseny com èxtasis…). L’abús d’aquestes substàncies va associat a una sèrie de conseqüències negatives: fracàs escolar, risc d’accidents, violència, relacions sexuals no planificades i de risc, drogoaddicció, i fins i tot el suïcidi.

Com podem detectar si el nostre fill@ està utilitzant alguna d’aquestes substàncies? Hem de estar atents a:

Esgotament, insomni, “sempre” es troben malament, ulls envermellits i sense lluentor, tos persistent.

Canvis de personalitat, irritabilitat exagerada, comportament irresponsable, poca autoestima, depressió, retraïment i falta general d’interès.

Desobeir les regles, el retreure’s o deixar de comunicar-se amb la família, començar discussions.

Actitud negativa a l’escola, qualificacions baixes, absències freqüents, problemes de disciplina.

Amics o pares relacionats amb drogues o alcohol, problemes amb la llei, aparença descurada.

Alguns d’aquests senyals també poden indicar problemes emocionals. En qualsevol cas, si ens preocupa, podem consultar amb el metge del nostre fill perquè ens orienti.

Però, sempre és millor prevenir… Com podem els pares ajudar el nostre fill@ adolescent a rebutjar les drogues?

Parlar-ne amb ells, explicar-los que el seu consum pot fer mal a la seva salut, les seves amistats i família, i com pot afectar el seu futur, i fer-li saber que no volem que les utilitzi.

Passar temps amb ells, hem de ser part de la seva vida, han de saber que ens en preocupem.

Conèixer on passen el temps, que fan, qui són els seus amics, fer-los un seguiment ens ajuda a protegir-los, però sense jutjar-los.

Establir regles clares i fer-les complir, és com els nens aprenen per ells mateixos el que és segur i el que pot perjudicar-los.

Hem de ser un bon exemple per als nostres fill@s. Els nens admiren els seus pares, encara que, de vegades, no ho sembli… si els mostrem com ens relacionem amb la gent i com afrontem l’estrès, ens imitaran.

Mantenir casa nostra “neta”. No convidar a gent que abusin de drogues o alcohol, posar els medicaments en un lloc segur, no acumular medicaments a casa (eliminar-los quan no s’utilitzin), controlar netejadors, esprais, coles i altres productes que el joves puguin inhalar per “col·locar-se”.

Ensenyar-los com rebutjar les drogues. Moltes vegades la pressió del grup fa que els nostres fills s’inicien en el consum, i si algú els en ofereix, ajudem-los a practicar “DIR NO A LES DROGUES”.

http://cappoblenouics.wordpress.com/2013/05/16/drogues-i-drogoaddiccio/