EL GÈNERE COM A DETERMINANT DE LA SALUT MENTAL INFANTIL I JUVENIL per Oriol Lafau Marchena
Emmalaltir en salut mental no és fàcil, i en salut mental infantil encara ho és menys. Existeix relació directe amb gènere, no tant sols amb quina malaltia sinó amb “com s’emmalalteix”.
Gènere és el que significa ser home o dona, o també masculí o femení, i com defineix aquest fet les oportunitats, els papers, les responsabilitats i les relacions entre les persones.
El gènere està definit socialment. La nostra comprensió del que significa un home o una dona evoluciona durant el curs de la vida.
No hem nascut sabent el que s’espera del nostre sexe… ho hem après de la Nostra família i de la Nostra comunitat a través de generacions. Per tant, aquests significats variaran d’acord amb la cultura, la comunitat, la família, les relacions interpersonals y les relacions grupals i normatives, amb cada generació i amb el curs del temps.
Simonne de Bouvoir, 1949: “una no nace mujer sino que se hace mujer”.
A partir del gènere apareixen els estereotips, que són el conjunt de creences existents sobre les característiques que es consideren apropiades per homes i per dones. La feminitat i la masculinitat. I aquests estereotips creen els “ rols sexuals”, és a dir, la forma com es comporten i realitzen la seva vida quotidiana homes i dones segons el que es considera apropiat per a cada un.
Importància de les relacions vinculars en el procés de la creació del gènere. El Vincle afectiu positiu. Els nens i nenes conviuran amb moltes persones, però només amb algunes construiran relacions úniques, significatives que configuraran el seu desenvolupament. Els pares i mares haurien de ser part d’aquestes relacions. El Vincle afectiu positiu garanteix la cura i la seguretat del nen per explorar el món i establir noves relacions. D’aquesta manera construirà la seva autonomia personal.
Característiques que definissin un Vincle afectiu són: implicació emocional, compromís en un projecte de vida amb continuïtat,permanència en el temps i unicitat de la relació.
Altres: vincles insegurs, ambivalents o absents. Poden crear adquisicions no sanes en el concepte de gènere. (pares amb malalties mentals, nens i nenes maltractades).
L’escola, es un espai fonamental a la socialització de nens i nenes. A ella s’aprèn també a ser homes i dones.
Amb l’adquisició de gènere, estereotips i rols sexuals s’aprèn el maneig emocional. Com expressem les emocions pot ser el generador de diferents malalties.
Trastorns de base més neurobiològica:
- Trastorns de l’espectre autista (síndrome d’Asperger, Trastorn desintegratiu infantil, Autisme infantil precoç, trastorn de Rett) clar predomini masculí (4/1, 8/1) menys
Rett que únicament és femení.
- Esquizofrènia infantil precoç i tardana 2homes/1 dona.
- Trastorn Afectiu bipolar. A partir dels 13 anys igual percentatge. Si dg precoç (abans dels 13 anys) lleugera majoria en nens.
Trastorns el que que queda implicada de manera més important l´expresió emocional:
- Trastorns de conducta (trastorn disruptiu de la conducta, trastorn negativista desafiant, trastorn de descontrol impulsiu) més freqüents en nens. I el motiu més freqüent de consulta.
- Trastorns depressius més freqüents en nenes.
- Trastorns d’ansietat més freqüents en nenes. Somatitzacions i hipocòndria. (discussió: centrada en l’acceptació de la tristesa i l’expressió més dificultosa en nens i joves. Aquest fet com a gènesi de trastorns posteriors – trastorns de la personalitat-)
- Suïcidi: noies cometen 3 vegades més intents de suïcidi que els nois, però els nois consumen l’acte 5 vegades més que les noies.
- Addiccions: ha passat de 6-7/1 a 3/1. La proporció de dones addictes a drogues legals (alcohol, psicofàrmacs, tabac) o drogues no químiques (joc, noves tecnologies) és major, i la de drogues il·legals és molt major en homes. El que hi ha a sota també és diferent: noies trastorns de l’estat d’ànim i en nois trastorns de la personalitat.
- TCA. 10dones/1home. Les dones han estat sotmeses a una major pressió social en quant a l’aspecte físic ideal. Les malalties alimentàries estan canviant de “forma”, aparició de la vigorèxia i la ortorèxia entre d’altres. El infradiagnòstic de la Bulímia nerviosa en els nois.
- Trastorn per hiperactivitat i dèficit d’atenció. 3 nois/1 noia. Diferències en l’expressió d’aquest trastorn (nois més comportamentals i noies més atencionals) podrien fer que les noies passessin desapercebudes.
Pedreira (1992): “ la expressió dels trastorns dels nens és més disfuncional y a les nenes les manifestacions són més adaptatives.
Aspectes de la psicoteràpia. Biaix del terapeuta. Com canvia la posició del terapeuta depenent de si es troba davant un noi o una noia i com això condiciona el procés terapèutic; més normatiu en nois i amb major utilització de la paraula i la narrativa com a eina amb les noies.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada
Si voleu participar, deixeu la vostra aportació i la recollirem, animeu-vos.