IMMIGRACIÓ I INFÀNCIA A ESPANYA

Els menors d'origen immigrant que arriben o han nascut al nostre país s'enfronten, en ocasions, a situacions de risc social i vulnerabilitat. Els seus drets estan recollits dins de la Convenció dels Drets de l'Infant i Espanya, com Estat part d'aquest tractat internacional, ha de garantir que l'accés als drets d'aquests nens, nenes i adolescents sigui una realitat.

Les situacions d'aquest col · lectiu no són fàcils de resumir, ja que responen a un conjunt de factors que incideixen de manera molt diferent en cada menor (país d'origen, forma d'arribada, idioma, edat, situació familiar, context socioeconòmic, etc.) Tanmateix, a grans trets, podem distingir dues realitats molt diferents entre els nens embolicats en el fenomen migratori: el dels menors estrangers no acompanyats i el dels fills de famílies immigrants a Espanya.

MENORS ESTRANGERS NO ACOMPANYATS 

"Els estats part respectaran els drets enunciats en aquesta Convenció i asseguressin-los a tots infants sota la seva jurisdicció, sense cap distinció, independentment de la raça, el color, el sexe, l'idioma, la religió, l'opinió política o de altra mena, l'origen nacional, ètnic o social, la posició econòmica, la incapacitat física, el naixement o qualsevol altra condició de l'infant, dels seus pares o dels seus representants legals. " Convenció sobre els Drets de l'infant, Art. 2.1

Els menors estrangers no acompanyats són els infants i adolescents menors de 18 anys que emigren fora del país d'origen sols o separats d'ambdós pares, tutor legal o persona que per llei o costum els tingués al seu càrrec. També entren en aquest grup els que, havent viatjat acompanyats, per alguna circumstància acaben sols o no són atesos adequadament, o hi ha algun dubte sobre la relació entre el menor i l'adult. Són menors que no tenen la protecció més bàsica d'un entorn familiar.

Segons dades de l'any 2007 continguts en l'informe "Ni il · legals ni invisibles. Realitat jurídica i social dels menors estrangers a Espanya", el nombre de menors no acompanyats al nostre país es pot estimar en 6475. Però tenint en compte l'absència d'estadístiques a nivell nacional i la mobilitat d'aquests adolescents entre comunitats autònomes, aquesta dada no es pot prendre com exacte. De fet, aquesta xifra no inclou els menors anomenats "invisibles": nens i nened vivint al carrer, treballant en el servei domèstic en cases de compatriotes o embolicats en les màfies d'explotació sexual. Això significa que alguns dels infants que pateixen les vulneracions més greus de drets estan fora de les estadístiques. La manca de dades dificulta la possibilitat de prestar-los l'ajuda que necessiten.

Tot i que la Convenció sobre els Drets de l'Infant és molt clara al respecte, en el tractament que es dóna a aquests menors moltes vegades prima la seva condició d'estranger abans que la de menor d'edat. Tant les lleis internacionals com les nacionals reconeixen l'especial tractament i protecció que han de rebre tots els menors d'edat, sigui quina sigui la seva condició.

FILLS FAMILIES MIGRANTS 

"Els estats part prendran totes les mesures apropiades per garantir que l'infant estigui protegit contra tota forma de discriminació o càstig per mor de la condició, les activitats, les opinions expressades o les creences dels seus pares, tutors legals o dels seus familiars . " Convenció sobre dels Drets de l'Infant Art. 2.2

Encara que de forma menys greu, una cosa semblant passa amb el col·lectiu de fills de famílies immigrants a Espanya. Moltes vegades se'ls considera "immigrants econòmics", sense tenir en compte factors com el temps de permanència al nostre país (alguns infants fins i tot han nascut a Espanya) ni les seves pròpies expectatives com a ciutadans.

L'últim informe que UNICEF Espanya ha presentat sobre aquest tema és un toc d'atenció sobre els factors de risc social a què s'enfronten els infants i adolescents de famílies immigrades, sobretot aquells les famílies es troben en situació administrativa irregular. En paraules de les autores de l'informe "aquesta investigació vol denunciar la falta d'oportunitats que té aquest col · lectiu i la vulneració dels seus drets. Vol visibilitzar les desigualtats que pateixen per" repensar "el nostre estat de benestar. Només participant tots podrem construir una cohesió social veritable i duradora ".