'És molt difícil acceptar que la teva família no serveix' per Ana Corchero

Ana Corchero és la directora del programa d’enfortiment familiar de l'ong Aldees Infantils SOS –amb seu a Mas Rampinyo–, que fonamenta la seva tasca en oferir un entorn familiar protector per als infants i els joves que provenen de situacions familiars fràgils. La passió pels més petits li ve de lluny. Va començar d’educadora infantil, on va posar en pràctica els seus coneixements a l’escola bressol Font Freda però, amb el temps, va descobrir que li atreia més la idea d’ajudar els nens i nenes que no tenen una infantesa digna, amb protecció i amor. Després de vuit anys al Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) de Sant Quirze, Aldees Infantils li va oferir la possibilitat de coordinar el programa d’enfortiment familiar, que proposa un nou enfocament relacional per reforçar els vincles dels infants separats temporalment dels seus pares biològics.

A qui s’adreça el programa d’enfortiment familiar?

Treballem amb infants i adolescents en situació de vulnerabilitat i ho fem, d’una banda, des de la prevenció, per evitar que el menor se separi dels seus pares; i d’altra, en el cas que els progenitors ja hagin perdut la custòdia, des de la protecció, per oferir un entorn familiar adient. Treballem sobre necessitats i expectatives de la família.

Quins serveis s’ofereixen des de l’oficina ubicada a Montcada?

Tenim una escola de famílies on es treballen capacitats parentals, uns serveis terapèutics, d'orientació, d'acompanyament al retorn i de mediació, a més d'un punt de trobada i un pis residencial per a famílies monoparentals maternes.

Què vol dir que es treballen les capacitats parentals?

Vol dir que fomentem les capacitats de ser pares i mares perquè aquests puguin donar una educació sana i equilibrada als seus fills.

Com viuen els progenitors la separació dels fills?

Malament, és una experiència dura. Per als pares que perden la custòdia és una sentència, se’ls penja una de les pitjors etiquetes que hi ha en aquesta societat. El que intentem nosaltres, sense jutjar-los, és que recuperin el rol de pare i mare, malgrat que els infants visquin en un centre. Es pot ser una mare estupenda dues hores cada 15 dies dient al teu fill que l'estimes, posant-li límits i interessant-te per ell.

I per al fill, què suposa?

És molt difícil acceptar que la teva família no serveix i, en alguns casos, és més fàcil desenvolupar conductes agressives que assumir això. L’únic que estan fent els petits és demanar a crits que algú els estimi, els posi límits i els protegeixi. A nosaltres ens agrada sobretot respectar la voluntat dels infants i sempre els preguntem què volen o què esperen. Treballem a nivell simbòlic la recuperació de les seves famílies.

Els infants són els més vulnerables de la societat?

Si, per descomptat. Se’ls pot fer mal molt fàcilment i, si no hi ha algú que vetlli per ells, no poden fer res.

Per què va decidir ajudar els més febles?

La felicitat d'un nen m'entusiasma. Ho vaig aprendre d’un amic, Sergi Gómez, qui em va ficar el cuc de l’educació social. Va morir molt jove, però em va ensenyar moltes coses.

Per què lluita cada dia?

Perquè els infants tinguin una infància digna, oferint-los una llar estable. Aquest és el signe d'identitat d'Aldees Infantils, que treballa tot el procés.

Quantes famílies ateneu?

Actualment estem atenent 52 famílies del Vallès i del Maresme, de les quals 15 són de Montcada. Els casos ens venen derivats des de Serveis Socials i l’EAIA de la Generalitat. El 70% de les famíies són autòctones i el 30 són estrangeres, un percentatge que també es dóna a la nostra ciutat.

Hi ha més casos ara amb la crisi?

No especialment. Ara el que ens estem trobant és que hi ha famílies que arriben a Serveis Social no perquè no tinguin capacitats parentals, sinó perquè no tenen recursos econòmics. O sigui, no és el mateix que no dutxis el teu fill perquè t’han tallat l’aigua que si no ho fas per un cas de negligència. Són persones en situació de risc perquè no tenen xarxa social. La crisi l'estan sustentant les famílies i qui no en té, cau en picat.

Em posa algun exemple?

Sí. Per exemple, les tres dones que viuen al pis residencial per a famílies monoparentals. Els seus marits han marxat i s’han quedat soles amb els fills petits i sense ingressos. No tenen xarxa social i no tenen feina, malgrat que dues de les mares tenen estudis universitaris.

A quina reflexió li porta això? 

Amb el pas dels anys he aprés que quan et posiciones al costat de les persones i no al davant tens una perspectiva més justa i més propera. El respecte i l'acompanyament són actituds imprescindibles per entendre la pluralitat de dificultats a les que, en diferents moments de la vida, s'han d'enfrontar molts infants i seves les famílies.

http://www.laveu.cat/AFONS/default.cfm/ID/283816/CAT/-es-molt-dificil-acceptar-teva-familia-no-serveix-.htm