La Magarrufa, projecte de criança compartida

Presentació
Aquest projecte és una experiència de criança compartida que cerca una solució complementària a la manca d'oferta de places a les escoles bressol municipals a través d'una iniciativa sense ànim de lucre amb un important component d'innovació en la gestió i en la conciliació de la vida familiar i laboral. La Magarrufa se sustenta amb el compromís i la participació activa de les famílies. El projecte s'emmarca en el concepte de criança compartida, i els principis de l'educació lliure per a infants d'1 a 3 anys. El projecte es va néixer el 2005 a partir de les inquietuds d’algunes famílies que en la primera etapa de la criança dels infants i amb una sèrie de desitjos i necessitats relacionades amb la criança i la conciliació de les vides personals, familiars, laborals, socials, de parella, etc. La Magarrufa es va definir amb el coneixement d'altres experiències d'educació infantil immerses en la Xarxa d'Educació Lliure (XELL)de Catalunya. Fins ara hi han participat una vintena de famílies. Per dotar d'una plataforma jurídico-legal al projecte, des d'on gestionar-lo de forma participada i compartida entre totes les famílies implicades, es va crear l'associació La Magarrufa.




La Magarrufa és un espai per a nens i nenes d'un a tres anys creat i autogestionat per un grup de famílies al barri de la Barceloneta. 

És un projecte de criança compartida: les mares i els pares acompanyem les criatures en els seus processos d'aprenentatge. 

Ens basem en un model d'educació lliure, adaptada als interessos i ritmes dels infants. 

Fem torns per estar amb els menuts, ens repartim les feines que cal fer i paguem una quota per comptar amb el suport permanent d'una educadora professional. 

Sortim a la platja i al parc, anem a la biblioteca i al casal d'infants del barri i fem excursions. 

A les assemblees, els adults tractem les qüestions relatives al funcionament del projecte, reflexionem sobre la criança i temes pedagògics i compartim les nostres impressions. 

La Magarrufa funciona de dilluns a divendres, de 9:00 a 15:00h.



El projecte es basa en el compromís i la participació activa de les famílies, que va des de la gestió i administració a l'educació i la criança, que inclou la cura, atenció i alimentació dels infants.

Les famílies fem torns per estar, un matí a la setmana, acompanyant el grup d'infants. Paguem una quota per comptar amb el suport permanent d'una educadora professional, estem en contacte permanent i ens reunim periòdicament en assemblea per tractar tant les qüestions de funcionament relacionades amb el projecte com els aspectes pedagògics i de criança que ens interessen. A més a més, participem en fòrums i trobades pedagògiques, compartim i intercanviem bibliografia sobre la criança i l'educació, participem en les activitats obertes del barri i fem ús dels equipaments comunitaris.



L'espai de trobada durant els dos primer anys de funcionament del projecte ha estat una sala cedida per l'Associació de Veïns de la Barceloneta i condicionada per les famílies per garantir la seguretat i comoditat de les criatures, i enguany, de manera provisional, estem acollits a l'epai del Casal Infantil del Centre Cívic de la Barceloneta.



Transportem els infants amb un carret de sis places fabricat per un dels pares del projecte, alguna motxil·la a l'esquena i les cadiretes de passeig que siguin necessàries.



Sempre que el clima ho permet (gairebé cada dia), petits i grans fem una sortida d'entre una i dues hores de durada a la platja, a un dels parcs que hi ha per la zona i, de tant en tant a algun indret o equipament interessant del barri,o alguna excursió una mica més lluny.


A la Magarrufa, les famílies preparem rotatòriament el dinar. La dieta és ovolactovegetariana, i intentem fer servir només aliments procedents de l’agricultura ecològica. Mantenim una dieta variada i equilibrada. Al matí, cap a les deu, esmorzem fruita, que porta la família de torn, i dinem cap a dos quarts d'una, quan tornem de la sortida diària. Animem els infants a menjar i els ajudem quan ho necessiten, però no els obliguem a menjar si no volen.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Teorías de la Adolescencia: Stanley Hall y Margaret Mead

QUI SÓN? COM ELS VEIEM? CENTRES DE MENORS (CRAE I CREI)

PERFIL Y FUNCIONES DEL EDUCADOR SOCIAL.