La primera infància. Els ciments de la personalitat

Els investigadors han arribat a la conclusió que tots els bebès fins i tot els que neixen amb més irritabilitat poden trobar el seu equilibri si els seus pares o cuidadors són persones receptives, empàtiques i saben adaptar-se a les seves necessitats.

Els tres primers mesos és una època de coneixement i d'adaptació recíproca mare-fill/a, (incloent. el pare i altres persones cuidadores pròximes) la freqüència de l'alletament facilita el vincle emocional, un lligam molt íntim i estret on ja s'intueixen des dels inicis, els primers intercanvis relacionals (mirades, somriures, sons, primeres síl·labes…). Les necessitats biològiques i emocionals del bebè es sincronitzen amb els estadis de son i vigília per assegurar tot el que necessita (contacte corporal i afectiu, alimentació,...)

Hi ha moments de certa oscil·lació (avenços i retrocessos) dels diferents aprenentatges que es van produint els tres primers anys de vida, haurem de tenir en compte que el que s'imposa de forma estricte no afavoreix un bon desenvolupament. 
  • L'alimentació es va adaptant a les necessitats de creixement de l'infant, introduint els canvis de mesura i consistència adequada a cada moment evolutiu, deixant el temps necessari perque accepti el nou aliment
En situació de normalitat, no s'hauria de forçar a menjar a un infant, sinó hi ha el risc d'asssociar el menjar amb una experiència desagradable, convertint-se en un conflicte.

Cap els 6-8 mesos el nounat ja està preparat per diferenciar els adults que li son familiars i els que no, en aquesta etapa comença a manifestar por quan s'ha de quedar amb una persona desconeguda. "L'ansietat de separació" te un valor adaptatiu per l'espècie ja que permet al nen desenvolupar estratègies per mantenir a prop als seus pares o persones cuidadores i assegurar així la seva pròpia protecció davant possibles perills externs

"Aprenem amb més facilitat el que ens produeix satisfacció i ens ensenyen amb estimació"

Seria recomanable que se li donés l'oportunitat de conèixer, paulatinament, a la persona que el cuidarà (familiar, cangur, escola, bressol…) perquè l'acompanyament serveixi per anar-se familiaritzant de la mà de amb la persona de confiança i constati que és de fiar.
  • El son representa un procés de separació perllongat i profund. El son del bebè no s'assembla al de l'adult fins els 6 anys aproximadament. Per les nits es poden despertar diverses vegades i en ocasions els costa tornar a agafar la son. Es recomana acompanyar al nen/a en aquest procés de separació sobretot quan per la nit apareixen pors i temors intensos que sovint ell/a sol/a no pot fer-hi front, moltes vegades els pares esgotats per la manca de descans prenen decisions que no són les més idònies, com per exemple posar-los al llit dels pares, sobretot de manera continuada.
  • Les pors. La majoria dels nens/es quan són petits, tendeixen a interpretar la separació com un rebuig, com una falta d'interès o d'estimació. Cal tenir en compte que fins els 16-18 mesos no comencen a reconèixer l'existència d'un objecte sobretot quan aquest és fora del seu camp visual. Des de temps antics s'utilitzen jocs d'amagar i amagar-se (el joc de "cu-cut" per exemple) per tal d'afavorir el seu desenvolupament.
  • Autonomia. Al voltant de l'any el bebè aprèn a caminar, és l'etapa del descobriment del que hi ha més enllà, aprèn a relacionar-se amb l'entorn i es separa per voluntat pròpia dels seus pares o cuidadors. Molts nens/es manifesten certa inquietud per les grans descobertes que es produeixen en aquesta etapa de la vida tan intensa. Hi ha nens/es que volen fer les coses ells sols, els pares hauran de donar-li suport i ajudar-los a fer-se una idea realista sobre el que poden i no poden fer i a conèixer millor les seves habilitats.
Haurem d'estar molt alerta pel risc d'accidents domèstics, l'infant encara no està preparat per a captar els perills.
  • La comunicació va evolucionant des dels inicis, la mare o persona cuidadora, afavoreix el llenguatge i la representació mental dels ojectes, anomenant allò que no és present, evolucionant el llenguatge expressiu.
  • Amb el control dels esfínters aprèn a tenir domini sobre el seu cos, contenir-se i decidir quan ho farà. El nen/a cap als 2 anys ja estarà preparat mental i físicament, i experimentarà que tant l'expulsar com el retenir depèn de la seva voluntat.

Quan s'introdueix un aprenentatge molt precoçment en general no s'aconsegueix l'èxit esperat perquè el nen/a no està prou madur.
  • Les rebequeries formen part del procés d'autonomia i autoafirmació. És una etapa passatgera que té lloc típicament entre els dos i quatre anys, necessària per a un bon desenvolupament de la personalitat.
Molts pares/mares viuen aquesta etapa amb preocupació, entenen que els seus fills son rebels, desobedients 
o els volen prendre el pèl, provocant molt malestar i malentesos.


  • Limitacions. Els pares que disposen de poc temps de dedicació als seus fills/es, generalment, tenen més dificultats en dir "no" posar limitacions i acceptar les conseqüències, no afavorint l'expressió de sentiments com: enuig, tristesa, ràbia…
  • El joc evoluciona des de la sensorialitat, és a dir, el coneixement del propi cos i de l'altre i la imitació, per exemple les vocalitzacions que fa la mare, fins arribar a un joc més elaborat on el nen pot fer representacions del món adult, assajant situacions viscudes on l'infant amb la seva imaginació podrà introduir els elements que vulgui i així poder entendre i assimilar millor el món que l'envolta.
Hem de pensar que els nens/es en situació de normalitat tenen desig d'aprendre i créixer, per tant ells són els primers en mostrar satisfacció, enfront dels seus progressos.

Durant els tres primers anys el nen/a farà un llarg recorregut des de la total dependència (biològica, física i emocional) de l'adult o els adults que el cuiden vers una situació progressiva d'autonomia (física i mental).

Montse Nogués, psicòloga del Centre Salut Mental d'Infants i Joves (CSMIJ)
Sant Pere Claver - Fundació Sanitària


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE) a Barcelona ciutat.